· La Universitat de Burgos i Cellers Terras Gauda van presentar avenços significatius en la reducció de la fertilització nitrogenada gràcies a la tecnologia Optinyte^TM

· La UPC va presentar la caracterització de la vinya com a eina clau per a l’aplicació controlada de fitosanitaris sobre la base de mapes de vigor automatitzats

· CREDA ha fet una enquesta a més de 5.000 consumidors de 5 països per determinar si la reducció de fitosanitaris podria ser un factor determinant en la decisió de compra

El 26 d’octubre passat més de 40 assistents -presencials i online- es van donar cita a l’esdeveniment “Reduint l’ús i l’impacte dels pesticides a la vinya i l’oliverar mediterranis” per conèixer de primera mà els avenços que han realitzat els socis espanyols en el marc del projecte NOVATERRA.

L’esdeveniment, que va tenir lloc a la seu de Santiago de Compostel·la de FEUGA, va ser inaugurat per Nuria Rodríguez, directora d’innovació i programes europeus d’aquesta institució. Durant la seva intervenció, va posar en valor l’aposta del sector vitivinícola per la R+D+i, posant el focus en la importància que tenen iniciatives estratègiques com ara NOVATERRA.

A continuació, Felicidad de Herralde, investigadora de l’IRTA i coordinadora de NOVATERRA, va fer una introducció a aquest projecte que, des de finals de 2020, treballa per reduir significativament l’ús i l’impacte negatiu dels pesticides a la vinya i l’oliverar mediterrani. Tot plegat, per mitjà del doble enfocament que inclou activitats de recerca i innovació tecnològica.

Menys nitrogen en fertilització

En representació de la Universitat de Burgos (UBU), Andrea Martín, estudiant predoctoral, va participar per donar a conèixer els assaigs que estan duent a terme a la DO Ribera de Duero per a l’optimització de la fertilització amb menys ús de nitrogen, l’ús de cobertes vegetals i marges florals per millorar el control biològic de les principals plagues que afecten la vinya i l’olivera i la recerca de la millor combinació de tots dos maneigs (fertilització més coberta).

La reducció de fertilització nitrogenada s’està duent a terme mitjançant l’aplicació de la tecnologia Optinyte^TM per estabilitzar la pèrdua de nitrogen i que ha desenvolupat CORTEVA, també soci del projecte NOVATERRA.

Emilio Rodríguez Canas, director enològic i d’R+D de Cellers Terras Gauda, també va intervenir per donar a conèixer els assajos que s’estan desenvolupant al celler amb productes de biocontrol per fer front a malalties, especialment el míldiu per ser de les que tenen més incidència a la zona de Rías Baixas. Així mateix, va comentar les proves per comparar l’ús de cobertes vegetals i florals per tal de millorar el control de plagan a la vinya. Com a resultat més rellevant fins ara, encara que encara molt preliminar, Emilio Canas va comentar que “hem vist que és possible reduir la fertilització amb nitrogen fins a un 30% sense que afecti negativament la quantitat i qualitat de la collita quan el nitrogen s’estabilitza amb Optinyte^TM”.

Caracterització de la vinya, clau en l’aplicació de fitosanitaris

En representació de la Universitat Politècnica de Catalunya va intervenir Francisco García, integrant de la Unitat de Mecanització Agrària (UPC), que va comentar la importància de la caracterització de la vinya per poder regular les dosis de fitosanitaris necessàries.

Així, basant-se en la tecnologia Dosaviña® que permet determinar el volum òptim d’aplicació en tractaments fitosanitaris a la vinya, NOVATERRA ha aconseguit fer un pas més i automatitzar el procés de mesura de la vegetació, que fins ara es feia de manera manual. Això suposa un gran avenç per al viticultor ja que és una tasca tediosa i que requereix de molt de temps.

“Aconseguim mapes de vegetació molt més precisos, gràcies a la combinació de les imatges del satèl·lit i la informació fotogràfica que obtenim per mitjà de la instal·lació d’una càmera el tractor i que proporciona dades de l’alçada i l’amplada de la vinya”, segons va comentar Francisco . Amb aquesta caracterització de la vinya, es facilita informació molt precisa de la parcel·la a la maquinària aplicable de fitosanitaris, que regula la quantitat de producte que s’aplica a cada zona del cultiu.

En el marc de NOVATERRA, la UPC també continua avançant en la implantació d’un sistema d’aplicació variable en viticultura de muntanya que desenvolupa amb la col·laboració del celler portuguès Sogrape Vinhos.

Què opinen els consumidors?

Finalment, Zein Kallas director científic del Centre de Recerca a Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA), va posar de manifest la importància de traslladar totes aquestes innovacions i avenços al consumidor. En aquest sentit, el CREDA ha realitzat, en el marc del projecte NOVATERRA, una enquesta a més de 5.000 consumidors de França, Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya, per detectar si el compromís dels cellers per la reducció de pesticides és important per el consumidor i si pot ser un factor determinant a la decisió de compra.

En primer lloc, es va analitzar quant està disposat a pagar el consumidor davant de diferents escenaris de compra i diferents tipus de vi, afegint dos factors addicionals: la reducció de pesticides amb certificació vs. sense certificació.

Entre els principals resultats obtinguts, el públic general percep que lús de fitosanitaris és massa alt. La majoria dels enquestats consumeixen vins convencionals (davant de vins ecològics, biodinàmics i altres categories) i perceben el preu, el gust i el coneixement previ com els atributs més rellevants en la decisió de compra.

Especialment interessant ha estat lestudi de la predisposició del consumidor a pagar més si la reducció de fitosanitaris emprada en la producció dun vi està o no certificada. CREDA ha arribat a la conclusió que a Espanya per cada 1% de reducció de pesticida sense certificació, el consumidor està disposat a pagar un 0,70% més sobre el preu de mercat d’un vi concret. Aquesta dada augmenta fins a un 1,35%, si la reducció de pesticida està certificada per la Comissió Europea o altres organismes.

En definitiva, l’enquesta realitzada en el marc de NOVATERRA posa de manifest que els resultats varien en funció del país i el talp de certificació, encara que sí que hi ha un mercat potencial per al vi convencional diferenciat en termes d’ús de pesticides a la vinya.

Més sobre NOVATERRA

A finals de l’any 2020 arrencava el projecte NOVATERRA, una iniciativa de recerca i innovació que pretén desenvolupar noves estratègies sostenibles i integrades, que siguin viables tècnicament i econòmicament per a diferents sistemes de cultiu, per tal d’eliminar o reduir significativament l’ús i l’impacte negatiu dels pesticides més perjudicials. Per això, el projecte compta amb un pressupost de més de 5,5 milions d’euros i ha rebut una ajuda de més de 4,8 milions d’euros per part de la Comissió Europea a través del programa Horizon 2020.

El consorci de NOVATERRA està liderat per l’IRTA, que treballarà fins al 2024 de la mà de 22 entitats més procedents de 6 països europeus: Espanya, Portugal, França, Itàlia, Grècia i Bèlgica.

L'entrada Els avenços del projecte NOVATERRA presentats en un esdeveniment a Santiago de Compostel·la ha aparegut primer a IRTA.

Tot i que davant la falta d’aigua el regadiu pot ser una solució ràpida, no és definitiva ni sostenible i caldrà gestionar el reg de forma molt pautada

Així ho van explicar en una jornada experts de l’IRTA, l’ACA i EURECAT, a partir de resultats del projecte SECAREGVIN, que avalua la viabilitat d’aplicar el regadiu en aquesta denominació d’origen

El territori DO Penedès és una zona de secà, però des de fa dues temporades els viticultors asseguren que pateixen amb més intensitat els efectes de la sequera i l’augment de les temperatures. En la d’enguany, ha plogut un 40% menys que l’anterior i les pluges de la primavera del 2022 no han estat suficients. Els ceps pateixen quan els falta aigua, el gra de raïm és més petit, més dolç i madura abans d’hora. Tot això afecta la retenció d’aromes i l’acidesa i, com a conseqüència, el raïm no té les propietats ideals per produir el vi. Les prediccions climàtiques apunten que en la propera dècada el cicle de creixement de la vinya s’avançarà i serà més curt i, en el cas de la DO Penedès, la verema podria avançar-se al voltant d’un mes. Davant la falta d’aigua, la solució més ràpida que es planteja per als cultius és regar. De fet, a la comarca de l’Alt Penedès un 1,1% de la superfície de vinya és de regadiu, però els experts adverteixen que regar no serà una solució definitiva ni sostenible per adaptar-se al canvi climàtic.

Investigadors de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), experts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i del Centre Tecnològic de Catalunya (EURECAT) van presentar a Vilafranca del Penedès els resultats del projecte «SECAREGVIN Viabilitat de la transformació de vinya de secà a regadiu en la D.O. Penedès». Ho van fer en el marc de la jornada «Serà viable la vinya de regadiu a la D.O. Penedès?», en què els investigadors van assenyalar que cal saber quanta aigua disponible hi ha a cada territori i dissenyar i executar estratègies d’adaptació a escala local i regional. «Un dels principals problemes no és que hi hagi menys aigua, sinó que cada vegada s’evaporarà més i més ràpid degut a l’augment de les temperatures», va advertir l’investigador emèrit de l’IRTA Robert Savé. El primer informe de canvi climàtic per al Mediterrani MedECC indica que a final de segle les temperatures podrien augmentar fins 2ºC a tota la conca mediterrània, o fins a 5ºC en el pitjor dels casos, segons els escenaris del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC). 

Per avaluar si un territori pot assumir un sistema de regadiu és important saber quanta aigua necessitarà la vinya de la DO Penedès al llarg de tot el segle, a més de veure com afectarà el canvi climàtic el seu cicle de vida. Segons les projeccions climàtiques i agronòmiques del projecte SECAREGVIN, que ha presentat la tècnica de l’IRTA Inmaculada Funes, en el pitjor escenari de canvi climàtic, a finals de la dècada actual, la vinya de la DO Penedèsnecessitarà entre una i dues vegades més aigua que la del període de referència (43 mm/any de mitjana calculat durant el període 1972-2005) i fins a quatre vegades més a finals de segle. Els càlculs s’han basat en dades del Servei Meteorològic de Catalunya i considerant els dos escenaris de canvi climàtic que planteja l’IPCC, tot i que les investigadores remarquen que la vinya és un dels cultius menys estudiats pel que fa a les diferents fases del cicle de vida de la planta en varietats locals.

Es podrà regar la vinya, però de manera puntual i molt ben gestionada

La tradició vitivinícola del Penedès sempre s’ha basat en les aportacions de la pluja. Per plantejar el regadiu en un territori de secà com la D.O. Penedès és necessari conèixer l’estat de les aigües subterrànies del territori, quina qualitat tenen i quines possibilitats d’explotació tenen. Segons José David Comino, tècnic del Departament de Concessions de l’Àrea d’Abastament d’Aigua de l’ACA, la massa d’aigua subterrània de D.O. Penedès «és limitada». Per exemple, els tres aqüífers que hi ha són poc productius, poc profunds, la qualitat de l’aigua no és suficientment bona i es troben en risc d’incompliment, segons dades del Pla de gestió actual 2016-2021. Si tenim en compte les necessitats hídriques de la vinya que prediu el projecte, no es pot cobrir amb aigua subterrània. Per això, el tècnic va destacar que cal dirigir els esforços al reg de suport puntual a la vinya a mig i llarg termini, sempre i quan es gestioni bé la disponibilitat d’aigua i que la prioritat sigui garantir l’abastiment. «Es poden avaluar punts de reg i establir zones de regadiu per mantenir la vida del cep en anys extrems, però no per augmentar la producció de manera continuada; per això és important saber quin és el moment més adequat per aplicar l’aigua en les diferents fases de creixement de la vinya», va remarcar Joan Girona, investigador de l’IRTA.

En aquest aspecte, la jornada va posar èmfasi a valorar la font més adequada i els avantatges i inconvenients dels diferents sistemes basats en estalvi, eficiència i adaptació. Per això, Comino va presentar diverses alternatives com avaluar el cost energètic d’extracció de l’aigua dels aqüífers per subsidència i augmentar-ne la captació dels pous, fonts i mines, així com buscar aigües en altres zones properes o aprofitar aigua de l’embassament del Foix. No obstant, una de les alternatives més viables seria aprofitar aigües regenerades de les depuradores properes al territori per a ús de reg, tot i que comportaria una gran inversió en infraestructures, tractaments i seguiment de qualitat de l’aigua. Tot plegat també té relació amb conèixer la petjada hídrica per saber l’impacte ambiental que tindria al fons freàtic aquest consum d’aigua, tal com va exposar David Sanjuan, investigador d’EURECAT.

Gestionar els sòls perquè retinguin més aigua

Els experts van remarcar que en un futur proper és evident que necessitarem més aigua, però «a gran escala no es pot transformar tota una regió com la D.O. Penedès de secà a regadiu perquè no hi ha aigua disponible a tot arreu i no n’hi haurà per a tothom», destaca Felicidad de Herralde, investigadora de l’IRTA. Herralde apunta, a més, que les restriccions en casos extrems per sequera afectaran tothom en tots els àmbits, però podem treballar tècniques per ajudar a captar aigua al sòl». Els càlculs de SECAREGVIN apunten que l’impacte del canvi climàtic afectarà menys a les vinyes que estan en sòls que retenen més aigua. Per tant, cal garantir que aquesta aigua no es desaprofiti i estigui el màxim disponible per la planta. Amb aquesta finalitat, l’IRTA estudia com potenciar les pràctiques agronòmiques per aprofitar el material vegetal, com afavorir les cobertes vegetals, plantar peus de cep resistents a la sequera i buscar varietats que tinguin un cicle més llarg. També es planteja plantar els ceps més separats entre ells per perquè cadascun tingui els seus recursos i aplanar el terreny per aprofitar millor l’aigua de la pluja.

El projecte “SECAREGVIN Viabilitat de la transformació de vinya de secà a regadiu en la D.O. Penedès” (ref. 058_2019), és una activitat finançada a través de l’Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.

L'entrada La vinya de la D.O. Penedès necessitarà entre una i dues vegades més aigua el 2030, i fins a quatre vegades més a finals de segle ha aparegut primer a IRTA.

El cultiu de la vinya és resistent i adaptat al territori mediterrani, calorós i àrid. A Catalunya, ocupa 53.000 hectàrees, que equivalen al 3% de la superfície agrícola, i genera 189 milions d’euros. Tot i això, no és impassible a la pujada de temperatura, a les onades de calor més freqüents o a les pluges torrencials que vivim els darrers anys. Els estudis científics demostren que el canvi climàtic està alterant el seu cicle natural, en el procés de maduració del raïm, per exemple, la fa més vulnerable a les plagues i, el que fa més por, ja en dificulta el cultiu d’algunes varietats en zones concretes i podria canviar el paladar d’alguns dels nostres millors vins. Davant d’aquest escenari polièdric, on es posa en joc un paisatge, un producte, una economia, una tradició i tota una experiència vital, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el CREAF, dos centres de recerca catalans, exposen les seves experiències per contribuir al futur de la vinya a Catalunya. Cadascun des de perspectives diferents, però amb unes dades i un coneixement complementari que el sector vitivinícola ja ha posat en pràctica.

Vins d’alçada fugint de la calor

La viticultura ve marcada principalment per una espècie de planta, la vinya (Vitis vinifera), però el raïm que en resulta pot ser de moltes varietats i clons, que a la vegada es combinen amb diferents portaempelts. Per exemple, a Espanya és freqüent la garnatxa, l’ull de llebre (tempranillo), l’albarinyo sobretot a Galícia, la verdejo. Altres varietats són més específiques i és més difícil trobar-les, com passa amb la trepat, una varietat autòctona de la Conca de Barberà, o la carinyena blanca de la DO Empordà o la Picapoll de la DO Pla de Bages, entre altres, que també podem trobar en diferents DO segons les seves necessitats edafoclimàtiques. Si aquestes condicions canvien, algunes vinyes no viuran bé en algunes regions i ens trobarem davant d’un dels principals efectes del canvi climàtic: que l’augment de temperatures i les noves condicions climàtiques afectin la regionalitat de cada varietat. De fet, això no només passaria en varietats amb una regionalitat tan especial com el trepat, la carinyena blanca, el picapoll, etc., sinó que és un fet generalitzat: les zones climàtiques ideals de la majoria de varietats són, en general, específiques i, per tant, són més susceptibles que altres cultius als canvis que es donen al clima a curt i llarg termini.

En aquest sentit, el CREAF i l’IRTA col·laboren amb Familia Torres per trobar noves regions on poder cultivar les seves vinyes, zones a latituds més altes, com la conca de Tremp, o en parts del planeta on els efectes del canvi climàtic no són tan marcats com aquí, com és el cas de Xile. L’IRTA segueix focalitzant els seus esforços de valorar potencials mobilitats del conreu de vinya desenvolupats juntament amb el Servei Meteorològic de Catalunya per les DO Pla de Bages, Empordà, Costers de Segre, Penedès i Terra Alta. Precisament, estudis científics recents indiquen que les zones vinícoles més afectades per l’augment de temperatures els darrers anys són la península Ibèrica, el sud de França, parts de Washington i Califòrnia, on ja s’hi observen augments de temperatura de més de 2 ºC. 

En el projecte LIFE MIDMACC, que coordina el CREAF, els investigadors de l’IRTA estudien l’adaptació de la viticultura a la muntanya mitjana. En concret, estudien com el procés d’implantació de la vinya i diferents pràctiques agronòmiques com l’ús de cobertes vegetals, la plantació en terrasses o costers, la conducció en vas o emparrat, afecten a la dinàmica del aigua al sòl, a les seves característiques fisicoquímiques i a la diversitat microbiana. Aquest estudis es duen a terme a l’Empordà, en col·laboració amb el Celler Cooperatiu d’Espolla i Espelt Viticultors i a la Cerdanya amb Llivins, amb experiments replicats a La Rioja.

D’altra banda, l’escalfament global no només provoca que una regió deixi de poder cultivar una varietat, sinó que també canvia la composició del raïm i potencialment del vi de les regions que sí que se’n surten. Les temperatures mitjanes del clima durant la temporada de creixement del raïm defineixen com serà el vi: quina quantitat de sucres tindrà al final de la maduració, quins aromes primaris i secundaris emetrà, quines qualitats del sabor, etc. Per exemple, la cabernet sauvignon es produeix de manera òptimaen zones que oscil·len entre els 16,5 i els 19,5 ºC (que podem trobar en regions com Bordeus o Napa); en canvi, la pinot noires es cultiva principalment en regions on el clima només oscil·la entre 14 i 16 ºC (com podria ser el nord d’Oregó o la Borgonya).

Aquests rangs marquen molt els terminis que segueixen els cellers per aconseguir vins equilibrats i d’alta qualitat. «En un entorn més càlid es trenca la personalitat final del vi, perquè el contingut de sucres augmenta molt ràpid i cal recollir la fruita abans per evitar que pugi massa la graduació (no pot passar legalment de 15 º vol.), però encara resten algunes parts verdes, com poden ser les llavors, i no s’han assolit els nivells adequats dels metabòlits secundaris, tanins i fenols, que donen qualitat al vi que se’n produirà. Això donarà notes no desitjades al vi que en resulta i surt perjudicat als tasts enològics», ens explica l’investigador Jordi Sardans, investigador expert en metabolòmica i consultor del CREAF per a la Família Torres. En aquests casos, a més, és molt difícil que es puguin fer ajustos posteriors al celler. D’altra banda, un estudi fet per l’IRTA en el marc del projecte GLOBALVITI, també realitzat a les bodegues de Família Torres, apunta que un efecte negatiu per la qualitat del raïm és el pansiment a causa de les onades de calor.

Verema a l’estiu 

L’augment de temperatures que s’està donant a nivell mundial encara té una altra conseqüència greu per als cultius i és el canvi en el ritme de la natura, el que científicament es coneix per fenologia. El calendari fenològic de la vinya arreu del món s’ha vist afectat per l’escalfament i els canvis són més importants per a les dates de collita i de verema, perquè estan molt relacionats amb la temporada de maduració del raïm i la qualitat final del vi, com explicàvem anteriorment. Des de fa 5 anys, i a través dels projectes GLOBALVITI, DEMO CLIMAVIT21 i DEMO SECAREGVIN, l’IRTA ha treballat en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) per definir índexs agroclimàtics i indicadors fenològics específics per al cicle de la vinya en les DO Penedès, Pla de Bages i Empordà, a partir de les regionalitzacions de dades climàtiques i projeccions en diferents escenaris de canvi climàtic.

Generalitzant, la verema es fa ara uns 15 abans del que es feia fa 50 anys, o la floració de la vinya, que es produeix 11 dies abans. Aquests canvis, segons els models els escenaris de canvi climàtic i depenent de la varietat, s’agreujaran al llarg del segle XXI, respecte el període de referencia (1972- 2005). Les dates de floració es podrien avançar entre 3 i 6 setmanes, mentre que les dates de la verema, entre 2 i 2,5 mesos. A més, les necessitats hídriques es podrien incrementar entre 2 i 3 vegades. Això, si no s’apliquen adaptacions, que van des del material vegetal fins a pràctiques agronòmiques, aplicació de tecnologies, tècniques enològiques, etc., en les quals el sector vitivinícola i la recerca treballen conjuntament des de fa uns anys.

En aquest sentit, si la vinya madura el fruit o treu la fulla en moments cada cop més primerencs, els agricultors han d’estar preparats i prendre decisions claus per evitar gelades o per mantenir la qualitat del fruit. Per això, l’IRTA, conjuntament amb Codorniu, el Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación, i l’empresa Meteosim ha desenvolupat una eina d’intel·ligència artificial que permet a l’agricultor prendre millors decisions amb el projecte VISCA, que és capaç de predir en quina fase del calendari estarà la vinya durant els propers mesos o si s’acosten esdeveniments meteorològics adversos (gelades, sequera, etc). L’agricultor introdueix informació de manera regular i pot preveure, amb les condicions meteorològiques a mig termini, quines seran les necessitats reals de la vinya, per tal d’avançar-se i prendre millors decisions, com ara gestionar de forma més eficient el reg, l’aclarida de raïms, fer esporgues selectives d’estiu o organitzar tot el sistema de collita perquè estigui a punt per un dia concret.

Un altre dels punts clau d’aquesta aplicació és que incorpora una tècnica ajustada i afinada per l’IRTA per, precisament, controlar i mitigar l’afectació de plagues i malalties en vinya degut a les condicions meteorològiques més extremes, cada cop més comunes en els darrers anys. Es tracta del forçat dels ceps, una tècnica que provoca que es donin dos cicles de cultiu el mateix any, un d’inacabat, abans del forçat, i el veritable, que dona just després. Aquesta pràctica provoca un retard en la maduració, que pot desplaçar-se fins a finals de tardor, quan el règim tèrmic és més favorable, la qual cosa millora la qualitat del vi i prevé malalties al cultiu.

Clons i apps per adaptar la vinya a la manca d’aigua i als fenòmens extrems

A l’augment de temperatura cal sumar-hi la problemàtica de l’aigua. Els dos centres de recerca catalans ja alertaven en l’informe dels experts en canvi climàtic de la mediterrània MedECC que a mitjans de segle hi haurà un 17% menys de disponibilitat d’aigua en l’àrea mediterrània. Tot i això, la vinya està considerada en bona part un conreu de secà, és a dir, que no rep més aigua que la de la pluja (a Catalunya és així en un 93% de la superfície, segons l’últim informe de l’Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava). Com es combinen la manca d’aigua de pluja i la viabilitat de la vinya? Segons els experts en vitivinicultura de l’IRTA i l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) no és senzill i en alguns llocs factible que pugui passar de secà a regadiu de forma radical, principalment perquè no hi hauria prou aigua disponible per fer aquest canvi. Així, «regar és la millor estratègia per adaptar-se al canvi climàtic, però només quan es disposa d’aigua i sempre que sigui econòmicament viable per a una explotació», comenta Robert Savé, investigador expert en viticultura de l’IRTA. A Catalunya, com indica l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), no hi ha aigua a tot el territori (de riu, embassament, freàtics, regenerada…) i la principal font d’aigua de què disposa el sector és la de la pluja, que cada cop serà menys freqüent.

Així mateix, en paral·lel als canvis en la fenologia i la temperatura, hem de recordar que el canvi climàtic comporta un augment dels fenòmens extrems. Això pot traduir-se en gelades o pedregades que afecten al raïm de forma més greu, una humitat poc habitual al juny que afavoreix l’aparició de míldiu, corrents atmosfèriques que no són les habituals i onades de calor més freqüents. «Els darrers estius, els anticiclons que arriben del Marroc s’han quedat a l’atmosfera més temps del que tocaria. Això vol dir que és un aire molt calent que roman a la vinya i provoca danys al raïm abans que acabi de madurar. Fins i tot, pot dessecar ceps sencers. Per moure aquesta gran massa d’aire calent calen borrasques potents, però això pot traduir-se alhora en una pluja forta i desmesurada», ens explica des del CREAF el Dr. Sardans.

Per fer front a aquestes amenaces, la ciència ficció també ha arribat al sector de la vinya. Gràcies al projecte el GLOBALVITI, liderat per Familia Torres, l’IRTA ha estudiat les característiques de 5 clons (3 de garnatxa negra propietat de l’INCAVI i dos de garnatxa blanca, propietat de Familia Torres) i han determinat quins d’ells estan millor adaptats a la sequera i quins mecanismes fisiològics ho permeten. «Cada varietat de vinya té una identitat genètica única, però les plantes acumulen mutacions puntuals al llarg del temps que es tradueixen en variacions genètiques d’una mateixa varietat, que es poden seleccionar i multiplicar. Aquestes variacions són les que fan que hi hagi clons de varietats millor adaptades a unes condicions. Fa uns anys, se seleccionaven els clons per objectius enològics, però ara la prioritat és seleccionar els que resisteixen millor la sequera mantenint la varietat i les característiques enològiques desitjades», explica la investigadora experta en viticultura de l’IRTA Felicidad de Herralde.  

A més, l’IRTA treballa amb moltes entitats del territori per aportar eines als agricultors que els permetin prendre decisions adequades en base a dades a temps reals, segons com avanci la meteorologia o el calendari natural de la vinya (quan comença a florir, a madura el fruit, etc.). Per exemple, l’Observatori de la Sequera de l’Alt Penedès està desenvolupant un sistema d’informació de la sequera, amb una xarxa de sensors subterranis que mesuren l’aigua del sòl, el que permet calcular  la disponibilitat d’aigua de les vinyes del Penedès. «A partir d’aquesta informació, els experts en vitivinicultura de l’IRTA proporcionem als agricultors informació sobre l’estat hídric de les vinyes de forma setmanal i suggeriments de maneig per aconseguir que el conreu retingui més aigua, en funció de les necessitats del moment, com per exemple llaurar, treure raïm, podar la vinya o no podar-la en verd, o deixar o no la coberta vegetal sobre el terreny», explica el Dr. Savé.

La vinya, una aliada davant el canvi climàtic 

Si bé hem vist totes les implicacions que té el canvi climàtic sobre el cultiu de la vinya, la manera de cultivar-la que ha prevalgut fins ara no ha fet més que empitjorar la situació: els cellers necessiten grans quantitats d’energia externa, com els combustibles fòssils per a la maquinària pesada i el transport del vi, fan un ús de fertilitzants i alhora alliberen CO₂ i NO₂ (gasos d’efecte hivernacle)  cada cop que es llaura. Hi ha alternatives? Sí, gestionar un sòl de vinya en un escenari de canvi climàtic vol dir, forçosament, millorar la seva capacitat de retenir aigua. Com més matèria orgànica tingui un sòl, serà més esponjós, més estructurat, més viu i més capaç de segrestar carboni de l’atmosfera. Aquestes característiques fan que pugui retenir més aigua i, per tant, com més aigua disponible, millor funcionarà el sistema sòl-cultiu-atmosfera.

La investigadora del CREAF experta en edafologia, Pilar Andrés, ens ho explica: «tradicionalment, en els cultius llenyosos del mediterrani s’ha cregut que un sòl nu (sense herbes acompanyants, sense la flora típica d’una vinya o petits animals) evita la competència amb la vinya i, en realitat, és més aviat el contrari, un sòl que presenti cobertes vegetals, microorganismes vius i un equilibri dels minerals naturals té una estructura més estable que manté millor la humitat adequada i és capaç de retenir més l’aigua. Un sòl de vinya verd, sense terra nu, no necessita tantes aportacions de fertilitzants».  

Aquest alternativa pot convertir la vinya en una aliada davant l’emergència climàtica i, juntament amb altres tècniques enfocades a la qualitat de la terra de cultiu, té un nom i un cognom: agricultura regenerativa. Es tracta d’un sistema de conreu que se centra en el sòl i en com mantenir-lo “viu”, que s’aplica tant als cultius de vinya com a altres. Una de les mesures que giren entorn aquesta tècnica és la de llaurar menys agressivament i així evitar que s’erosioni el sòl, no s’alliberi tant de CO₂ ni minerals (que ajuden a la pròpia vinya) i es perjudiqui menys la biodiversitat. De fet, no llaurar (o llaurar poc) també redueix molt l’ús de maquinària pesada i la crema dels combustibles fòssils. El mateix passa amb l’ús de fertilitzants: si pensem en mantenir el sòl actiu no ens caldran fertilitzants sintètics, al contrari, utilitzar biofertilitzants, reutilitzar la biomassa que s’extreu de la vinya o afegir al terra el romanent del raïm desprès de la verema poden ser mesures que millorin per si mateixes les quantitats de nutrients i la fertilitat del sòl. 

«Quan seguim els criteris europeus per la conservació del sòl, una vinya tradicional entra en números crítics pel que fa als nutrients i microorganismes que hi viuen. El que fan molts cellers davant d’aquesta situació és utilitzar encara més energia externa i fertilitzants per compensar la pèrdua, però a la llarga es fa més malbé el sòl i contribueixen a empitjorar el canvi climàtic que tant els està afectant. És un peix que es mossega la cua. En canvi, quan apliquem els avenços científics que comporta l’agricultura regenerativa en una finca, els números parlen per si sols, hem comparat vinyes tradicionals amb vinyes regeneratives i en un parell d’anys l’estat del sòl millora visiblement», comenta la Dra. Andrés. Aquesta comparativa l’ha dut a terme el CREAF en col·laboració amb l’empresa Agroassessors on s’està estudiant com fer la transició de cultius de vinya del mètode tradicional al regeneratiu a Menorca.

Aquestes pràctiques regeneratives i basades en la cura del sòl i de la seva fertilitat també queden recollides al la guia de bones practiques agràries per tal d’incrementar o mantenir aquesta capacitat d’embornal, desenvolupada per l’IRTA dins el Grupo Operatiu CARBOCERT, en col·laboració amb altres institucions de recerca. «Unes bones pràctiques agrícoles poden permetre no només un segrest de carboni que contribueixi a la mitigació del canvi climàtic, sinó una millora de la salut general del sòl, que a mig termini portarà a una reducció dels productes que hi hem d’aplicar, ja siguin fertilitzants, productes fitosanitaris o aigua. Tanmateix, els processos de regeneració dels sòls i el segrest de carboni de forma significativa son processos lents i en molts casos, per veure diferencies més enllà de la capa superficial calen més de 5 anys de bones pràctiques i per assolir un nou equilibri productiu», constata la Dra. de Herralde, i afegeix que «el sòl és un graó important en l’aplicació de l’agroecologia, però no és l’únic, ja que cal pensar en el material vegetal, la ubicació i el producte que es vol obtenir, per això tot plegat és tradueix a unes pràctiques agroecològiques, en una gestió holística del cultiu i el seu entorn».

Aquest article ha estat elaborat conjuntament amb els departaments de Comunicació de l’IRTA i el CREAF, gràcies a les aportacions dels investigadors implicats d’ambdós centres.

L'entrada Com afecta el canvi climàtic la vinya? ha aparegut primer a IRTA.

Un total de 27 vins blancs, 2 de rosats i 31 de negres estan essent tastats aquests dies per tastadors qualificats del Panel de Tast de Catalunya. Es tracta de vins fruit de la recerca que el projecte Minorvin està portant a terme, un projecte que vol posar en valor la biodiversitat existent entre varietats minoritàries de vinya recuperades a Espanya, i determinar el seu potencial sobre la mitigació dels efectes del canvi climàtic en la viticultura.

El projecte MINORVIN està avaluant un total de 51 varietats minoritàries de vinya de tota Espanya. Es tracta de varietats infravalorades on la finalitat de la recerca és la de poder conèixer la seva resistència a la sequera, la tolerància a les malalties fúngiques com el míldiu i l’oïdi, així com el seu potencial per diversificar la producció de vins.

En el projecte, on hi participen centres de recerca de tot l’Estat, l’INCAVI i l’IRTA s’encarreguen d’estudiar el potencial vitícola i enològic de 7 varietats minoritàries de Catalunya, així com també d’efectuar les anàlisis sensorials de tots els vins elaborats en el projecte a través del Panel Oficial de Tast de Vins de Catalunya.

Aquests vins es tastaran amb la metodologia i funcionament habitual d’aquest Panel, desenvolupat per l’INCAVI i acreditat per ENAC. El tast permetrà conèixer el perfil sensorial dels vins elaborats amb aquestes varietats i estudiar possibles semblances o diferències a partir del producte final obtingut amb cada varietat i mètode d’elaboració.

Aquesta col·laboració s’emmarca dins de l’i2VI, un grup de treball conjunt de l’IRTA i l’INCAVI que ofereix al sector vitivinícola tota la potència en R+D del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

L'entrada Tasten 60 vins de varietats minoritàries de vinya recuperades de tot l’Estat ha aparegut primer a IRTA.

El passat mes de juny es va concedir a La Vinyeta i a Codorniu, S.A. un ajut a la Cooperació per a la Innovació, cofinançada per fons FEADER i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, per a la realització del projecte innovador WETWINE “Innovacions en l’aplicació als cellers d’aiguamolls construïts (wetlands)”. En aquest projecte, els dos cellers col·laboren en el desenvolupament de diferents aplicacions d’aiguamolls construïts per al tractament dels efluents que es generen durant el procés de vinificació

Al celler La Vinyeta es construirà una planta pilot per tractar una part de les aigües residuals que genera el procés de producció del vi. La innovació radica en que s’assajarà un digestor anaerobi inicial per reduir les dimensions de l’aiguamoll de flux horitzontal posterior i evitar així la seva saturació, i en què els fangs generats es tractaran en un altre aiguamoll per a la seva deshidratació i estabilització de cara a poder aplicar-los com a adob a la vinya. El sistema es concep de manera que funcioni en tot el possible per gravetat, de manera que el consum energètic sigui mínim.

A les instal·lacions de RAIMAT (Codorniu), s’instal·larà un sistema experimental d’aiguamolls per a la deshidratació i estabilització dels fangs generats en la seva depuradora biològica de tractament dels efluents líquids. En aquesta instal·lació pilot es compararan dos règims d’alimentació del sistema, un dels quals permet reduir les dimensions de l’aiguamoll necessari per tractar la totalitat dels fangs generats. Novament, el consum energètic és mínim, i el fang estabilitzat pot aplicar-se a les vinyes.

En ambdós casos, el projecte desenvolupa una concepció d’economia circular de reaprofitament de recursos, i minimització en el consum de materials i energia.

Participen en aquest grup operatiu el Celler La Vinyeta i Codorniu, SA com a líders del projecte, el Grup d’Enginyeria Química Ambiental (Universidade da Coruña) que aporta la part tècnica juntament amb l’empresa italiana IRIDRA, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) que realitzarà el seguiment analític, l’associació INNOVI i el Consell Regulador de la D.O. Empordà que col·laboren en la difusió, i la consultora ambiental ARLALORA, SL que fa tasques d’assessorament i coordinació.

Ajut a la Cooperació per a la Innovació,

Operació 16.01.01 del PDR de Catalunya 2014-2020

L'entrada El projecte WETWINE construeix aiguamolls per tractar les aigües residuals dels cellers ha aparegut primer a IRTA.