El diumenge 8 de setembre de 2024, els i les participants en el 14è congrés LCA Food, aterrats a Barcelona des dels cinc continents, vam començar-nos a reunir d’una manera prou original: contemplant i formant part dels “Castells”, unes torres humanes pròpies de Catalunya proclamades patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. Tota una declaració d’intencions, perquè si una cosa reflecteixen els Castells, és com d’alt es pot arribar treballant conjuntament.

Després, vindrien tres dies intensos de sessions plenàries, presentacions de projectes i grups de treball a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB), coorganitzadora d’aquest congrés centrat en el càlcul de la petjada ambiental dels aliments juntament amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

Si una cosa criticarien alguns dels assistents, és que molts d’aquests actes se solapaven en horaris: va ser difícil anar a tots els que els interessaven. Hi havia molta ciència per compartir.

I és que l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV, o LCA per les seves sigles en anglès) dels productes alimentaris fa dècades que s’està estudiant, però actualment és un mètode a l’alça arreu del planeta, que sembla clau per entendre com han de ser els sistemes alimentaris per fer un món més sostenible i saludable per a les generacions futures. Les administracions hi confien i moltes d’elles van assistir al congrés. Els mitjans de comunicació també s’hi van interessar, com mostra la cobertura mediàtica que aquesta trobada internacional va tenir en diaris i ràdios. Per exemple, La Vanguardia, el Periódico o Ràdio Nacional d’Espanya.

Un reflex de tot plegat és que aquesta edició de l’LCA Food va batre un rècord de participants, prop de mig miler de persones que van venir a Barcelona a presentar projectes, a escoltar i, sobretot, a teixir xarxes. En van faltar de l’Àfrica i, en general, dels països de l’anomenat Sud global. Amb tot, és destacable la gran proporció d’estudiants entre els participants dels països de fora de l’OCDE. Probablement, molts d’aquests professionals en formació presentaran interessantíssims projectes en futures edicions de l’LCA Food. La pròxima, d’aquí a dos anys a Montreal!

Les sessions plenàries van servir per obrir el focus i escoltar les aportacions de persones tan interessants com Louise Fresco, Marta G. Rivera, Llorenç Milà i Canals, Joan David Tàbara i Joan Romanyà. Així mateix, tres representants de grans multinacionals del sector, Nestlé, OSI i Unilever, van compartir com treballen i què poden necessitar dels professionals de l’ACV en la seva tasca d’avaluar la petjada ambiental dels productes que comercialitzen, des de peu de granja fins a les botigues.

Pel que fa a les sessions paral·leles i els pòsters, és impossible destacar tot allò que voldríem en poques línies. Però hi ha temes que en aquesta edició han pres molta rellevància, i que probablement encara en tindran més a Montreal.

És el cas dels ACV nutricionals, els quals posen de manifest que no podem separar els impactes ambientals de la qualitat nutricional dels aliments. Queda molta feina per trobar i testar els indicadors ideals per a aconseguir-ho.

També, l’ecoetiquetatge és la paraula de moda, sobretot a Europa, i molts estudis busquen la millor manera de comunicar els resultats de l’ACV a través d’una etiqueta simple i entenedora.

A més, hi ha un interès creixent en l’avaluació dels impactes de la pesca i l’aqüicultura, que temps enrere havien estat l’aneguet lleig del congrés. Caldrà treballar molt per mesurar els danys dels ecosistemes marins tan bé com els dels terrestres, però la comunitat que s’hi dedica no para de créixer, de manera que esperem moltes novetats els pròxims anys.

I podríem parlar de moltes més qüestions, però anem curts d’espai, així que si voleu tenir un resum de tota la ciència que s’ha presentat al congrés, us convidem a descarregar el llibre d’abstracts, que estarà disponible al web fins al juny del 2025. Després el penjarem al hub de la sèrie de conferències LCA Food.

Pel que fa a la part lúdica, el sopar de gala va esgotar localitats i l’espai gastronòmic de l’emblemàtica Estació de França de Barcelona va acollir una autèntica festa la nit del 9 de setembre, que també va servir per començar a trencar el gel. Tot plegat, amenitzat per un grup de rumba catalana que va fer aixecar i ballar moltes persones.

El dia 10 a la tarda, experts de l’IRTA van organitzar un tast d’olis a la seu del congrés. Els qui hi van participar van votar entre dos tipus d’olis d’oliva verge extra i les seves combinacions amb taronja dessecada i amb anxoves. Així, van gaudir d’un tast de productes d’alta qualitat alhora que van passar a formar part de la mostra d’un estudi científic de l’IRTA. 

I el dia 12, clausurat oficialment el congrés, un centenar de persones dividides en tres grups van animar-se a visitar tres de les seus de l’IRTA arreu del territori català.

Aquestes visites van permetre estrènyer llaços més enllà de la intensitat científica del congrés i conèixer innovacions en agricultura regenerativa i segrest de carboni en el cultiu de la vinya; en cultius herbacis i llenyosos; en digitalització i automatització de granges de vaques lleteres, o en el medi marí i l’aqüicultura.

Van ser, doncs, cinc dies del setembre de 2024 plens de tot, fruit del treball de mesos i mesos, que les organitzadores i organitzadors del congrés guardarem per sempre com un regal. Gràcies a tothom i fins ben aviat!

L’equip organitzador del 14è congrés LCA Food, 24 de setembre de 2024.

Més sobre el congrés:

Vídeo resum:

Entrevista a la presidenta del congrés, Montse Núñez:

L'entrada LCA Food Barcelona 2024: Cinc dies plens de tot ha aparegut primer a IRTA.

El projecte FANGS compta amb dades de més de 25 anys i ja ha demostrat que els llots són una bona alternativa per fertilitzar cultius

Amb tot, les noves directives europees poden restringir-ne l’ús davant la presència de compostos orgànics persistents, microplàstics i altres substàncies

Davant d’aquesta situació, FANGS s’obre a ampliar la seva recerca per assegurar la viabilitat de la fertilització amb llots

A Catalunya hi ha més de mig miler d’estacions depuradores urbanes (EDAR), que netegen les aigües residuals del 97% de la població. Aproximadament la meitat dels seus residus secs, també anomenats fangs, llots, o biosòlids, són aptes per a fertilitzar conreus. Fins fa poc temps hi havia incertesa sobre si aquests productes orgànics són tan adequats com els d’origen ramader. També, es posava en qüestió si la concentració de metalls que aporten al sòl limitaria la sostenibilitat de la seva aplicació. Uns dubtes que el projecte demostratiu FANGS, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), ha contribuït recentment a esvair. Ara, FANGS s’obre a assumir un nou repte: analitzar la presència al sòl, fruit d’aquest tipus de fertilització, de microplàstics i components orgànics persistents, així com la seva influència sobre la microbiota de la terra. L’objectiu és assegurar que la fertilització amb fangs d’EDAR s’adapti a les normatives que venen.

“Hi ha noves reglamentacions, esborranys de directives europees, que regulen la presència d’aquestes substàncies al sòl i que poden afectar l’aplicació dels llots al sector agrícola”, adverteix en aquest sentit Francesc Camps, responsable de FANGS i investigador del programa de Cultius extensius sostenibles de l’IRTA.

És una qüestió que s’ha discutit aquesta setmana en una jornada a Mas Badia, on Camps ha presentat els resultats de FANGS davant unes 50 persones, entre les quals representants de les principals empreses gestores de biosòlids de Catalunya, així com de l’Agència Catalana de l’Aigua i de l’Agència de Residus de Catalunya.

“Hem intercanviat idees i opinions de cara al futur, i des de l’IRTA hem explicat que podem mesurar la presència de microplàstics i altres components al sòl. Això és perquè acumulem dades de més de 25 anys fruit de dos assajos experimentals a Mas Badia, que ja han fet possible el projecte FANGS. Ni a l’estat espanyol ni al sud d’Europa hi ha estudis tan a llarg termini ni amb tanta precisió, rigorositat i fiabilitat. És una informació molt valuosa, que genera interès i que ens permetrà fer aquestes noves investigacions”, detalla Camps.

Per què usar biosòlids?

Hi ha tres motius que fan adequat l’ús de llots d’EDAR en la fertilització orgànica dels cultius. Primer, la necessitat de mantenir els nivells de matèria orgànica als sòls agrícoles a llarg termini. Segon, que els fangs tenen molt de valor com a matèria orgànica i molta capacitat fertilitzant, perquè presenten unes característiques similars a les del purí de porc, que és el que s’utilitza tradicionalment. I tercer, un motiu econòmic: són més barats per als agricultors que no disposen de dejeccions ramaderes a la seva explotació.

Fins ara, el projecte FANGS ja ha contribuït a esvair alguns dubtes amb relació a l’ús dels llots d’EDAR, els ha posat en igualtat de condicions amb altres subproductes orgànics molt usats per a la fertilització de conreus i ha ajudat a actualitzar criteris i pautes per a la seva sostenibilitat en l’aplicació agrícola. “Els resultats que hem obtingut han posat en valor l’economia circular dels fangs d’EDAR i han demostrat la seva capacitat com a fertilitzants en agricultura”, remarca Camps, ja preparat per continuar investigant-hi.

Per a més informació sobre el projecte FANGS, consulteu aquest enllaç de RuralCat.

Activitat finançada a través de l’Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.

L'entrada L’IRTA aposta per la sostenibilitat de la fertilització amb fangs de depuradores a llarg termini ha aparegut primer a IRTA.

El projecte premiat consisteix en la creació d’una planta que optimitza la generació de biogàs amb residus d’un escorxador de porcí

El 18 de maig el Clúster de la Bioenergia de Catalunya (CBC) va celebrar la I Nit de la Bioenergia: motor de la transformació ecològica, un esdeveniment que ha servit per a donar a conèixer les tendències i previsions del sector de la bioenergia com a vector cap a la descarbonització de l’economia, i per reconèixer les millors pràctiques desenvolupades a Catalunya a través del Premis de la Bioenergia.

Durant la vetllada també s’hi van entregar els Premis de la Bioenergia 2023, que han reconegut el paper d’empreses, entitats públiques i privades, que han dut a terme projectes destacables en l’ús i foment de la Bioenergia a Catalunya.

El Premi INNOVACIÓ es va atorgar a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i Mafrica, al projecte de recerca sobre producció de biogàs a partir de residus d’escorxador, l’estudi del qual ha estat realitzat juntament amb Mafrica. L’objectiu d’aquest projecte presentat és definir i dissenyar una estratègia de valorització mitjançant la producció de biogàs a partir de subproductes animals no destinats a consum humà i residus generats en l’escorxador de porcí.

Belén Fernandez, investigadora del programa Sostenibilitat en biosistemes i responsable del projecte, va agrair especialment la feina feta per l’Anna Otero i als companys del seu equip.

Compartim algunes de les fotos de l’acte:

Podreu trobar més informació sobre l’acte i la resta de premiats a la web del Clúster de Bioenergia de Catalunya.

L'entrada Un projecte de l’IRTA i Mafrica rep el premi a la Innovació de la Nit de la Bioenergia ha aparegut primer a IRTA.

L’IRTA i la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, han creat una guia per fomentar el compostatge en origen

S’hi promou l’ús del compost com una excel·lent alternativa per fertilitzar els camps i substituir en gran part l’ús dels adobs de síntesi

Aquesta setmana s’està presentant al sector agrícola la Guia per al compostatge en granja de dejeccions ramaderes, en el marc de la Setmana Internacional del Compost (ICAW). Aquesta publicació mostra com fer del compost una excel·lent alternativa per fertilitzar els camps i substituir en gran part l’ús dels adobs de síntesi, i ajuda al sector per seguir avançant cap a una producció més eficient amb fertilitzants orgànics, preservant i millorant la salut dels sòls.

El document ha estat elaborat per l’IRTA i la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya. Els autors de la guia són Rafaela Cáceres, investigadora de l’IRTA, i Joan Parera, tècnic del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC). S’ha elaborat en el marc del projecte europeu Life Agriclose, amb altres dades d’estudis de l’Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes del DACC. La Guia presenta a més algunes experiències concretes en granges que ja estan realitzant el compostatge en origen.

Aquesta és una de les iniciatives que pren el Departament d’Acció Climàtica per impulsar el compostatge en origen a partir de les dejeccions ramaderes i crear un producte fertilitzant d’alt valor comercial. L’objectiu és aprofitar els nutrients provinents de les deposicions animals i transformar un residu en un nou recurs, minimitzant la dependència de matèries primeres externes. D’aquesta manera es pot avançar cap a una ramaderia i agricultura circulars.

Una alternativa que permet reduir les emissions

Aquest dimecres, durant la jornada Fem compost al Solsonès, que s’ha celebrat a Clariana de Cardener, la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes i Cullell, ha explicat que en zones agrícoles la descentralització dels tractaments de compostatge “pot comportar una reducció en origen d’aproximadament el 50% del volum de les dejeccions, i contribuir, per tant, a disminuir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle”. “El compost és una alternativa excel·lent per fertilitzar els camps i substituir, en tot o en gran part, l’ús dels adobs de síntesi. S’ha de tenir en compte que el compost no solament té la funció de proporcionar nutrients a les plantes, sinó que també millora, a diferència dels fertilitzants minerals, les propietats i característiques físiques, químiques i biològiques del sòl”, ha afegit la directora.

Les instal·lacions de compostatge, en forma de plantes mitjanes o grans, distribuïdes arreu de territori, només es justifiquen des d’un punt de vista tècnic i econòmic quan el volum de material a tractar és molt gran. En canvi, amb la modalitat de compostatge en origen, en què es treballa habitualment amb volums de producte relativament petits, es pot reduir el volum i el pes dels materials en origen i facilitar la gestió posterior com a fertilitzant.

L’IRTA participa a la setmana del compostatge

A més de amb la presentació de la Guia, l’IRTA participa a la Setmana Internacional del Compost amb un “Punt d’autoservei” localitzat al centre de Mas Badia (La Tallada d’Empordà, Girona). Si hi aneu entre els dies 9 i 11 de maig, hi trobareu una paradeta on podreu recollir mostres gratuïtes de compost de Km.0, així com material divulgatiu divers per aprendre sobre els beneficis del compostatge en origen.

El divendres 12 de maig, a més, teniu la oportunitat de participar en línia a la jornada Tipus de composts produïts a Catalunya i nova guia del compostatge. I si voleu conèixer altres iniciatives de l’IRTA en aquesta temàtica, podeu descobrir també el projecte demostratiu COMdeHORT, que justament acaba de començar.

L'entrada Una guia per promoure el compostatge en granja de dejeccions ramaderes ha aparegut primer a IRTA.

Els projectes europeus Nutri2cycle i Circular Agronòmics, de la convocatòria Horizon 2020, estan arribant a la seva fi, i ara podem veure publicats els seus resultats

Alguns dels més destacats es van presentar el 17 de novembre a la IV Jornada dels projectes europeus Nutri2cycle i Circular Agronòmics, que va tenir lloc a Vic (aquí podeu veure en què va consistir el programa). La jornada va comptar amb la participació de cinc ponents de l’IRTA. A continuació expliquem que es va dir durant la jornada amb més detall:

Circular Agronomics, per una agricultura més intel·ligent i circular

El projecte Circular Agronomics té com a principal objectiu incrementar la recuperació i el reciclatge dels nutrients al llarg de la cadena agroalimentària, per tal de reduir l’impacte ambiental de la producció i ajudar a la transició cap a una economia circular. Per exemple, proposa accions per tal de reduir i reincorporar al sistema productiu el fòsfor i el nitrogen residuals, provinent principalment de la fertilització i dels purins, o l’increment de la captura de carboni del sòl. Si en voleu saber més, no us quedeu només a la superfície i coneixeu més d’a prop el projecte.

El primer bloc de la jornada es va centrar en els resultats d’aquest projecte, i en les activitats relacionades amb l’aplicació dels productes fertilitzants obtinguts en diferents cultius extensius i rotacions, així com en assajos hortícoles. Gonçalo Nascimento i Elena González, investigadors del programa Cultius extensius sostenibles, van parlar respectivament sobre la utilització de digestats de porc per a una producció agrícola sostenible, i sobre l’optimització de la fertilització del raigràs amb purí de vaques alimentades amb un sistema de precisió.

Seguidament, Carme Biel, del programa Protecció vegetal sostenible, va presentar un exemple de com la utilització de fertilitzants derivats de digerits de purí es podria aplicar de forma eficient en horticultura.

Nutri2cycle, tancant els circuits de nutrients

Al segon bloc de la jornada, corresponent al projecte Nutri2cycle, es va abordar la quantificació ambiental dels processos de recuperació de nutrients per part de Marta Ruiz, del programa Sostenibilitat en biosistemes. August Bonmatí, del mateix programa, va presentar els resultats del seguiment de la planta de recuperació d’amoníac, cas d’estudi del projecte Ammoneva, i de l’obtenció de subproductes fertilitzants.

El projecte Nutri2cycle vol identificar els sistemes agrícoles més eficients i demostrar els avantatges mediambientals dels bucles tancats de nutrients, és a dir, sistemes d’agroeconomia circular que puguin reaprofitar els nutrients en cada pas de la cadena alimentària. Tot això amb casos d’exemples i demostracions en instal·lacions pilot. Podeu trobar més informació sobre el projecte a la web Nutri2Cycle.

Finalment, els assistents de la jornada van poder realitzar una visita a la planta pilot de recuperació de nutrients Ammoneva, un dels casos d’estudi del projecte Nutri2Cycle, situada la municipi de Navàs (Barcelona), a la granja UPB Genetic World S.L. La podeu veure i conèixer amb més detall en aquest vídeo.

Allà, Roberto Estéfano Lagarrigue va explicar el funcionament d’aquesta planta d’evaporació al buit a baixa temperatura dedicada a la recuperació d’amoni dels purins porcins. També es va presenta el sistema BEDA per part de Sergi Melero, que combinat amb l’Ammoneva, permet recuperar un concentrat de nutrients i aigua a partir de purins per a la seva reutilització, eliminant així la necessitat de terres de cultiu per a la seva aplicació.

L'entrada IV Jornada dels projectes europeus Nutri2cycle i Circular Agronòmics ha aparegut primer a IRTA.

Integrants del Grup Operatiu supra-autonòmic IMECO, coordinat per l’IRTA, van assistir el 8 de setembre a l’esdeveniment Va de Agro, dedicat a la co-innovació en el sector agroalimentari i forestal. L’acte va tenir lloc a la seu de la Fundació Empresa Universitat Gallega (Feuga), a Santiago de Compostela. Allà es va fer difusió de l’IMECO, juntament amb altres projectes i grups operatius de temàtiques relacionades.

Aquest projecte planteja un sistema integral de gestió i tractament de purins orientat a aconseguir que el producte generat a les explotacions porcines sigui més competitiu i tingui un menor impacte ambiental.

Això es durà a terme mitjançant el desenvolupament i la validació experimental d’un sistema de gestió i tractament dels purins que permeti la reducció de les emissions generades (metà, amoníac, olors, etc.) tant en l’emmagatzematge en granja com en l’aplicació agrícola, fomentant l’eficiència en el reciclatge de nutrients i mitigant el canvi climàtic.

IMECO està coordinat per l’IRTA, en col·laboració amb el Centre de Recerca i Tecnologia d’Aragó (CITA) i les empreses Cataro i Peyret. Més informació a la fitxa web del projecte: GO IMECO: Implementació de MTD per al control d’emissions en la gestió i tractament dels purins ~ IRTA

L'entrada El grup operatiu IMECO es dona a conèixer al Va de Agro ha aparegut primer a IRTA.

La seva aportació ha estat, sobretot, en l’apartat dedicat als serveis ecosistèmics, en què es posa èmfasi en la importància d’aplicar una perspectiva global (life cycle thinking) a l’hora de buscar solucions als problemes locals. En el cas de la salinització dels sòls, l’acció de lixiviar les sals acumulades al perfil del sòl pot comportar problemes de salinització greus en aqüífers i en altres recursos d’aigua dolça aigües avall, així com a la transformació dels ecosistemes naturals que en depenen.

En el marc del grup focal, Mar Català, investigadora del programa Cultius extensius sostenibles, va organitzar una visita de camp al Delta de l’Ebre (la pàgina 4 del document inclou una foto de la visita).

Podeu accedir al document sencer a través del següent enllaç:

L'entrada Disponible l’informe final del grup focal EIP-AGRI sobre salinització de sòls ha aparegut primer a IRTA.

Des de la setmana passada, el Sincrotró ALBA està analitzant les propietats bioquímiques d’un nou biomaterial desenvolupat per investigadors/es del programa de Gestió integral de residus orgànics de l’IRTA.

Es tracta d’extractes de melanina que es poden processar en forma de nanopartícules, provinents de fongs extremòfils (capaços de créixer en ambients poc propicis per a la vida tal com l’entenem) i que ara s’estan investigant per absorbir i immobilitzar metalls pesants d’aigües contaminades.

La tècnica emprada per a aquestes anàlisis és l’espectroscòpia d’infraroig amb la transformada de Fourier (FTIR), que es realitza al laboratori MIRAS del Sincrotró. Aquest mètode permet mesurar canvis a nivell bioquímic amb molta precisió, fet que aporta informació útil per entendre el comportament d’aquests microorganismes i la melanina que contenen quan s’exposen a nivells tòxics de metalls pesants com ara l’arsènic i el crom.

Aquest treball forma part de la tesi doctoral de la investigadora Cristy Medina, i es realitza sota la supervisió de Francesc Prenafeta, cap del programa.

L'entrada El Sincrotró ALBA i l’IRTA estableixen una primera col·laboració científica ha aparegut primer a IRTA.

· S’avaluarà la viabilitat d’una tecnologia basada en processos naturals que combina l’acció de les algues i bacteris amb el suro, i que s’aplicarà en petits nuclis rurals i granges

· L’IRTA coordina el consorci del projecte, format per IDAEA-CSIC, Eurecat, Protecmed, FACSA i Nenuphar.

Les aigües subterrànies són la principal font d’aigua potable per als habitants de les zones rurals dels països mediterranis, però la contaminació fa perillar la seva disponibilitat. I és que l’activitat humana (principalment la ramaderia i l’agricultura) al llarg dels anys ha abocat un excés de fertilitzants i plaguicides als conreus, que han acabat filtrant-se fins els aqüífers subterranis.

En aquest context neix el projecte europeu LIFE SPOT: Green solutions for treating groundwater pollution to meet drinking water directive standards. El seu objectiu és desenvolupar un nou procés de tractament que elimini els nitrats i microcontaminants de les aigües subterrànies i produeixi agua potable de bona qualitat segons els requisits legals (Directiva 98/83 / CE).

«Es tracta d’operar dues plantes pilot per mostrar la viabilitat d’una tecnologia basada en processos naturals que combina l’acció de les algues i bacteris amb el suro per tal de reduir el contingut en nitrats, plaguicides i substàncies emergents» explica Carme Biel, investigadora de l’IRTA en Protecció Vegetal Sostenible i responsable del projecte.

Aquest procés s’aplicarà en zones rurals amb subministraments d’aigua molt petits, que són els que pateixen més aquesta problemàtica, i ajudarà a la resistència i la sostenibilitat d’aquestes àrees. Actualment, el 13% de les estacions de control d’aigües subterrànies de tot Europa superen el límit de 50 mg NO3/L establert per la Unió Europea (Directiva 91/676 / CEE), mentre que el 7% de les aigües subterrànies presenten concentracions excessives a causa d’un o més plaguicides.

Un procés sostenible i productiu

El projecte construirà i operarà dues plantes pilot de tractament de microalgues-suro, una amb una capacitat de 10 m3 al dia i una altra d’1 m3 al dia. Les dues plantes pilot utilitzaran l’acció de la llum per a fer créixer les microalgues i bacteris, un sistema de filtració basat en suro granulat i la separació de les microalgues per flotació per a la seva posterior valorització.

La idea és desenvolupar un procés sostenible que tracti les aigües contaminades amb nitrats, plaguicides i substàncies emergents en aigua potable per a les necessitats de la població local i la ramaderia. S’espera un rendiment d’eliminació de nitrats d’almenys un 60-80% en aigua que contingui entre 50 i 150 mg/L de nitrats, i d’un 60-100% en contaminants químics.

A més, les millores previstes a partir d’aquest projecte incorporen altres beneficis, com la valorització de l’excés de microalgues filtrat per al compostatge (o biogàs) i l’alimentació animal.

El projecte LIFE SPOT va començar aquest juliol sota la coordinació de l’IRTA, i consta d’un consorci format per IDAEA-CSIC, Eurecat, Protecmed, FACSA i Nenuphar. La seva durada està prevista fins el juny de 2023. Podeu seguir de prop el seu desenvolupament des de la web lifespotproject.eu.

L'entrada Comença el projecte Life SPOT, que desenvoluparà un sistema per reduir fins a un 80% els nitrats, plaguicides i substàncies emergents de les aigües subterrànies ha aparegut primer a IRTA.

En col·laboració amb el projecte europeu Agrimax, volem preguntar-vos a les empreses de la cadena de subministrament d’aliments i embalatges què penseu sobre els bioproductes

Els ingredients alimentaris i els additius dels embalatges es poden extreure dels subproductes i els residus inevitables de la cadena de producció agroalimentària. El projecte Agrimax vol conèixer la opinió de les empreses de la cadena de subministrament d’aliments i embalatges sobre l’aplicabilitat d’aquests compostos als negocis alimentaris actuals.

L’IRTA som un dels socis d’Agrimax, un projecte finançat per la UE que està desenvolupant i demostrant la producció de productes múltiples i de gran valor dels residus de processament i de cultiu alimentari mitjançant la construcció de dues biorefineries pilot flexibles i multifisores a Europa. El projecte té com a objectiu abordar el problema dels residus alimentaris a Europa, ja que al voltant de 90 milions de tones d’aliments i 700 milions de tones de cultius es perden cada any. El projecte maximitzarà la sostenibilitat de la UE mentre proporciona nous compostos biològics per als sectors químic, agrícola i d’envasos alimentaris.

L’enquesta es pot completar en uns 10 minuts (Totes les respostes es tractaran de forma anònima: no es fa cap seguiment de cap resposta relacionada amb un participant).

ACCEDIR A L’ENQUESTA

(romandrà oberta fins al 30 de juny de 2019.)

L'entrada Enquesta del projecte Agrimax: percepcions de bioproductes per a aliments i envasos ha aparegut primer a IRTA.