• El nou model de fertilització del DARP implica un canvi en l’actual model de gestió de les dejeccions ramaderes
• Els programaris per a la gestió conjunta, l’ús del GPS o la minimització d’emissions en l’emmagatzematge permeten una major sostenibilitat econòmica i ambiental

A Catalunya es produeixen anualment més de 9 milions de tones de purins derivats de la producció porcina a les explotacions que, sovint, no tenen una activitat agrícola associada, raó per la qual passen de ser un recurs potencial a convertir-se en un residu de difícil gestió.

El nou model de fertilització del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca (DARP), estableix noves obligacions en la gestió de les dejeccions, i que impliquen un canvi en l’actual model de la gestió de les dejeccions ramaderes.

És per això que el Grup Operatiu Desenvolupament d'eines per a l'optimització de la gestió conjunta de les dejeccions ramaderes i per a la millora de la fertilització agrària, de la qualitat del cultiu i de la protecció del medi ambient, ha desenvolupat eines tecnològicament innovadores per a l’optimització de la gestió de les dejeccions ramaderes i la fertilització agrària, valoritzar-les i assolir una gestió conjunta sostenible i acurada. El Grup Operatiu l’ha coordinat la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, i hi han participat l’IRTA, la Fundació Mas Badia, l’Agropecuària Artesa de Segre, Agropecuària Catalana i les Cooperatives de Bellcaire d’Urgell, Linyola i Plana de Vic,

A continuació s’esmenten els principals aspectes en els que ha treballat aquest Grup Operatiu.

Un programari per a la gestió conjunta de les dejeccions a Catalunya

Un cop seleccionades les granges que han participat en el projecte, s’ha triat un programari per a la gestió conjunta on consten les explotacions productores de dejeccions, les parcel·les agràries a fertilitzar, els camions i cubes de transport, les característiques fisicoquímiques de les dejeccions de cada explotació, les necessitats de nutrients dels cultius, els plans de fertilització, els sistemes de tractament i la posició, disponibilitat i condicions de càrrega dels transports.

D’aquesta forma s’ha pogut disposar d’informació del contingut de nutrients que s’apliquen en temps real en funció del tipus de purí (mares o engreix), raça dels porcs o localització de la granja.

Mitjançant l’ús de conductímetres durant l’aplicació per tal de conèixer in situ el contingut en NPK, s’ha aconseguit optimitzar la fertilització, tot complint amb la legislació i reduint l’impacte ambiental.

Optimitzar el transport amb GPS

La incorporació de la tecnologia GPS a les flotes, a banda d’optimitzar la gestió i complir amb la normativa, permet una reducció de costos (en Km, combustible i en hores), a banda de què permet, en tot moment no tant sols la localització a temps real dels vehicles, si no tot el seu historial (recorregut, nombre de viatges, horaris, temps invertit), així com els punts de càrrega i descàrrega.

Minimitzar les emissions durant l’emmagatzematge

Un dels punts en els que la Unió Europea té en el punt de mira és en les estratègies per minimitzar les emissions durant l’emmagatzematge dels purins. En aquest Grup Operatiu s’han estudiat diverses opcions i s’ha arribat a les següents recomanacions:

• L’acidificació o l’addició de material vegetal (palla) són eines econòmiques per reduir les emissions d’amoníac i de gasos d’efecte hivernacle
• Les bosses flexibles, si bé controles les emissions, generen biogàs, pel que es fa necessari reutilitzar-lo o cremar-lo.
• El compostatge és una bona alternativa per estabilitzar la gallinassa, tot i que s’ha de fer cura del material estructurant per obtenir compost de qualitat i minimitzar les emissions.