En el 2025 vam posar en marxa el projecte STORED-IPM, una iniciativa pionera que té com a objectiu desenvolupar solucions sostenibles per al control d’insectes en cereals, fruits secs i altres productes emmagatzemats. El projecte, que s’allargarà fins a l’agost de 2028, busca reduir la dependència de pesticides químics i millorar la seguretat alimentària.

Les plagues d’insectes en productes emmagatzemats provoquen cada any pèrdues econòmiques importants per a la indústria agroalimentària. Es calcula que entre un 15% i un 30% dels cereals i fruits secs collits es perden durant l’emmagatzematge i el processament a causa dels danys causats per insectes.

Actualment, el control d’aquestes plagues es basa principalment en l’ús d’insecticides químics, fet que pot comportar riscos com la presència de residus tòxics als aliments i el desenvolupament de resistències en les poblacions de plagues, reduint l’eficàcia dels tractaments.

En aquest context, la reducció de l’ús de fitosanitaris s’ha convertit en una prioritat global, impulsada per la sensibilització social, les exigències dels mercats i la innovació tecnològica. A Europa, el Pacte Verd i l’estratègia “De la granja a la taula” fixen l’objectiu de reduir l’ús d’insecticides químics en un 50% abans del 2030. STORED-IPM s’alinea amb aquest repte amb un enfocament innovador i respectuós amb el medi ambient.

Tres línies d’actuació per avançar cap a un control més sostenible

L’objectiu general del projecte és desenvolupar alternatives sostenibles al control químic basades en el Maneig Integrat de Plagues (MIP), que combina estratègies de prevenció, monitorització i control biològic.

En l’àmbit de la prevenció, el projecte treballarà per identificar característiques dels grans que confereixin tolerància a les plagues i per dissenyar estratègies proactives davant d’espècies invasores abans que s’estableixin a Espanya.

Pel que fa a la monitorització avançada, es desenvoluparan mètodes moleculars per detectar la presència de plagues invasores en fases primerenques, es testaran tecnologies digitals per a la identificació d’insectes en temps real mitjançant trampes intel·ligents i es modelitzarà la dinàmica poblacional de les plagues per anticipar riscos i optimitzar la presa de decisions.

En l’àmbit del control biològic, es treballarà per millorar l’eficàcia dels agents de control (parasitoides i depredadors), es dissenyaran dietes artificials i sistemes de liberació que en facilitin l’establiment, s’avaluaran els efectes de bioinsecticides i altres productes alternatius sobre els enemics naturals i s’estudiaran les interaccions tròfiques mitjançant tècniques moleculars com la metagenòmica.

Impacte per al sector, la societat i la recerca

El projecte STORED-IPM tindrà un impacte rellevant en diversos àmbits. Per a la indústria agroalimentària, contribuirà a reduir costos associats a pèrdues i tractaments químics, millorar la competitivitat i facilitar l’accés a mercats que exigeixen productes lliures de residus.

Per a la societat, suposarà una millora en la seguretat i la qualitat dels aliments, així com una reducció de l’impacte ambiental i una major protecció de la biodiversitat. Des del punt de vista científic, el projecte generarà nou coneixement sobre la biologia de les plagues i els seus enemics naturals, així com sobre tecnologies de monitorització i estratègies proactives davant d’espècies invasores.

STORED-IPM compta amb la col·laboració d’empreses del sector, universitats i centres internacionals. El projecte es desenvoluparà durant tres anys a les instal·lacions de l’IRTA a Cabrils i Amposta.

L'entrada Posem en marxa el projecte STORED-IPM per reduir l’ús d’insecticides en productes emmagatzemats ha aparegut primer a IRTA.

El malbaratament alimentari no sempre comença quan un producte caduca. Sovint s’inicia molt abans, als lineals de venda, quan un aliment apte per al consum és retirat perquè “no fa prou bona cara”. En el cas dels productes carnis cuits llescats envasats, el color és un factor decisiu: una lleugera decoloració pot ser suficient perquè el consumidor el rebutgi, generant pèrdues econòmiques, alimentàries i ambientals.

Amb aquest punt de partida neix OXICOOK, un projecte pilot innovador que es troba actualment en ple desenvolupament i que treballa per entendre —i minimitzar— les causes que provoquen la pèrdua de color dels productes carnis cuits llescats durant la seva distribució i exposició comercial.

Un problema complex que va més enllà del producte

La decoloració dels productes carnis cuits no és deguda a una única causa. És el resultat d’una combinació de factors que interactuen al llarg de tota la cadena de valor: des de la formulació del producte i el procés d’elaboració, fins al sistema d’envasament, la presència d’oxigen residual dins l’envàs, el tipus de material utilitzat, la relació gas-producte, la cadena de fred i, finalment, la il·luminació als punts de venda, actualment basada en sistemes LED.

OXICOOK parteix del coneixement científic amb un enfocament integral per abordar aquesta complexitat. El projecte analitza com la llum i l’oxigen interactuen amb el pigment responsable del color rosat característic dels productes carnis cuits, i com petits desequilibris poden accelerar els processos de fotooxidació que malmeten l’aspecte del producte i deriven en el seu rebuig.

En quin punt es troba el projecte?

Actualment, el projecte pilot innovador OXICOOK es troba immers en la seva fase de desenvolupament, centrada en:

• L’estudi dels paràmetres crítics durant l’envasament que influeixen en l’estabilitat del color durant la vida útil comercial en condicions de simulació comercial.
• L’avaluació d’estratègies combinades de formulació (ingredients amb potencial antioxidant i cultius bioprotectors), envasament (materials, paràmetres i tecnologies) i condicions d’exposició als lineals per la millora de l’estabilitat del producte envasat.
• La generació de coneixement aplicable i escalable per a la indústria càrnia i del packaging.

Tot aquest treball es realitza sense perdre de vista un objectiu clau: reduir el malbaratament alimentari sense comprometre la vida útil ni les característiques organolèptiques dels productes carnis cuits llescats.

Resultats assolits fins al moment

Els resultats obtinguts fins ara confirmen que la decoloració dels productes carnis cuits llescats és causada per la combinació de la presència d’un nivell suficient d’oxigen residual i la intensitat de llum dels lineals. Atès que els envasos opacs, que serien una bona solució al problema, no són la opció preferida en el mercat espanyol, el projecte ha identificat estratègies per minimitzar-ne la decoloració, com la reducció de l’oxigen residual mitjançant un millor nivell de buit, l’optimització de la posició de les llesques i de la relació gas-producte, així com el desenvolupament de materials d’envàs amb filtres específics per longituds l’ona dins l’espectre de la llum visible. També s’estan estudiant possibles solucions basades en captadors d’oxigen i ingredients que millorin l’estabilitat del color, amb l’objectiu de reduir el malbaratament sense afectar l’acceptació del producte.

Una aliança estratègica de tota la cadena de valor

Un dels grans valors d’OXICOOK és el seu caràcter col·laboratiu. El projecte està impulsat per un consorci multisectorial que integra empreses productores de productes carnis cuits, fabricants de materials i maquinària d’envasament, empreses de comerç al detall, centres de recerca i entitats sectorials.

El Grup Operatiu que està duent a terme aquest projecte pilot innovador està liderat per CARINSA i coordinat pel Packaging Cluster, i compta amb la participació de La Selva, Monells i NOEL com a membres beneficiaris; amb Enplater, TPL, Kao Chimigraf, ULMA, Bonpreu Esclat i Ametller Origen com a membres no beneficiaris; així comamb la participació de l’IRTA com a centre de recerca; i amb la col·laboració de MULTIVAC, FECIC i Hispack en tasques de transferència i comunicació.

Aquesta visió compartida permet abordar el repte del malbaratament alimentari des de tots els angles possibles, generant solucions amb impacte real i potencial de replicabilitat en altres productes i sectors.

El projecte pilot innovador compta amb el co-finançament de la Unió Europea, ja que és un grup operatiu de l’Associació Europea per a la Innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles (AEI-Agri), subvencions promogudes pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.Cap a productes més robustos i una distribució més eficient: OXICOOK avança amb l’ambició de contribuir a un model alimentari més eficient, sostenible i responsable, on la innovació tecnològica i la col·laboració industrial permetin reduir pèrdues evitables i millorar l’ús dels recursos.

Actuació del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançada per:

L'entrada OXICOOK, un projecte que pretén reduir el malbaratament de productes carnis cuits llescats exposats al lineal ha aparegut primer a IRTA.

El document, elaborat per les investigadores Núria Panella, Anna Jofré i Sara Bover, ofereix al sector carni criteris tècnics i científics per aplicar correctament la nova normativa europea

La maduració de la carn s’ha consolidat en els darrers anys com una pràctica de gran interès per al sector carni i gastronòmic. L’augment de la demanda i la voluntat d’oferir productes diferenciats han situat aquest procés en el centre del debat tècnic, especialment pel que fa a la seguretat alimentària i a la correcta aplicació de la nova normativa europea. Davant d’aquesta necessitat, l’IRTA publica ara la Guia tècnica per a la producció de carn madurada en sec, un document elaborat sota la revisió de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Accedir al document

La guia és obra de Núria Panella, Anna Jofré, investigadores del programes IRTA de Qualitat i tecnologia alimentàries i Funcionalitat i seguretat alimentàries respectivament, així com de Sara Bover, cap d’ambdós programes. El document recull aspectes tecnològics i aspectes relacionats amb la seguretat del procés, amb l’objectiu d’oferir al sector una eina pràctica i rigorosa per produir carn madurada en sec segura i d’elevada qualitat sensorial.

La seva publicació coincideix amb l’entrada en vigor, el novembre de 2024, del Reglament delegat (UE) 2024/1141, que per primera vegada estableix un marc legal específic per a la maduració en sec i modifica el Reglament (CE) 853/2004. Aquesta regulació defineix les condicions que cal garantir per assegurar que la carn madurada arribi al consumidor amb totes les garanties d’higiene i seguretat.

La presentació oficial de la guia, celebrada el 27 de gener, va reunir representants del sector i de l’Administració, amb més de 150 assistents presencials i en línia. La jornada va començar amb les intervencions de Xavier Llebaria Samper, subdirector general de Coordinació de Salut Pública, i de Lluís Picart i Barrot, cap del Servei de Veterinària, que van contextualitzar el marc normatiu. Tot seguit, Anna Jofré va exposar l’estructura i els continguts del document, desgranant els punts crítics del procés de maduració en sec i les recomanacions tècniques clau. La sessió va incloure finalment un espai de debat moderat per Carme Chacón Villanueva, subdirectora general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut, amb la participació d’agents del sector com Ferran Pujol Solano. La conversa va permetre compartir experiències i identificar reptes comuns en l’aplicació de la nova normativa.

L'entrada Nova guia tècnica de l’IRTA per impulsar la producció de carn madurada en sec segura i de qualitat ha aparegut primer a IRTA.

El desenvolupament del projecte ha permès estudiar l’estat actual i l’afectació de ciguatera, una intoxicació alimentària produïda pel consum de peixos marins que contenen ciguatoxines.

L’estudi ha fet un seguiment de la presència de les microalgues productores de ciguatoxines a les Illes Balears i les Illes Canàries entre els anys 2021 i 2023.

Els resultats s’ampliaran amb dos projectes futurs, amb l’objectiu de poder assessorar al sector productiu i garantir la protecció dels consumidors.

A Europa, a la zona de Macaronèsia (Illes Canàries i Madeira), s’ha detectat en els darrers anys un augment en els casos d’intoxicacions alimentàries causades pel consum de peixos marins afectats per ciguatera, una qüestió de salut pública que ha vinculat diferents centres de recerca de l’estat espanyol per avançar-ne en la prevenció.

La ciguatera és una intoxicació alimentària produïda pel consum de peixos marins que contenen ciguatoxines (CTXs), unes potents neurotoxines que poden produir símptomes generals, digestius, cardíacs i neurològics que poden perdurar durant mesos. Des de l’any 2020 un equip científic coordinat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) ha estudiat l’estat i l’evolució d’aquesta afectació en diferents espècies de peixos, pops o eriçons de mar de les Illes Balears i de Gran Canaria.

El projecte CIGUARISK ha estat desenvolupat per un consorci format per l’IRTA, la Agencia Estatal Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IDAEA-CSIC), la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC) i més específicament tres de les institucions que en formen part: el Instituto Universitario en Sanidad Animal y Seguridad Alimentaria (IUSA), el Observatorio Canario de Algas Nocivas (OCHABs) i el Banco Español de Algas (BEA). CIGUARISK s’ha centrat en l’estudi de la presència de les microalgues Gambierdiscus i Fukuyoa, espècies productores de CTXs, així com en la quantitat i composició de les CTXs que produeixen i com es transformen a través de les xarxes tròfiques.

Per això, s’han realitzat mostrejos de camp, cultius i anàlisis genètics de Gambierdiscus i Fukuyoa; experiments controlats en laboratori per determinar l’absorció i les conversions de les CTXs en els peixos afectats. A més, s’està desenvolupant un model d’avaluació dels riscos per predir d’una manera eficient quan poden donar-se episodis de ciguatera.

Durant el tres anys de durada del projecte s’ha realitzat una avaluació multidisciplinària a mitjà termini de l’impacte del canvi climàtic en l’aparició de microalgues productores de CTXs a l’Arxipèlag de les Illes Balears; s’ha determinat l’abundància i distribució espai-temporal de les espècies de Gambierdiscus a Gran Canària i Mallorca. A Mallorca s’ha estudiat la presència de Fukuyoa. Igualment, s’ha desenvolupat una nova eina per identificar i estudiar les diferents espècies d’aquestes microalgues a partir de mostres ambientals mitjançant un mètode de genètica molecular (metabarcoding).

Gràcies a la posada en marxa d’aquesta recerca, s’han detectat noves espècies de Gambierdiscus a les Illes Balears i s’ha trobat per primer cop CTXs en pops i eriçons de mar a les Illes Canàries. A més, s’han pogut identificar les CTXs més comunes que afecten els peixos de les Illes Canàries, mentre que als peixos de les Illes Balears no s’hi ha trobat presència de CTXs.

Per altra banda, l’estudi de bioacumulació ha permès confirmar que les CTXs es transmeten als peixos que han menjat carn d’altres peixos infectats. En l’estudi, els meros exposats a carn de peix contaminada de CTX van presentar CTXs al fetge, confirmant la bioacumulació de les CTXs dins de les xarxes tròfiques.

Així, el projecte CIGUARISK ha permès fer una avaluació integral del risc que suposa la ciguatera en aquestes dues zones contrastades, les Illes Canàries, on la ciguatera ja està establerta, i les Illes Balears, on s’ha detectat l’espècie productora de CTX però no hi ha hagut casos de ciguatera.

Per a Jorge Diogène i Maria Rambla, líders del projecte, CIGUARISK ha suposat un important avenç en la prevenció de la ciguatera: “el consorci ha treballat unidament i, gràcies a l’esforç de tots, s’ha aconseguit establir la primera sèrie temporal i espacial d’abundàncies de Gambierdiscus en aquestes zones, per poder contribuir a la predicció de la seva aparició mitjançant un enfocament de modelització”.

En el propers anys, els resultats del projecte CIGUARISK s’ampliaran amb dos projectes futurs (CIGUAADAPT i EuroCigua II) per trobar solucions per prevenir la ciguatera i garantir la seguretat dels aliments a través de l’assessorament al sector productiu i la protecció dels consumidors.

L'entrada El projecte CIGUARISK avança cap a la prevenció de la ciguatera ha aparegut primer a IRTA.

Els resultats de les proves pilot del cultiu d’algues fetes a les badies del delta de l’Ebre i a les instal·lacions que l’IRTA té a La Ràpita apunten que l’explotació comercial de macroalgues a Catalunya es podria iniciar el 2024.

Els resultats també han servit per a elaborar una guia destinada a orientar a les persones titulars d’explotacions aqüícoles que es plantegin cultivar macroalgues a les seves instal·lacions.

“L’explotació comercial de macroalgues a Catalunya podria iniciar-se al llarg del primer semestre del 2024”. Ho ha afirmat Sergi Tudela, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, en el marc de la jornada internacional organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural centrada a aprofundir en el potencial del cultiu de les macroalgues com a opció de diversificació dels tradicionals cultius aqüícoles del litoral català, i en especial a les badies del delta de l’Ebre, majoritàriament centrats en la producció de musclo i ostra arrissada. A més, es preveu un gran increment de la demanda de macroalgues mundialment.

Els resultats de les primeres proves pilot del cultiu de macroalgues realitzades en condicions naturals i en condicions controlades, que des del passat mes d’abril s’han portat a terme a les badies del delta de l’Ebre i a les instal·lacions que l’IRTA té a La Ràpita, i que han comptat amb la col·laboració d’organismes i empreses representatives del sector “han estat valorades molt positivament i han permès extreure valuoses conclusions sobre la metodologia de cultiu de les macroalgues per fer possible la futura explotació comercial”, ha dit Sergi Tudela.

En aquest sentit, les proves han constatat la necessitat de determinar quines espècies d’algues són les més indicades a introduir en funció de les condicions naturals que presenta l’entorn on es volen produir, així com les mesures preventives a adoptar en cada cas per tal d’evitar la predació de les algues o la competència per part d’altres espècies oportunistes de la zona. També han posat en evidència la necessitat de mantenir el període d’estudi per tal d’aprofundir en el coneixement de les tècniques de cultiu d’aquesta espècie.

Els resultats també han servit per a elaborar una guia destinada a orientar a les persones titulars d’explotacions aqüícoles que es plantegin cultivar macroalgues a les seves instal·lacions, que s’ha presentat també a la jornada.

Per la seva part, el director general de l’IRTA, Josep Usall, que també ha participat en la jornada, ha explicat que “davant dels reptes actuals i futurs, ens trobem amb una oportunitat immillorable per provar i demostrar noves estratègies i solucions per augmentar la productivitat i la diversificació de l’aqüicultura sota un entorn de sostenibilitat i convivència amb l’entorn natural, oferint al sector activitats amb un elevat valor econòmic i ecosistèmic”.

La jornada també ha comptat amb la presència de representants de l’àrea d’aqüicultura de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (CGPM) de l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), que té per objectiu principal garantir la conservació i l’ús sostenible dels recursos marins vius, així com el desenvolupament sostenible de l’aqüicultura a la Mediterrània i al Mar Negre.

Cap a una aqüicultura més rellevant i amb valor per al medi ambient

La UE és un dels majors importadors de productes d’algues i microalgues a nivell mundial, i el foment i l’increment de la producció d’algues és considerat per la Comissió Europea com a un objectiu estratègic orientat a la sobirania alimentària, i també com a eina d’adaptació i mitigació de les explotacions aqüícoles davant dels efectes del canvi climàtic.

L’impuls d’iniciatives sobre cultius sostenibles d’algues i microalgues, així com de l’aqüicultura restaurativa, és també una de les línies estratègiques incloses en l’Estratègia Marítima de Catalunya 2018-2030, que té com a finalitat reivindicar la condició de Catalunya com a país marítim i la rellevància de l’economia blava sostenible com a motor econòmic.

Tot i que la pesca de captura continuarà sent rellevant, l’aqüicultura ja ha demostrat la seva importància per a la seguretat alimentària mundial. No obstant això, atès que l’augment de la producció no es pot produir a costa del medi ambient, calen noves estratègies d’aqüicultura sostenible. I aquí és on entra el concepte d’aqüicultura restaurativa o de baix impacte, que consisteix en una sèrie de pràctiques que no només busquen produir un aliment, si no alhora rehabilitar i millorar l’ecosistema on es produeix i la vida de les comunitats humanes i animals del voltant.

L'entrada Un pla pilot confirma la viabilitat del cultiu de macroalgues a les badies del Delta de l’Ebre ha aparegut primer a IRTA.

Representantes institucionales en la jornada sobre acuicultura restaurativa en el IRTA de La Ràpita (Foto: IRTA)

Los resultados de las pruebas piloto del cultivo de algas realizadas en las bahías del delta del Ebro y en las instalaciones que el IRTA tiene en La Ràpita (Tarragona) apuntan a que la explotación comercial de macroalgas en Cataluña se podría iniciar en 2024.

Los resultados también han servido para elaborar una guía destinada a orientar a las personas titulares de explotaciones acuícolas que se planteen cultivar macroalgas en sus instalaciones.

“La explotación comercial de macroalgas en Cataluña podría iniciarse a lo largo del primer semestre de 2024”. Lo ha afirmado Sergi Tudela, director general de Política Marítima y Pesca Sostenible, en el marco de la jornada internacional organizada por el Departamento de Acción Climática, Alimentación y Agenda Rural centrada en profundizar en el potencial del cultivo de las macroalgas como opción de diversificación de los tradicionales cultivos acuícolas del litoral catalán, y en especial en las bahías del delta del Ebro, mayoritariamente centrados en la producción de mejillón y ostra rizada u ostrón. Además, se prevé un gran incremento de la demanda de macroalgas mundialmente.

Los resultados de las primeras pruebas piloto del cultivo de macroalgas realizadas en condiciones naturales y en condiciones controladas, que desde el pasado mes de abril se han llevado a cabo en las bahías del delta del Ebro y en las instalaciones que el IRTA tiene en La Ràpita, y que han contado con la colaboración de organismos y empresas representativas del sector “han sido valoradas muy positivamente y han permitido extraer valiosas conclusiones sobre la metodología de cultivo de las macroalgas para hacer posible la futura explotación comercial”, ha dicho Sergi Tudela.

En este sentido, las pruebas han constatado la necesidad de determinar qué especies de algas son las más indicadas a introducir en función de las condiciones naturales que presenta el entorno donde se quieren producir, así como las medidas preventivas a adoptar en cada caso con el fin de evitar la predación de las algas o la competencia por parte de otras especies oportunistas de la zona. También han puesto en evidencia la necesidad de mantener el periodo de estudio con el fin de profundizar en el conocimiento de las técnicas de cultivo de esta especie.

Los resultados también han servido para elaborar una guía destinada a orientar a las personas titulares de explotaciones acuícolas que se planteen cultivar macroalgas en sus instalaciones, que se ha presentado también a la jornada.

Por su parte, el director general del IRTA, Josep Usall, que también ha participado en la jornada ha explicado que “ante los retos actuales y futuros, nos encontramos con una oportunidad inmejorable para probar y demostrar nuevas estrategias y soluciones para aumentar la productividad y la diversificación de la acuicultura bajo un entorno de sostenibilidad y convivencia con el entorno natural, ofreciendo al sector actividades con un elevado valor económico y ecosistémico”.

La jornada también ha contado con la presencia de representantes del área de acuicultura de la Comisión General de Pesca del Mediterráneo (CGPM) de la Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (FAO), que tiene por objetivo principal garantizar la conservación y el uso sostenible de los recursos marinos vivos, así como el desarrollo sostenible de la acuicultura en el Mediterráneo y en el Mar Negro.

Hacia una acuicultura más relevante y con valor para el medio ambiente

La UE es uno de los mayores importadores de productos de algas y microalgas a nivel mundial, y el fomento y el incremento de la producción de algas es considerado por la Comisión Europea como un objetivo estratégico orientado a la soberanía alimentaria, así como herramienta de adaptación y mitigación de las explotaciones acuícolas ante los efectos del cambio climático.

El impulso de iniciativas sobre cultivos sostenibles de algas y microalgas, así como de la acuicultura restaurativa, es también una de las líneas estratégicas incluidas en la Estrategia Marítima de Cataluña 2018-2030, que tiene como finalidad reivindicar la condición de Cataluña como país marítimo y la relevancia de la economía azul sostenible como motor económico.

Aunque la pesca de captura seguirá siendo relevante, la acuicultura ya ha demostrado su importancia para la seguridad alimentaria mundial. No obstante, dado que el aumento de la producción no se puede producir a costa del medio ambiente, son necesarias nuevas estrategias de acuicultura sostenible. Y aquí es donde entra en juego el concepto de acuicultura restaurativa o de bajo impacto, que consiste en una serie de prácticas que no sólo buscan producir un alimento, sino al mismo tiempo rehabilitar y mejorar el ecosistema donde se produce y la vida de las comunidades humanas y animales de alrededor.

L'entrada Un plan piloto confirma la viabilidad del cultivo de macroalgas en las bahías del delta del Ebro ha aparegut primer a IRTA.

Diverses empreses del sector fructícola de Lleida col·laboren amb el projecte demostratiu Aigua.Net per trobar eines que permetin allargar la vida útil de l’aigua de les basses de bolcat de fruita.

Implementar un sistema de filtratge en continu i utilitzar tècniques desinfectants més curoses amb el medi ambient són algunes de les mesures al voltant de les quals gira l’activitat d’aquest projecte.

En el context de sequera en què vivim, iniciatives com les que porta a terme el projecte Aigua.Net – liderat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) en col·laboració amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya – són més necessàries que mai.

Les centrals fructícoles utilitzen grans volums d’aigua en el procés de bolcat de la fruita que arriba dels camps a les línies de confecció. Per poder introduir la fruita en les línies on es calibra i es col·loca en caixes, cal traslladar els fruits dels palots on està emmagatzemada a una altra superfície. Tot i que anteriorment s’havia utilitzat majoritàriament la tècnica del bolcat en sec – abocant el producte directament sobre la línia de confecció –, en els últims anys s’ha estès el sistema de bolcat en aigua per evitar que la fruita es colpegi i es pugui podrir.

Amb aquest sistema de bolcat, els centres fructícoles solen mantenirn l’aigua de la bassa durant una mitjana d’entre tres i set dies, en funció dels kilos de fruita bolcats. Això però, el projecte Aigua.Net ha detectat que, amb una gestió eficient i un control efectiu del risc de contaminació, es pot allargar la vida útil d’aquesta aigua fins a dos mesos, la qual cosa suposaria una important reducció de la despesa hídrica en els centres fructícoles. Ara bé, si no es controla correctament el nivell de contaminació de l’aigua i l’acumulació de matèria orgànica, el mantenir l’aigua en les basses de bolcat pot representar un risc microbiològic per a la fruita i un risc de seguretat alimentària en cas que els fruits que s’hi processen acabin presentant residus químics o podridures.

Aquests són alguns dels riscos que ha detectat l’equip coordinat per la investigadora Natàlia Alós, del programa Postcollita a l’IRTA. Des de l’any 2022 i fins al juny de 2024, els responsables del projecte treballaran amb empreses del sector per tal de demostrar com es contamina l’aigua de les basses de bolcat de palots, i com fer-ne una gestió sostenible i eficient.

Un sistema de filtratge en continu i una desinfecció més sostenible

En el primer any d’activitat, el projecte ha desenvolupat una tasca d’observació en diversos centres fructícoles de Lleida on els i les investigadores han pogut fer el seguiment de tot un cicle d’aigua en cada una de les empreses per estudiar com afecta l’existència o no del filtratge continu, i els efectes que els diferents tipus de desinfecció poden tenir en l’evolució de la contaminació fúngica i química de l’aigua de les basses de bolcat de palots.

L’objectiu és demostrar com es contamina l’aigua de les basses de bolcat de palots per posteriorment explicar a les empreses que s’hi dediquen com fer-ne una gestió que els permeti allargar la vida útil de l’aigua, alhora que es garanteix la seva qualitat microbiològica i la seguretat alimentària de la fruita.

En aquesta primera fase d’observació, ja s’ha pogut detectar que implementar un sistema de filtratge en continu i utilitzar tècniques desinfectants més curoses amb el medi ambient són algunes de les mesures que permeten controlar els riscos i aprofitar l’aigua durant períodes de temps més llargs.

Com no podia ser d’una altra manera – tractant-se d’un projecte demostratiu que el que busca és transferir el coneixement –, Aigua.Net organitzarà una jornada divulgativa per presentar a les empreses del sector tota la informació generada gràcies a les activitats del projecte. Està previst que la sessió tingui lloc entre els mesos de maig i juny del 2024.

Un cop finalitzada l’activitat demostrativa, les empreses del sector coneixeran els pros i contres de les diferents maneres en què es pot gestionar l’aigua i tindran les eines necessàries per poder millorar la gestió de la bassa i allargar la vida útil de l’aigua d’una manera segura, reduint-ne el consum i afavorint una reducció de despeses per a l’empresa i una reducció en l’impacte ambiental.

Activitat finançada a través de l’Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.

L'entrada Una gestió més eficient del bolcat en aigua permetrà reduir la despesa hídrica en les centrals fructícoles ha aparegut primer a IRTA.

El projecte demostratiu InnovaMad donarà a conèixer eines d’optimització del procés de producció de carn madurada a ramaders i empreses del sector carni, per tal que puguin millorar-ne la qualitat i garantir la seguretat alimentària.

La producció de carn madurada és una pràctica creixent entre el sector carni català. Cada cop són més les empreses del sector carni boví, però també del sector porcí, que opten per implementar aquesta tècnica que consisteix en emmagatzemar la carn en refrigeració durant períodes de temps prou llargs com per aconseguir una millora en el gust i la tendresa de la carn.

La clau d’aquesta estratègia de maduració és que millora les característiques sensorials de la carn, fins i tot d’aquella que té les característiques més desfavorables. Un avenç que permet valoritzar la carn de races de bestiar locals poc utilitzades actualment, afavorint l’increment de la biodiversitat i, de retruc, el desenvolupament de les zones rurals catalanes.

Tanmateix, el procés comporta uns riscos en cas de no ser desenvolupat correctament. Fer una mala selecció de la matèria primera o manipular-la incorrectament pot ocasionar grans pèrdues econòmiques. A més, també podria ser un risc per a la salut pública, ja que es podrien desenvolupar fongs i llevats en la superfície de la carn.

Per això, el projecte InnovaMad, coordinat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), oferirà una sèrie de sessions demostratives gratuïtes a ramaders i empreses del sector carni català, on es demostrarà la utilitat de diferents eines innovadores per produir carn madurada de boví i porcí d’una manera segura.

Les sessions, que es duran a terme entre els mesos de gener i març de 2024, abordaran les temàtiques següents: l’aplicabilitat dels perfils tèrmics i d’humitat relativa de la cambra de maduració, i de la monitorització del pes amb balances dinàmiques; l’ús de la tecnologia d’espectroscòpia d’infraroig proper (NIRS) de baix cost en el seguiment del procés de maduració; i els models predictius com a alternativa a la microbiologia clàssica i com a eina per vetllar per la seguretat del procés de maduració. A més de les sessions teòriques, s’oferiran sessions pràctiques per fer el seguiment de peces càrniques (porcí i boví) en procés de maduració. Conclourà la formació pràctica un tast guiat de la carn madurada.

Finalment, està previst que es faci una jornada oberta a tot el sector alimentari per presentar els resultats de les sessions, on també es compartiran coneixements i bones pràctiques.

A banda de les sessions demostratives, InnovaMad també treballa per definir criteris de selecció de la matèria primera més idònia per produir carn madurada i per demostrar l’aplicabilitat de tecnologies com els mapes tèrmics i d’humitat relativa, l’espectroscòpia d’infraroig proper (NIRS) i els models predictius al procés de maduració de la carn de boví i de porc.

Activitat finançada a través de l’Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.

L'entrada Eines innovadores per produir carn madurada i millorar la competitivitat del sector carni català ha aparegut primer a IRTA.

L’IRTA i la URV treballen per posar a punt la metodologia de l’aparell perquè pugui identificar de manera immediata i fiable les ciguatoxines i les tetradotoxines, unes substàncies naturals produïdes per microorganismes que es poden trobar en el peix i el marisc

L’aparició recent d’aquestes toxines a Europa, possiblement per influència del canvi climàtic, ha posat en alerta les autoritats de seguretat alimentària, i per això cal disposar d’eines ràpides i eficaces per detectar-les

Investigadors de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a través del projecte CELLECTRA, estan desenvolupant noves eines biotecnològiques per detectar toxines en productes del mar. L’objectiu és crear metodologies fiables i sensibles per detectar ciguatoxines i tetrodotoxines en el peix i el marisc, dues toxines típiques d’indrets tropicals que s’han anat estenent a aigües temperades de l’Atlàntic i del Mediterrani, possiblement per influència del canvi climàtic. A això cal afegir-hi que, a causa de la globalització del comerç, al mercat trobem espècies de peix i marisc de fora del Mediterrani, la qual cosa afavoreix l’increment de les intoxicacions alimentàries.

Gràcies a aquest projecte, l’equip de recerca produirà biosensors, uns aparells que podran detectar toxines a partir de mostres purificades de marisc i de peix. Els biosensors estan basats en tres tipus d’elements que permetran reconèixer les toxines: en cèl·lules, que permeten fer un cribratge toxicològic de les toxines; i receptors i aptàmers —àcids nucleics de cadena senzilla—, amb què, a partir de l’estructura química de les toxines, aquestes poden detectar-se de forma específica. L’aparell es podrà connectar al telèfon mòbil i aportarà immediatament els resultats de l’anàlisi. «Davant de l’augment d’intoxicacions necessitem tenir un sistema ràpid, sensible, eficient i, sobretot, portàtil, perquè ha de ser fàcil d’utilitzar per part de productors, punts de distribució de peix, supermercats i agències de seguretat alimentària», remarca Mònica Campàs, investigadora del programa Aigües marines i continentals de l’IRTA i coordinadora del projecte.

En el primer any de CELLECTRA, els científics s’han centrat en les primeres fases del disseny del biosensor. Han aconseguit immobilitzar cèl·lules al damunt d’uns elèctrodes, que són els que donaran la resposta de l’anàlisi de les mostres tòxiques. També han obtingut receptors a partir de cèl·lules neuronals de mamífers, i al laboratori han produït aptàmers que reconeixen la tetrodotoxina. Finalment, s’han sintetitzat ciclodextrines, uns compostos basats en sucres que són capaços de capturar ciguatoxines de les mostres i concentrar-les perquè sigui més fàcil detectar-les. «La combinació de tots aquests elements fa que el biosensor sigui molt fiable», remarca Ciara K. O’ Sullivan, investigadora ICREA que lidera el projecte a la URV, juntament amb l’investigador Alex Fragoso.

La ciguatera, la intoxicació per toxines marines més comuna

Les ciguatoxines són neurotoxines produïdes per microalgues dinoflagel·lades dels gèneres Gambierdiscus i Fukuyoa que s’acumulen en peixos i altres animals marins principalment de zones tropicals. Les persones que ingereixen productes del mar que contenen ciguatoxines poden patir una intoxicació alimentària anomenada ciguatera. Els símptomes d’aquesta intoxicació poden ser gastrointestinals, cardiovasculars i neurològics. Les ciguatoxines són termoestables, això vol dir que no s’eliminen quan es cuinen ni tampoc quan es congelen. A més, són incolores, inodores i insípides. A nivell químic, tenen unes estructures molt complexes, cosa que fa que siguin molt difícils de detectar. «En els darrers anys, han augmentat els brots en zones on anteriorment no se n’havia detectat, per això cal dur a terme programes de vigilància i disposar d’eines per detectar-les», adverteix Campàs.

Tetrodotoxina, més enllà del peix globus

La majoria de casos d’intoxicació per aquesta neurotoxina són deguts al consum de peix globus (Fugu) que, de fet, a Europa està prohibit consumir. No obstant, també s’ha detectat en altres animals marins com eriçons de mar i musclos i, fins i tot, en animals terrestres com insectes, tritons i granotes. La diversitat d’ecosistemes on hi ha tetrodotoxines fa que el seu origen encara no quedi clar. Se sap que hi ha alguns bacteris associats a aquestes espècies que la produeixen, però encara no s’ha resolt científicament si es tracta d’una relació de simbiosi o bé si aquests animals també són capaços de produir-les.

L'entrada Un biosensor connectat al mòbil permetrà detectar toxines en el peix i el marisc vinculades a intoxicacions alimentàries ha aparegut primer a IRTA.

El projecte MedAID, coordinat per l’IAMZ-CIHEAM i l’IRTA, ha fet un diagnòstic global de l’aqüicultura de llobarros i orades al Mediterrani per identificar solucions que n’optimitzin els models de producció i comercialització

Millorar la productivitat zootècnica, la seguretat alimentària o el processament de dades són alguns dels eixos d’aquesta iniciativa transnacional

El sector vol augmentar la seva presència al mercat del peix adaptant-se millor a les preferències del consumidor i revertint la baixa percepció pública de l’aqüicultura

El mercat de peix al Mediterrani està sotmès a la tensió entre una demanda creixent per l’augment del consum per càpita i total, i uns recursos pesquers finits i sovint sobreexplotats. En aquest atzucac, l’aqüicultura es presenta com una alternativa productiva clau per reequilibrar l’oferta i la demanda i garantir un subministrament sostenible de proteïna de qualitat. Però a Europa aquesta transició marina s’ha empantanegat. Els piscicultors de la UE veuen com el sector en països com Noruega, Tunis o Egipte segueix una tendència a l’alça, mentre que els indicadors propis descriuen des de fa dècades un estancament. És una conjuntura condicionada per molts factors. Per una banda, l’aqüicultura acusa llasts tècnics com el baix rendiment biològic i les carències en la gestió sanitària a les piscifactories. Per altra banda, l’ encara baixa acceptació social la fan una opció minoritària a les peixateries. La volatilitat econòmica, la incertesa climàtica o la disparitat en el marc legal i de governança arreu de la conca mediterrània dibuixen un context encara més intricat per al sector.

Per potenciar el futur del sector, el 2017 es va posar en marxa el Mediterranean Aquaculture Integrated Development (MedAID). Aquest projecte quadriennal, coordinat per l’Institut Agronòmic Mediterrani de Saragossa (IAMZ-CIHEAM) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i integrat per centres de recerca, empreses i altres actors implicats de 13 països europeus i mediterranis, s’ha proposat rellançar l’aqüicultura mediterrània a majors nivells de sostenibilitat i competitivitat. L’abast de la investigació és ben ampli: s’hi han estudiat els obstacles productius, ambientals, econòmics i socials al llarg de tota la cadena de valor de l’aqüicultura, i s’ha centra en el llobarro i l’orada, les dues espècies més produïdes. «Hem volgut abordar el problema des d’una perspectiva multidisciplinària i holística; vam començar fent una valoració global per identificar les ineficiències i buscar-hi solucions innovadores comunes», resumeix Dolors Furones, investigadora del programa d’Aqüicultura de l’IRTA i coordinadora científica del projecte. El passat octubre, MedAID es va tancar amb un acte a Madeira, on es va presentar la toolbox, un repositori digital de tot el nou coneixement obtingut, adreçada científics, productors i interessats.

Un dels grans reptes per a la piscicultura mediterrània és optimitzar la gestió de recursos per tal de reduir costos i, en paral·lel, mitigar la càrrega ambiental de la seva activitat. «MedAID ha estudiat quins ajustos ha de fer la indústria per millorar la seva petjada de carboni, sobretot en termes de logística o de consum de pinso», explica Furones. Precisament, les millores zootècniques en el cicle d’alimentació i cria de llobarros i orades ha centrat bona part dels esforços investigadors. S’han assajat distintes condicions de cria larvària així com dietes més sostenibles i amb elements funcionals per a un major rendiment i resiliència dels peixos front a reptes patològics i ambientals. A més, una de les vies amb més potencial és la millora genètica. MedAID, conjuntament amb el projecte Performfish, ha desenvolupat un xip per a l’anàlisi genòmica d’orades i llobarros (MedFish SNP), amb aplicacions com la caracterització genètica de les poblacions de cultiu i salvatges, una informació molt útil per establir programes de gestió de reproducció. La tecnologia també ha permès estudiar l’heretabilitat d’alguns trets rellevants per la qualitat del peix com la proporció de lípids als músculs.

La sanitat animal és l’altra variable biològica cabdal en la productivitat de les piscifactories. Aquestes han tendit a pivotar cap a sistemes més intensius i, per tant, més susceptibles a malalties infeccioses. Per això, MedAID va efectuar una avaluació de riscos front als patògens més importants al Mediterrani, com el VNN (virus de la necrosi nerviosa), per al qual s’ha testat una nova vacuna amb resultats molt encoratjadors. També s’ha avançat cap a una gestió més coordinada del coneixement i les estratègies epidemiològiques i una avaluació més sistemàtica de les mesures de bioseguretat.

Sensibilitzar i atreure el consumidor

«L’aqüicultura té problemes més enllà del camp tècnic, no és només si els peixos creixen més o menys, sinó també la percepció sobre el producte i la producció», afirma Dolors Furones. La investigadora de l’IRTA assenyala el desconeixement públic sobre el valor afegit de la piscicultura, una pràctica sotmesa a estrictes regulacions europees i, per tant, amb garanties de seguretat sanitària i ambiental. «Té una fama que no és real, per com s’ha comunicat i per com s’han instal·lat les infraestructures a les costes», afegeix. Davant tals prejudicis, MedAID ha elaborat una sèrie de guies pràctiques i metodologies per rebatre la desinformació i apropar els consumidors a les granges, tot reforçant el diàleg del sector amb la ciutadania.

A més, MedAID s’ha endinsat en el terreny del màrqueting per esbrinar com pescar més compradors. A partir d’un estudi de mercat, el consorci ha treballat en la reconceptualització dels productes piscícoles per adaptar-los a les expectatives dels distints nínxols de compradors. El sector buscarà una major varietat en l’oferta, amb nous processats i envasats més atractius i que realcin millor els beneficis del peix en termes de gust i qualitat.

Intel·ligència productiva

De cara a modernitzar i harmonitzar la piscicultura al Mediterrani, el projecte ha incidit també en la recol·lecció de dades com a base per a la presa de decisions estratègiques. D’aquesta manera, s’ha creat el MedAID DashBoard, un software per a la comparació tècnica del rendiment de les granges que recull els indicadors clau dels productors i facilita identificar potencials solucions.

Tot aquest coneixement, assolit des de la cooperació d’actors de diferents orígens i disciplines, ha de permetre donar a la piscicultura l’impuls necessari per ocupar un paper més rellevant en el mercat alimentari. «L’aqüicultura no és el futur, és el present, tal vegada encara silenciós, però necessari per garantir aliments sans, segurs, sostenibles i de proximitat”, conclou Furones.

El projecte MedAID ha estat finançat pel programa Horizon2020 de la Unió Europea, amb un pressupost de 7 milions d’euros i la participació de 34 organismes d’investigació, empreses i organitzacions internacionals com l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i l’Institut Agronòmic Mediterrani de Saragossa (CIHEAM).

L'entrada Peix més sostenible i competitiu, l’estratègia per rellançar la piscicultura al Mediterrani ha aparegut primer a IRTA.