Del 4 al 6 d’octubre va tenir lloc a Àvila el 58è Simpòsium Científic d’Avicultura. Aquest simpòsium, organitzat perla Associació Espanyola de Ciència Avícola (AECA), representa un important esdeveniment per a la industria avícola i una oportunitat per a l’intercanvi de coneixements i experiències amb la recerca, universitats, i representants públics. Aquesta edició va reunir més de 400 persones de diferents àmbits de l’avicultura.

La investigadora Cristina Zomeño, del programa Qualitat i tecnologia alimentàries, va guanyar el 1er premi a la Millor comunicació científica póster, amb el treball titulat “Classification of breast myopathies in commercial broilers by a physicochemical assessment and multivariate data analysis”. El jurat format per membres de la AECA i l’empresa patrocinadora MSD Animal Health ha valorat la qualitat científica, originalitat, claredat de l’exposició i estètica del treball.

A més, Gerard Verge i Beatriz Jiménez, del programa Nutrició animal de l’IRTA, van presentar el pòster titulat “Effects of feed processing on pellet quality, feed hygienisation, growth performance and carcass and breast yields in broiler chickens” i van rebre el 3er premi de Fotografia tècnica “El corazón de la nutrición” i el 1er premi a la Millor fotografia artística “Catacregg” dintre del VIII Concurs de fotografia “L’AVICULTURA I EL SEU ENTORN”. El jurat va estar compost per membres de AECA i l’empresa patrocinadora Ibertec.

L'entrada El Simpòsium Científic d’Avicultura atorga 3 premis a investigadors de l’IRTA ha aparegut primer a IRTA.

L’acte commemorava els 10 anys dels doctorats industrials, on es van lliurar també els Premis Impacte 2022, un reconeixement a la repercusió que els projectes de doctorat industrial tenen en la societat.

L’acte va ser presentat per la investigadora de l’IRTA Beatriz García.

El Pla de Doctorats Industrials va celebrar el dimecres 4 d’octubre el seu 10è aniversari amb un acte al Palau de la Música Catalana. En el marc d’aquest acte, presidit pel conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, es va fer entrega dels Premis Impacte 2022.

La doctoranda Laia Bosch Camós, que pertany al programa de doctorat en Medicina i Sanitat Animals de la UAB i que ha desenvolupat la seva tesi, “Unmasking African swine fever virus antigens inducing CD8+ T-cell responses with protective potential”, a l’IRTA-CReSA, va ser una de les quatre persones guardonades.

L’acte a més a més, va ser presentat per Beatriz Garcia, investigadora també del programa Sanitat animal a l’IRTA-CReSA.

Aquesta és la primera edició d’uns premis que busquen visibilitzar l’impacte que ha generat la recerca col·laborativa dels diferents projectes de doctorat industrial, així com apropar aquesta recerca a la ciutadania per identificar reptes.

Podeu recuperar la gala sencera en vídeo a YouTube.

L'entrada La doctoranda de l’IRTA-CReSA Laia Bosch rep un dels Premis Impacte DI ha aparegut primer a IRTA.

Estem d’enhorabona! Dues estudiants a l’IRTA han rebut un gran reconeixement aquest 15 de juliol gràcies als seus Treballs Finals de Grau (TFG) en el marc de la 25a. edició dels Premis Patronat Politècnica de la Universitat de Girona (UdG).

Són Mar Giró i Clara Barnés, que van guanyar respectivament el premi pel TFG amb més aplicabilitat pràctica i el premi del Grau en Innovació i Seguretat Alimentària. Cadascun del premis té una dotació de 600 euros.

El treball de Mar Giró va ser dirigit per l’Elena Fulladosa i en Josep Comaposada, del programa de Tecnologia Alimentària. Tracta de determinar la composició i la qualitat de la carn separada mecànicament amb un sistema basat en la tecnologia d’espectroscòpia d’infraroig proper (NIR) de baix cost.

Per altra banda, el TFG de Clara Barnés tracta varies propostes per valoritzar el peix blau i així millorar la competitivitat del sector pesquer. Ja havia estat premiat abans per l’IEC el passat juny, i va ser cotutoritzat per part de l’IRTA per la investigadora Elsa Lloret, també del programa de Tecnologia Alimentària.

L’acte de l’entrega de premis va tenir lloc a la tarda del 15 de juliol a l’Auditori Manel Xifra del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, que va comptar amb totes les mesures d’aforament (reduït) i seguretat derivades de la situació sanitària actual. El Jurat va estar constituït pels membres de les empreses del Patronat, amb l’assessorament dels coordinadors d’estudis pertinents.

Més informació sobre el premis: https://patronateps.udg.edu/premis/25a-edicio-premis-patronat-politecnica-pfc/

L'entrada Dos Treballs Finals de Grau realitzats a l’IRTA, premiats pel Patronat Politècnica de la UdG ha aparegut primer a IRTA.

· L’IRTA és la institució catalana que més investigadores aporta a aquesta iniciativa organitzada per la FCRI i el BIST en el marc del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

· Oferiran xerrades a estudiants d’11 i 12 anys sobre temes tan variats com les microalgues marines, la sanitat animal, la podridura de la fruita, la gestió dels residus o la genètica animal

«Participant en activitats com aquesta, crec que puc contribuir a canviar el món tant o més que des de la meva feina d’oficina», afirma l’Emma Fàbrega, investigadora del programa de Benestar Animal. Fàbrega és una de les 32 investigadores de l’IRTA que s’han animat a participar en la iniciativa #100tífiques, que des del 2019 impulsen la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) en el marc del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, que se celebra l’11 de febrer.

L’objectiu de #100tífiques és fer més visibles les dones científiques en la nostra societat. Amb aquesta finalitat, durant la setmana de l’11 de febrer prop de 180 investigadores catalanes oferiran xerrades a estudiants d’entre 11 i 12 anys d’arreu de Catalunya.

L’IRTA, amb 32 participants, és la institució catalana que hi aporta més investigadores. Les xerrades que oferiran abordaran temes tan variats com la podridura de la fruita, el paper dels insectes en la producció d’aliments, les microalgues marines, la sanitat animal, l’envasat d’aliments o la gestió de residus o la genètica i la millora animal, entre molts d’altres.

Trencar estereotips i transmetre passió per la ciència

«M’agrada pensar que puc despertar la vocació científica entre els nens i les nenes, i oferir models femenins d’una professió que les criatures i la societat en general pensen en masculí», explica Georgina Alins, del programa de Fructicultura. És una inquietud compartida amb la Margarita Fernández, del programa d’Aigües Marines i Continentals, per a qui «és necessari donar més visibilitat a les dones científiques perquè els nens i nenes tinguin més referents femenins».

A Maria Casanovas, companya d’Alins al programa de Fructicultura, el que la mou a participar en la iniciativa és «treure del cap als nens i nenes que només els homes poden ser enginyers, científics, i tenir persones al seu càrrec», així com la curiositat per saber la visió que tenen dels científics.

Per a Margarita Garriga, del programa de Seguretat Alimentària, que es jubila a mitjans de febrer, la xerrada és una manera de tancar el cercle: «m’agrada marxar de l’IRTA tenint l’oportunitat d’explicar a un grup d’estudiants la recerca que hi he dut a terme i com de bé m’ho he passat».

En molts casos, les xerrades han despertat molt interès. N’és un bon exemple la de l’Emma Fàbrega, que ha superat totes les expectatives. Els organitzadors esperaven poca resposta per part dels estudiants, però al final han estat 440 els interessats i la investigadora del programa de Benestar Animal haurà d’oferir la xerrada dues vegades. «Crec que serà l’activitat de transferència científica més multitudinària de tota la meva carrera!», explica.

Les #100tífiques de l’IRTA

Les investigadores de l’IRTA que participen en la iniciativa #100tífiques són:

• Maria José Aranzana, del CRAG-IRTA
• Emma Fàbrega, del programa de Benestar Animal
• Elena Fulladosa, del programa de Tecnologia Alimentària
• Margarita Fernández, del programa d’Aigües Marines i Continentals
• Belén Fernández, del programa de Gestió Integral dels Residus Orgànics
• Patricia Prado, del programa d’Aigües Marines i Continentals
• Denise Pamela Sánchez, del programa de Producció de Remugants
• Sílvia Fornalé, del CRAG-IRTA
• Margarita Garriga, del programa de Seguretat Alimentària
• Andrea Rivera, del programa de Qualitat del Producte
• Marta Cerdà, del programa de Sanitat Animal–CreSA
• Ana Alba, del programa de Sanitat Animal–CreSA
• Clémentine Montier, del programa de Sanitat Animal–CreSA
• Charo Torres, del programa de Postcollita
• Marta Balsells, del programa de Postcollita
• Virginia Aragón, del programa de Sanitat Animal – CreSA
• Florencia Correa, del programa de Sanitat Animal–CreSA
• Lourdes Migura-Garcia, del programa de Sanitat Animal – CreSA
• Maria Casanovas, del programa de Fructicultura
• Elena Garcia, del programa de Producció de Remugants
• Begonya Marcos, del programa de Tecnologia Alimentària
• Kateri Bertran, del programa de Sanitat Animal – CreSA
• Sílvia Villaró, del programa de Postcollita
• Iolanda Nicolau, del programa de Postcollita
• Sandra Talavera, del programa de Sanitat Animal–CreSA
• Maria Ballester, del programa de Genètica i Millora Animal
• Júlia Vergara-Alert, del programa de Sanitat Animal – CreSA
• Maria Font, del programa de Qualitat del Producte
• Maria Rambla-Alegre, del programa d’Aigües Marines i Continentals
• Georgina Alins, del programa de Fructicultura
• Insaf Riahi, del programa de Nutrició Animal
• Anna Arís, del programa de Producció de Remugants

L'entrada 32 investigadores de l’IRTA participen a #100tífiques, que té l’objectiu de donar visibilitat a les dones en la ciència ha aparegut primer a IRTA.

Discreta, amb una ment inquieta i ganes d’afrontar nous reptes. Així és com es defineix la Natàlia Majó i és el que la va portar a dedicar-se a la recerca, després de llicenciar-se en Veterinària a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l’octubre de 2019, entoma el repte de ser la nova cap del Programa de Sanitat Animal de l’IRTA, prenent el relleu de Fernando Rodríguez. L’experiència de Majó com a professora del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la Facultat de Veterinària de la UAB i la seva àrea de recerca en malalties víriques aviàries fa que aquesta nova etapa sigui «una oportunitat per retornar tot el que ha assolit durant la seva trajectòria al centre que ha vist néixer i evolucionar».

Una entrevista de Marina Torres (Comunicació IRTA CReSA)

Vivim en un país on la ramaderia ocupa un lloc molt important en el sector primari i en l’economia.

Per això és fonamental la recerca en la sanitat animal perquè els animals tinguin un bon estat de salut i visquin millor a les granges. Això és el que fem al centre IRTA CReSA, que és on es desenvolupa la recerca principal del Programa de Sanitat Animal de l’IRTA. Aquí investiguem les malalties infeccioses provocades per virus i bacteris que afecten sobretot els animals de ramaderia destinats al consum humà, però també als animals salvatges. D’altra banda, hi ha algunes malalties ―les anomenades zoonòtiques― que es poden transmetre dels animals a les persones i que poden suposar un perill per a la salut humana, com la grip aviària, la tuberculosi o les malalties priòniques. En aquest sentit és bàsic estudiar i conèixer aquestes malalties i els seus mecanismes de transmissió.

Així doncs, en molts casos també necessiteu treballar amb la medicina humana?

Cada vegada es té més coneixement de les malalties infeccioses dels animals que també són un risc per a la salut humana. Un clar exemple són les malalties transmeses per vectors, com el mosquits, o bé les resistències antimicrobianes que constantment plantegen reptes de com tractarem les malalties, tant en els animals com en les persones, en un futur. Per tant, no només treballem amb la medicina humana sinó també amb l’epidemiologia, la microbiologia i la biotecnologia. Aquesta diversitat de coneixements ens aporta diferents perspectives dels problemes i els reptes que ens plantegem, però també ens fa adonar que tots aquests professionals compartim més coneixement del què ens pensem, per exemple algunes metodologies o tècniques de diagnòstic. De fet, des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) ja fa anys que s’estableixen acords i col·laboracions per alinear aquestes àrees de recerca cap al concepte d’una sola salut o One Health.

«Cada vegada es té més coneixement de les malalties infeccioses dels animals que també són un risc per a la salut humana.»

És en aquesta línia que es va crear el Màster Erasmus Mundus in Science in Infectious Diseases and One Health, del qual vas ser la coordinadora?

Exacte. El 2017 vam iniciar la primera edició del màster, el mòdul de bioseguretat del qual es realitza a la Unitat de Biocontenció de l’IRTA CReSA. Com bé dius, és un màster amb visió completa de la salut global. Compta amb 35 col·laboradors associats, molts de l’àmbit de la salut humana com l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron, l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, i institucions internacionals com el Centre Pasteur del Camerun o l’Institut Nacional Francès de Recerca en Agricultura (INRA) i empreses del sector farmacèutic.

Què caldria millorar per potenciar encara més la recerca en sanitat animal?

Actualment tenim col·laboracions amb centres i institucions molt potents, tant en l’àmbit nacional com internacional, així com bons perfils investigadors. No obstant, i malgrat que som un àmbit que repercuteix molt en el sector econòmic, ens manquen recursos per investigar. Necessitem més inversió i atraure talent. Això, en el nostre cas, és molt difícil, perquè la sanitat animal està dins de l’àmbit de la salut i en moltes ocasions competim, quant a recursos de recerca, amb la salut humana.

La sensació és de poc reconeixement?

Necessitem que els polítics, les empreses i la societat entenguin per què és necessari invertir en la recerca en sanitat animal. El principal problema que tenim és que els recursos més importants ens arriben quan hi ha alarmes sanitàries o brots importants, és a dir, quan l’impacte ja ha provocat conseqüències. Si nosaltres som capaços de donar resposta a aquestes alarmes és gràcies a tots els anys previs de recerca que hem fet per conèixer millor una malaltia o per millorar les tècniques de diagnòstic. És a dir, gràcies a una recerca bàsica que requereix anys de dedicació, per la qual cosa ens cal una inversió prèvia per estar realment preparats per quan ens arriben noves malalties. Si no és així, no podrem fer-ho.

El centre IRTA CReSA té la particularitat que permet treballar amb patògens altament perillosos.

Sí, el nostre centre disposa d’una Unitat de Biocontenció on hi ha laboratoris i estabulari en condicions de nivell de bioseguretat 3. Si tenim en compte que el màxim nivell de bioseguretat és el 4, ens trobem amb un centre únic i singular. A Catalunya som l’únic centre públic que treballa amb aquest nivell de bioseguretat amb malalties infeccioses animals. En l’àmbit estatal, també ho fa el Centro de Investigación en Sanidad Animal INIA-CISA, ubicat a Valdeolmos (Madrid). De manera conjunta conformem la Red de Laboratorios de Alta Seguridad Biológica (RLASB), una de les Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars d’Espanya (ICTS).

«A Catalunya som l’únic centre públic que treballa amb aquest nivell de bioseguretat amb malalties infeccioses animals.»

La bioseguretat ha ajudat a eradicar malalties?

Absolutament. La bioseguretat és cada vegada més important pel control de les malalties, no només als laboratoris sinó també a les granges. La salmonel·losi, per exemple, sempre havia estat un problema greu i una de les principals causes de gastroenteritis en les persones. Gràcies als estudis que es van realitzar a principis dels 2000, la Unió Europea va establir unes normes de control de la malaltia, entre elles la implementació de més bioseguretat a les granges d’aviram, que van aconseguir reduir moltíssim els nivells d’aquest microorganisme a les granges i, també, en conseqüència a les persones. Com a docent, en l’àmbit de l’aviram, he pogut comprovar que actualment hi ha més consciència de les mesures de bioseguretat i control i es té més coneixement de les vies de dispersió i transmissió dels patògens. Fa només tres anys, per exemple, quan portava l’alumnat a visitar granges entràvem sense problema. En canvi, avui dia cada vegada són més estrictes amb els accessos.

A banda de la bioseguretat, les vacunes també han estat una eina bàsica per fer front a moltes malalties.

Les vacunes són el futur. Hem de prevenir les malalties perquè aviat no disposarem d’antibiòtics per tractar-les o bé els tindrem restringits degut a les resistències. De fet, un dels pilars de la recerca del programa de Sanitat Animal és millorar el coneixement dels patògens per innovar o millorar les vacunes. Hem d’aconseguir que siguin eficaces i segures. Però això és una recerca llarga i costosa, sovint incomprensible de cara a la societat, ja que per obtenir un producte efectiu fa falta gairebé una dècada per conèixer i estudiar el comportament d’un patogen.

Quines són les malalties infeccioses emergents que més ens preocupen actualment?

En són diverses, però les malalties que tenen més impacte actualment són les pestes porcines, tant la pesta porcina africana com la pesta porcina clàssica, amb conseqüències devastadores pel sector porcí en molts països d’arreu del món. A l’Àsia ja estem veient els efectes de la pesta porcina africana i ara ens estem preparant per si arriba al país. Tenim la sort que a l’IRTA CReSA tenim grups de recerca molt potents treballant en aquestes dues malalties i per tant podem disposar d’eines de diagnòstic i control efectives. A més, som centre de referència de l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) per a la pesta porcina clàssica.

D’altra banda, hi ha malalties que segueixen existint i ens han de preocupar com a experts en sanitat animal, encara que no apareguin als mitjans de comunicació. Els anys 2016 i 2017 hi va haver una de les epidèmies més importants de grip aviària a Europa amb un gran nombre de granges d’aviram afectades sobretot a França i Hongria, però com que pràcticament no va sortir als mitjans, va passar força desapercebut.

Ens enfrontem a un futur marcat pel canvi climàtic i la globalització. Com afectarà això en l’aparició de noves malalties?

És evident que com més ens movem pel planeta, hi ha més risc de contagi o aparició de noves malalties. Si a això li sumem el canvi climàtic, els efectes es reflecteixen sobretot en les malalties transmeses per vectors. El fet de tenir espècies exòtiques vectores de malalties com el cas del mosquit tigre, també ha suposat l’arribada de nous virus, que, de fet, tenen una línia de recerca pròpia dins del programa de Sanitat Animal de l’IRTA. També hi ha altres animals que pateixen i patiran els efectes del canvi climàtic com les aus, sobretot les migratòries, ja que els seus desplaçaments es poden veure alterats per canvis en el clima. Això pot tenir efectes en les malalties que afecten les aus si tenim en compte que la seva ecologia pot canviar i podrien entrar en contacte amb nous hàbitats, noves espècies i interaccions.

«Com més ens movem pel planeta, hi ha més risc de contagi o aparició de noves malalties. Si a això li sumem el canvi climàtic, els efectes es reflecteixen sobretot en les malalties transmeses per vectors.»

Quins objectius et planteges durant els propers anys com a cap de programa de Sanitat Animal?

Darrere la ciència hi ha persones i el meu objectiu principal és, sobretot, facilitar al màxim que la gent pugui fer la seva feina el millor possible, tenint en compte els recursos dels quals disposem. Actualment la nostra recerca en Sanitat Animal està en una posició molt bona en l’àmbit nacional i internacional. Per tant, hem d’aconseguir mantenir-nos en aquest nivell de qualitat científica i avançar i millorar en tot el que puguem.

Per acabar, és interessant remarcar que malgrat el gruix d’investigadores que hi ha en els centres de recerca del país, cap dels 40 centres que formen la xarxa CERCA a Catalunya està dirigit per una dona.

És la realitat que tenim i ha de canviar. Existeix un sostre de vidre per a la dona investigadora que hem de saber trencar. Està demostrat que el nombre de dones va disminuint a mesura que s’ascendeix en la carrera científica i això es deu a diversos factors. Per exemple, el de continuïtat històrica, que vol dir que durant molts anys era impossible que una dona ocupés un càrrec de poder. Per sort, això cada cop passa menys. D’altra banda, s’està començant a veure que el lideratge en els centres i a les empreses ha anat evolucionant cap a un model més participatiu. Això en part ha afavorit la creació d’equips de direcció més diversos i paritaris. Per últim, no hem de deixar de banda la conciliació de la vida personal i familiar, que fa que moltes dones es plantegin, com a mínim durant uns anys, relegar la seva activitat professional a un segon pla.

L'entrada Natàlia Majó: «Afrontar les malalties del futur serà cada vegada més difícil si no s’inverteix més en la sanitat animal» ha aparegut primer a IRTA.

Es tracta de la primera edició d’aquests seminaris que tenen la voluntat d’afavorir la interacció entre els doctorands dels diferents programes de l’IRTA, «una interacció que no sempre és fàcil a causa de la dispersió territorial de les seus de l’Institut», va apuntar Jordi Garcia-Mas, director científic i d’Estratègia.

Els protagonistes, els doctorands

Durant tot el dia, els estudiants de doctorat dels diversos programes de les quatre àrees de recerca de l’IRTA (producció vegetal, producció animal, indústries alimentàries i agrosistemes sostenibles) van oferir 22 presentacions. D’entre totes, al final de l’acte els assistents van votar la millor presentació del seminari. Va ser per Ramon Roca Pinilla, del Programa de Producció de Remugants, amb la ponència The antimicrobial edge: Combining different antimicrobial domains for a more powerful tool.

Per a Roca, estudiant de l’últim any de doctorat, «és un premi a la trajectòria i compensa les frustracions que comporta, de vegades, fer un doctorat». El doctorand també considera que «no acostumem a ser conscients que l’IRTA tracta temes tan diferents, des de peres fins a virus animals, i aquesta trobada em sembla molt interessant perquè podem veure què fan altres persones que estan en una situació semblant a la teva».

La veu de l’experiència

Al final de la jornada els assistents van gaudir de les ponències de dos convidats molt destacats: Rolf Tarrach, rector emèrit de la Universitat de Luxemburg, i Pere Puigdomènech, professor emèrit del CSIC al CRAG. Podeu veure les seves intervencions tot seguit.

Rolf Tarrach va oferir la conferència Young researchers in Europe, en què donar una sèrie de consells als doctorands, d’entre els quals va destacar que «la qualitat sempre ha d’estar per sobre de tot».

De l’altra banda, Pere Puigdomènech va abordar els límits acadèmics, normatius i de la pròpia activitat científica (bones pràctiques) en la conferència Why should we care about Ethics and Good Practices.

El PhD Student Annual Seminar té la voluntat de convertir-se en un esdeveniment anual i itinerant, que anirà movent la seva localització als diferents centres de recerca que formen la xarxa de l’IRTA.

L'entrada L’IRTA celebra el primer seminari anual d’estudiants de doctorat ha aparegut primer a IRTA.

5 de juny, dia mundial del medi ambient

En els propers 30 anys s’espera que la població augmenti més de 2,5 bilions de persones, i això demanarà incrementar un 70% la producció d’aliments. El gran repte no és només produir l’aliment necessari i assegurar-ne l’accés, sinó fer-ho en un context de canvi climàtic.

La reducció dels gasos d’efecte hivernacle, la qualitat del sòl, la disponibilitat de recursos hídrics o la preservació de la biodiversitat són alguns dels aspectes ambientals amb els quals d’agricultura i la ramaderia tenen un paper destacat.

Des de l’IRTA treballem per a trobar estratègies tant de mitigació com d’adaptació al canvi climàtic que permetin una intensificació sostenible de la producció d’aliments, tant del punt de vista mediambiental com social i econòmic.

Estudiants de diverses nacionalitats han escollit l’IRTA per desenvolupar els seus projectes, amb els quals esperen generar un impacte positiu per al medi ambient. Al següent vídeo, alguns d’ells expliquen per què han decidit treballar per a una agricultura més sostenible.

Pots veure tots els testimonis al canal de youtube IRTA

En els propers anys, l’IRTA té el compromís d’orientar la seva recerca a l’adaptació dels sistemes productius a un món en constant canvi, on és prioritària una gestió eficient dels recursos juntament amb la reducció de l’impacte ambiental.

L’IRTA compta amb l’Àrea d’Agrosistemes i Medi Ambient, composta per cinc programes científics, que tracten de forma holística la relació dels sistemes agronòmics amb el medi ambient. Actualment s’estan desenvolupant 19 projectes de recerca específics d’aquesta àrea, que tracten temes com el cicle de vida dels pesticides, el maneig sostenible de granges, l’efecte del canvi climàtic sobre el cultiu d’arròs o estratègies de reg de precisió, entre altres.

Podeu consultar tots els projectes relacionats amb medi ambient al següent enllaç:

https://www.irta.cat/ca/medi-ambient/veure/projectes/

L'entrada Cap a una producció d’aliments més sostenible ha aparegut primer a IRTA.