L'insecte Trioza erytrea, conegut també com psil·la africana, és un dels vectors del Huanglongbing (enverdiment dels cítrics o drac groc, en la seva traducció del xinès), una de les malalties més devastadores per als cítrics. A Florida, per exemple, arran de la malaltia la producció de cítrics va passar de 12 milions de tones a 2. La psil·la africana està present a les Canàries des de l'any 2004, i va aparèixer a la Península el 2014 per Galícia i el nord de Portugal. De moment, el bacteri causant del Huanglongbing, de la qual la psil·la africana és vector, no s'ha detectat encara a Espanya, de manera que "la lluita preventiva se centra en el coneixement de la psil·la africana i en com combatre-la", explica Maite Martínez, investigadora de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
Afectacions a l'arbre causades pel Huanglongbing
La psil·la africana s'alimenta de la saba dels cítrics atacant els seus brots i debilitant l'arbre. Per si sola no constitueix una amenaça per a la producció citrícola, però sí la seva capacitat per transmetre el bacteri Candidatus liberibacter, agent causal del Huanglongbing. Per alimentar-se, la psil·la africana disposa d'un estilet amb el qual accedeix a la saba i amb el qual inocula i transmet el bacteri del Huanglongbing als arbres. Aquesta debilita l'arbre, deprecia la fruita en quantitat i qualitat, en disminueix la mida, adquireix mal sabor i, a la fi, causa la mort de l'arbre al bloquejar els conductes pels quals circula la saba.
Conèixer la psil·la africana i com fer-li front són els objectius de el projecte "Mètodes de control i contenció de Trioza erytreae, vector del Huanglongbing dels cítrics" en el què, a més de l'IRTA, hi participen l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA), l'Institut Canari d'Investigacions Agràries (ICIA), l'Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IFAPA), la Universitat Politècnica de Cartagena (UPCT) i l'Institut Murcià de Recerca i Desenvolupament Agrari i Alimentari (IMIDA).
Exemplar adult de psil·la africana
Després de dos anys de projecte s'estan establint les bases per al futur programa de gestió integrada de la psil·la africana a Espanya, que consisteixen en la gestió racional amb insecticides i el control biològic, així com en l'estudi de la biologia de l'insecte i la biotecnologia, entre d'altres. Aquestes mesures van de la mà del desenvolupament i l'avaluació de mètodes de mostreig tant d'adults com d'estadis immadurs de l'insecte, així com d'un nou mètode de detecció de la malaltia del Huanglongbing.
Els nous mètodes de mostreig seran una eina fonamental per a, en una primera etapa, poder realitzar una detecció primerenca del vector i, posteriorment, poder prendre decisions de gestió en funció de les poblacions i la fenologia de la plaga. Pel que fa a les tècniques de detecció de la malaltia a la planta i l'insecte vector, tot i ser altament sensibles i bastant específiques, presenten un percentatge de falsos positius que suposen un gran risc a l'hora de prendre decisions davant la contingència de Huanglongbing en la nostra citricultura. D'aquesta manera, el nou mètode de detecció en desenvolupament es basarà en marcadors més específics que els que s'utilitzen a dia d'avui.
Afectacions a es fulles causades per la malaltia del Huanglongbing
Gestió racional amb insecticides
"Actualment estem aplicant entre 2 i 3 tractaments a l'any als cítrics; si arribés la malaltia, passaríem a 20 o més, de manera que es podrien veure alterats els equilibris sobre la fauna útil i el control natural ", explica la investigadora de l'IRTA en el projecte, Maite Martínez. Actualment no hi ha cap producte autoritzat per al control de la psil·la, de manera que "el nostre objectiu és desenvolupar les bases d'una estratègia de gestió racional amb insecticides, combinada amb l'estudi dels seus enemics naturals, i com potenciar-los".
Així, en el marc de el projecte s'han avaluat un bon nombre d'insecticides tant en adults com en nimfes i ous, que serviran per desenvolupar les bases d'aquesta gestió més racional. A més, per tal de gestionar les resistències de l'insecte als insecticides, s'ha seqüenciat el seu genoma i s'han identificat els gens implicats en els mecanismes de generació de resistències.
Control biològic
El control biològic ha de ser un dels pilars del futur programa de gestió integral de plagues de Trioza erytreae, i és per això pel que s'està estudiant un programa de control biològic clàssic que consisteix en la importació des de Sud-àfrica del parasitoid Tamarixia dryi. S'han seleccionat diverses poblacions d'aquest parasitoid a Sud-àfrica, i s'han estudiat i descartat en aquest país i a les Canàries els possibles riscos de la seva introducció en els nostres ecosistemes, mitjançant assajos d'especificitat del parasitoid sobre altres espècies de psílids que apareixen espontàniament a les Canàries i la Península Ibèrica, i s'ha alliberat el parasitoid a l'arxipèlag, donant com a resultat una disminució dràstica de les poblacions de psil·la africana pràcticament en totes les illes on era present.
Com a mesura preventiva, també s'està estudiant a Canàries el complex de depredadors que s'alimenta de psil·la africana, i en territori peninsular els complexos d'enemics naturals que s'associen a espècies de psílids en els nostres ecosistemes i que podrien ser futurs agents de control biològic en cas de detectar-se en cítrics comercials de la península. Així mateix, s'han dissenyat i caracteritzat marcadors moleculars específics per avaluar la depredació de Trioza erytreae.
Biologia de la psil·la africana i biotecnologia
A més, en aquest projecte s'està determinant la supervivència i capacitat reproductiva de l'insecte a diferents temperatures, la qual cosa ajudarà a comprendre millor la seva possible adaptació a les condicions de cultiu de cítrics a la Mediterrània. També, l'estructura i dinàmica poblacional d'aquesta espècie en camps de cítrics de Canàries per poder implementar en un futur estratègies de gestió d'aquesta plaga més eficaços.
Els cítrics presenten de 2 a 3 brotades a l'any. El moment de la brotada afavoreix la psil·la, ja que necessita de brots tendres perquè les seves nimfes s'alimentin (deformant les fulles amb uns bonys característics). Evitar les brotades extemporànies (gestió de la brotada) mitjançant l'ús de la poda, fitohormones i diferents marcs de plantació, és una estratègia per reduir les poblacions de psil·la.
A les Canàries, s'ha vist que la psil·la no és capaç de desenvolupar el seu cicle en altres espècies de rutàcies associades a la flora espontània de les illes. L'absència d'hostes alternatius fora del cultiu reduiria notablement la complexitat de les futures estratègies de gestió d'aquest fitòfag.
Una altra possible via per a la seva solució són les combinacions de patrons i portaempelts de cítrics comercials. Aquesta estratègia va funcionar molt bé per al virus de la tristesa amb la reconversió de les explotacions amb patrons tolerants al virus. El problema és que, a nivell mundial, hi ha poc material resistent a la malaltia amb el qual poder treballar.
Finalment, la biotecnologia es presenta com a una de les eines amb més futur per millorar el control de plagues de gran impacte econòmic. En el marc d'aquest projecte s'han silenciat ja diversos gens vitals de Trioza erytreae (amb l'ús de fags) i mitjançant seqüenciació massiva s'estan buscant virus, bacteris i fongs perjudicials per a l'insecte.
