“Publicar dades i codi en obert genera més impacte i més confiança”

COMPARTEIX

Jordi Gené durant la presentació dels guardonats dels Premis Ciència Oberta. Font: Generalitat

Jordi Gené Mola, investigador del programa d’Ús eficient de l’aigua de l’IRTA, ha estat distingit amb el premi Joan Modolell —adreçat a investigadors de menys de 40 anys— ex aequo amb Blanca Arias (UPF), dins dels Premis Ciència Oberta de Catalunya. El guardó reconeix la seva aposta per la ciència oberta i pel desenvolupament d’eines digitals aplicades a l’agricultura, amb un fort enfocament en la reutilització de dades, la transparència i l’impacte real al sector.

Has estat distingit dins dels Premis Ciència Oberta de Catalunya. Com vas rebre la notícia?

Va ser una sorpresa absoluta. Em van trucar des d’un número desconegut i, quan vaig despenjar, era la consellera de Recerca i Universitats (riu). És un premi a escala de tot Catalunya i obert a totes les disciplines, no només a l’àmbit agroalimentari, cosa que fa que no t’ho esperis gens. Aa més, que sigui la primera edició li dona encara més valor.

Quan parlem de ciència oberta, a què ens referim exactament?

La ciència oberta és un conjunt de pràctiques que busquen que la producció científica sigui més accessible, transparent i reutilitzable. Sovint es parla dels principis FAIR: que la recerca sigui trobable, accessible, interoperable i reutilitzable.

Això no vol dir només publicar articles en obert. Cal publicar també les dades en què es basa l’estudi i explicar com s’han obtingut, com estan estructurades i com es poden utilitzar. En el meu cas, que treballo amb intel·ligència artificial, això implica també publicar el codi i els algoritmes.

Publicar dades i codi en obert no és habitual. Quins reptes té?

Un dels principals reptes és que no es tracta només de “penjar” dades o codi. Ha d’estar ben documentat. Cal explicar el procés i facilitar manuals o tutorials perquè altres investigadors puguin descarregar el codi, instal·lar-lo i reutilitzar-lo sense dificultats.

L’objectiu és que qualsevol persona que llegeixi un article pugui entendre tot el procés i replicar-lo. Això és clau perquè la recerca sigui realment reutilitzable.

Per què creus que aquest enfocament és tan important?

La meva experiència em diu que els articles que segueixen pràctiques de ciència oberta tenen més impacte que els que no ho fan. La ciència avança de manera incremental: tothom construeix sobre el que han fet els altres. Si facilites el codi i les dades, ajudes que la recerca avanci més ràpid.

A més, la ciència oberta genera confiança. Quan publiques les dades i el procés complet, permets que altres persones revisin i validin el que has fet. Personalment, quan llegeixo un article amb totes les dades i el codi en obert, em genera molta més confiança en els resultats.

L’IRTA, com a institució pública, el millor que pot fer amb diners públics és retornar-los a la societat a través de la ciència oberta.

L’equip del programa d’Ús eficient de l’aigua de l’IRTA.

El premi és individual, però tu destaques el treball en equip.

És un reconeixement individual, però tota la feina que hi ha al darrere és col·lectiva. La ciència oberta que he impulsat s’ha fet sempre amb equips i amb col·laboradors que han compartit aquesta manera de treballar. La recerca aplicada es fa millor quan es treballa amb equip i en contacte amb el territori.

En agricultura, a més, hi ha hagut tradicionalment més reticències a compartir dades, perquè són dades que costen molt d’obtenir, amb molt treball de camp al darrere. Per això crec que el mèrit també és de totes les persones amb qui he treballat.

A l’IRTA treballes en digitalització agrícola. En què consisteix exactament la teva feina?

Desenvolupem eines digitals per donar suport a la presa de decisions al sector agrari. Treballem amb imatges digitals, dades de sensors, models predictius i intel·ligència artificial per ajudar productors i empreses a gestionar millor els seus cultius.

Per exemple, tenim aplicacions que permeten mesurar fruita directament a camp a partir d’imatges, o models que ajuden a predir collites i planificar campanyes. També treballem amb imatges de satèl·lit per identificar cultius i estimar necessitats d’aigua, una eina molt útil en contextos de sequera.

Què és el que més valores de treballar a l’IRTA?

Sobretot que és recerca aplicada. El que desenvolupem pot acabar tenint un impacte real al sector. Saber que una eina que has creat pot ajudar un productor a prendre millors decisions és una gran motivació.

També destacaria el treball en equips multidisciplinaris i la qualitat humana de les persones. Hi ha molt talent i un ambient de treball molt positiu, i això facilita molt les coses.

A l’IRTA també coordines projectes com els Agrolabs Digitals o el Living Lab. Quin paper hi juguen?

Els Agrolabs Digitals són espais on provem i demostrem com funcionen aquestes tecnologies en situacions reals, a camp. I el Living Lab és un entorn de cocreació on treballem conjuntament amb pagesia, empreses i centres tecnològics.

Això és molt important, perquè no es tracta només de desenvolupar tecnologia des d’un despatx, sinó de fer-ho en contacte directe amb el sector, entenent les seves necessitats i adaptant les solucions a la realitat del territori.

Com veus el futur de la digitalització al sector agrari?

Crec que la digitalització pot tenir una capacitat transformadora comparable a altres grans revolucions del sector, com la mecanització, els fertilitzants o la genètica. No vindrà d’una sola tecnologia, sinó de la combinació de moltes: dades, sensors, intel·ligència artificial, automatització i, a mitjà termini, robotització de tasques especialment dures com la collita.

També serà clau el relleu generacional. Els nous agricultors són nadius digitals i estan acostumats a treballar amb tecnologia.

Quin missatge donaries a un jove que es vol dedicar a l’agricultura?

Que estic convençut que la digitalització és una oportunitat per fer una agricultura més eficient, sostenible i viable econòmicament. Permet optimitzar recursos i prendre decisions més informades.

Això sí, també cal esperit crític: no tot el que es ven com a digitalització té el mateix valor. Cal apostar per solucions contrastades, útils i adaptades a la realitat del camp. Cal que provin abans de fer una gran inversió o que es deixin recomanar de centres com ara a l’IRTA.

PUBLICAT EL

19/12/2025

Personal relacionat

Subscriu-te a la Newsletter IRTA

L'actualitat de la nostra recerca i les properes jornades i cursos, directament al teu e-mail