El projecte europeu VIVALDI recull eines i bones pràctiques per fer reduir l’impacte de les malalties que afecten la producció de mol·lusc a Europa i prevenir l’aparició de brots

Hi ha treballat una vintena d’institucions de recerca i entitats professionals i de l’administració vinculades a la producció d’ostres, musclos i cloïsses

El cultiu de bivalves es un dels sectors aqüícoles més importants d’Europa. El lidera Espanya amb el cultiu de musclo, seguit per França amb les ostres. Tot sovint, però, aquestes espècies es veuen afectades per malalties infeccioses provocades per virus, bacteris o paràsits, que provoquen mortalitats d’individus. Alguns exemples són el virus OsHV-1, que mata les ostres juvenils des de 2008, el bacteri Vibrio aestuarianus, que afecta fonamentalment a ostres adultes, o el paràsit Marteilia cochillia, que ha provocat col·lapses en les poblacions d’escopinyes a Galícia.

Controlar totes aquestes malalties és molt difícil, ja que els bivalves son organismes filtradors que es cultiven o s’engreixen en aigües obertes. Per això, el projecte europeu VIVALDI ha identificat les millors eines i estratègies de gestió i de bioseguretat per millorar la sostenibilitat i competitivitat del sector, recollides en el “Manual per a la gestió i bioseguretat de bivalves”. El projecte el lidera Institut Francès de Recerca per l’Explotació del Mar (Ifremer), amb la participació de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i més de vint institucions de deu països diferents da la Unió Europea. També han participat en el procés de cocreació del manual representants dels principals països productors de Europa.

El llibre està adreçat a tots els actors de la cadena productiva, tant productors, com gestors i investigadors. Conté un primer bloc amb recomanacions sobre la comunicació de brots de malalties detectades i quina informació és clau a compartir entre els diferents actors implicats en la cadena de valor. «És necessari tenir un sistema coherent, ràpid i transparent de comunicació i col·laboració entre els productors i l’administració per gestionar un sector que, majoritàriament, depèn del moviment d’animals entre zones», explica Dolors Furones, investigadora de l’IRTA a Sant Carles de la Ràpita i una de les autores principals del manual. El manual també conté aspectes de governabilitatper identificar zones de risc, gestionar el moviment d’animals i elaborar informes de mortalitat.

Per últim, inclou recomanacions tècniques per eliminar o reduir la presència de patògens a les aigües o en els cultius. Hi destaquen, per exemple, tractaments d’aigües i altres tècniques de gestió dels cultius i de control de paràmetres ambientals que poden afavorir els patògens. «Hem comprovat l’eficàcia de sistemes de depuració i tractament de l’aigua de les llavoreres per evitar que entrin patògens i es dispersin. Tanmateix, hem desenvolupat protocols per classificar les zones en funció del risc de patir patologies i eines de millora genètica per seleccionar individus resistents a determinats patògens», explica Dolors Furones. També afegeix que gràcies a la recerca del projecte s’ha generat un impacte en futures millores en el sector, com ara l’ús de biosensors per detectar de forma precoç els patògens, sistemes d’estimulació de la immunitat dels bivalves i més coneixement sobre la genòmica i el microbioma de les espècies.

El projecte VIVALDI està finançat per la Unió Europea, a través del seu programa Horizon 2020, que té com a objectiu donar suport a l’excel·lència en ciència i lideratge industrial.

L'entrada Nou manual de gestió i bioseguretat de malalties dels bivalves ha aparegut primer a IRTA.

Això requeriria un canvi en la gestió dels pantans de Riba-Roja i Mequinensa, que retenen el 95% dels sediments fluvials, una solució que es reclama des de fa anys

Fins que no baixi el nivell del mar no es podran avaluar els danys que el temporal Gloria ha provocat al Delta, per la qual cosa demanen prudència a l’hora de fer-ho

S’ha iniciat el treball de camp per estimar com ha afectat els vivers de marisc i les poblacions de nacres, una espècie de bivalve endèmica del Mediterrani en risc crític d’extinció

Per minimitzar els efectes de la salinitat del sòl en els cultius d’arròs, caldrà rentar bé els camps amb aigua dolça del riu

Els investigadors de l’IRTA diuen que és aviat per avaluar els danys que ha provocat el temporal Glòria al delta de l’Ebre, i demanen ser prudents a l’hora de fer-ho i «no caure en el catastrofisme». «Cal esperar que baixi el nivell del mar per observar quina és la nova línia de costa i analitzar els processos que l’han modificat», afirma Nuno Caiola, investigador del programa d’Aigües marines i continentals de l’IRTA. «El que sí que podem assegurar és que les parts de la costa més malmeses seran les que estaven protegides amb esculleres; en canvi, les semi-naturals probablement hauran sofert menys danys i seran més fàcils de recuperar», afegeix.

Per minimitzar els efectes dels temporals a la costa, «la platja ha de ser resilient, amb prou amplada i en bones condicions ecològiques», i perquè així sigui «s’han de dissenyar actuacions per restaurar les platges més debilitades» ―la de la Marquesa i de l’Illa de Buda―, ja sigui «aportant-hi sorra, recuperant aiguamolls i dunes, o fent una combinació de totes dues actuacions». Tanmateix, comenta l’investigador de l’IRTA, «no n’hi ha prou amb aquestes intervencions, perquè la pujada del nivell del mar pel canvi climàtic i la subsidència requereixen de mesures a la conca de l’Ebre, i aquestes impliquen un canvi en la gestió dels embassaments».

«Fenòmens com el Glòria», alerta Caiola, «evidencien que cal implantar solucions que fa anys que demanem, com és la recuperació de sediments fluvials». Els sediments que podrien alimentar el Delta i, per tant, evitar la seva recessió ―que és de més de 10 metres anuals a l’illa de Buda―, no hi arriben perquè queden retinguts en pantans com el de Riba-Roja i Mequinensa. Abans que aquests es construïssin, al Delta hi arribaven 20 milions de tones de sediments a l’any; ara, només n’hi arriben 90.000 tones. Per això, una de les solucions que proposen és mobilitzar els materials retinguts als pantans. «Com menys sediments hi ha, més erosió; com més sediments acumulats hi hagi a la desembocadura, en canvi, aquests es redistribuiran quan hi hagi hidrodinamismes forts com el d’aquests dies i es minimitzarà l’erosió», apunta Caiola.

Quant als costos de restaurar el flux de sediments al Delta, afirma: «segons els nostres números preliminars, no seria car, sobretot si es contrasta amb els costos no només ecològics sinó també econòmics de no fer-ho, i que són els associats a problemes com la mosca negra, el creixement d’algues per a la central nuclear, o els relacionats amb el turisme i la navegació».

La mobilització dels sediments del riu Ebre és una de les solucions que van proposar els investigadors de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita dins del projecte Life Ebro Admiclim, i que es recullen en el document Accions per al clima al delta de l’Ebre. El projecte va concloure que caldrien almenys 1,2 milions de tones anuals de sediments perquè el Delta deixi de retrocedir.

Efectes sobre el marisc

L’IRTA té l’encàrrec de la direcció general de Pesca de la Generalitat de dur a terme les anàlisis de l’aigua per avaluar la presència de toxines, contaminació microbiològica i química. Els resultats d’aquestes anàlisis revelaran quins han estat els efectes del temporal en el medi marí. A més, l’IRTA també està duent a terme treball de camp per estudiar l’impacte en els vivers d’ostres i musclos, que han quedat molt malmesos, així com en les poblacions de nacres, una espècie de bivalve endèmica del Mediterrani en risc crític d’extinció i que podria haver quedat molt afectada.

Els danys sobre el cultiu de l’arròs

El temporal ha destruït tota la infraestructura de reg i drenatges de les finques més properes al mar. «La sorra ha envaït les finques, els canals de reg estan malmesos, i hi haurà molta feina a fer per recuperar aquestes infraestructures», afirma Mar Català, investigadora de l’arròs de l’Estació Experimental de l’Ebre, de l’IRTA. La investigadora explica que «caldrà rentar bé els camps amb aigua dolça del riu» per minimitzar els efectes de la salinització provocada per l’aigua del mar sobre els cultius.

L'entrada És urgent restaurar el flux dels sediments al delta de l’Ebre, alerten els investigadors de l’IRTA ha aparegut primer a IRTA.

Universidades, centros de investigación y empresas trabajarán juntos para ofrecer soluciones sostenibles y ecoinnovadoras en el sector de los alimentos marinos

Seafood Tomorrow es un proyecto europeo innovador que tiene como objetivo fortalecer la industria de producción y procesado de alimentos marinos proporcionando soluciones sostenibles ecoinnovadoras orientadas al mercado y a las exigencias de los consumidores. El proyecto pretende contribuir a asegurar la disponibilidad de alimentos, reducir los riesgos relativos a la producción, generar puestos de trabajo y mejorar la percepción de los consumidores en cuanto a la calidad y la seguridad de los alimentos marinos.

Este mes de noviembre se ha celebrado la reunión inicial del proyecto, que finalizará el 2020, en la que han participado los investigadores del IRTA Israel Muñoz, Mònica Campàs y Jorge Diogène.

Forman parte del proyecto 35 socios, incluyendo universidades, institutos de investigación y una importante participación del sector empresarial. El IRTA participa en seis paquetes de trabajo, lidera tareas estratégicas del proyecto y colabora en los distintos comités internos.

Las tareas destacadas en las que trabajará el IRTA incluyen: la optimización de procesos de fabricación de nuevos alimentos con contenido bajo en sodio; el desarrollo de alimentos específicos adaptados a consumidores sensibles (niños, mujeres embarazadas y tercera edad); la reducción de energía y del uso de agua en el procesado de alimentos; la modelización de la distribución de virus en zonas afectadas por efluentes litorales; la modelización de población de microalgas productoras de toxinas en sistemas marinos; el desarrollo de métodos de cribado rápidos para el análisis del contenido de toxinas en el producto; y, las demostraciones a los usuarios finales y el desarrollo de utensilios de enseñanza en línea.

L'entrada El IRTA participa en el proyecto europeo Seafood Tomorrow ha aparegut primer a IRTA.

Universitats, centres de recerca i empreses treballaran junts per oferir solucions sostenibles i ecoinnovadores en el sector dels aliments marins

Seafood Tomorrow és un projecte europeu innovador que té com a objectiu enfortir la indústria de producció i processament d’aliments marins proporcionant solucions sostenibles ecoinnovadores orientades al mercat i a les exigències dels consumidors. El projecte pretén contribuir a assegurar la disponibilitat d’aliments, reduir els riscos relatius a la producció, generar llocs de treball i millorar la percepció dels consumidors pel que fa a la qualitat i la seguretat dels aliments marins.

Aquest mes de novembre s’ha celebrat la reunió inicial del projecte, que finalitzarà el 2020, en què han participat els investigadors de l’IRTA Israel Muñoz, Mònica Campàs i Jorge Diogène.

Formen part del projecte 35 socis, incloent universitats, instituts d’investigació i una important participació del sector empresarial. L’IRTA participa en sis paquets de treball, lidera tasques estratègiques del projecte i col·labora en els diferents comitès interns.

Les tasques destacades en què treballarà l’IRTA inclouen: l’optimització de processos de fabricació de nous aliments amb contingut baix en sodi; el desenvolupament d’aliments específics adaptats a consumidors sensibles (nens, dones embarassades i gent gran); la reducció d’energia i de l’ús d’aigua en el processament d’aliments; la modelització de la distribució de virus en zones afectades per efluents litorals; la modelització de població de microalgues productores de toxines en sistemes marins; el desenvolupament de mètodes de cribratge ràpids per a l’anàlisi del contingut de toxines en el producte; i, les demostracions als usuaris finals i el desenvolupament d’estris d’ensenyament en línia.

L'entrada L’IRTA participa en el projecte europeu Seafood Tomorrow ha aparegut primer a IRTA.

Universitats, centres de recerca i empreses treballaran junts per oferir solucions sostenibles i ecoinnovadores en el sector dels aliments marins

Seafood Tomorrow és un projecte europeu innovador que té com a objectiu enfortir la indústria de producció i processat d’aliments marins proporcionant solucions sostenibles ecoinnovadores orientades al mercat i a les exigències dels consumidors. El projecte pretén contribuir a assegurar la disponibilitat d’aliments, reduir els riscos relatius a la producció, generar llocs de feina i millorar la percepció dels consumidors respecte a la qualitat i seguretat dels aliments marins.

Aquest mes de novembre s’ha celebrat la reunió inicial del projecte, que finalitzarà el 2020, en la que han participat els investigadors de l’IRTA Israel Muñoz, Mònica Campàs i Jorge Diogène.

Formen part del projecte 35 socis, incloent universitats, instituts de recerca i una important participació del sector empresarial. L’IRTA participa en sis paquets de treball, lidera tasques estratègiques del projecte i col·labora amb els diferents comitès interns.

Les tasques destacades en les que treballarà l’IRTA inclouen: l’optimització de processos de fabricació de nous aliments amb contingut baix en sodi; el desenvolupament d’aliments específics adaptats a consumidors sensibles (nens, dones embarassades i gent gran); la reducció d’energia i de l’ús d’aigua en el processat d’aliments; la modelització de la distribució de virus en zones afectades per efluents litorals; la modelització de poblacions de microalgues productores de toxines en sistemes marins; el desenvolupament de mètodes de cribratge ràpids per a l’anàlisi de toxines marines emergents; l’optimització de processos industrials per a la reducció del contingut de toxines en el producte; i, les demostracions als usuaris finals i el desenvolupament d’utensilis d’ensenyament en línia.

L'entrada L’IRTA participa en el projecte europeu Seafood Tomorrow ha aparegut primer a IRTA.

Les guies estan dirigides als consumidors, a les administracions i a la indústria de productes de la pesca i aqüicultura marina

L’IRTA ha col·laborat en la redacció de les recomanacions com a expert en biotoxines marines

El projecte ECsafeSEAFOOD, finançat per la Unió Europea, ha publicat tres guies que tenen per objectiu donar a conèixer als consumidors, a l’administració i a les empreses del sector els beneficis i riscos del consum de productes de la pesca i l’aqüicultura marina. Cada una d’elles ho fa des de la perspectiva de cada públic.

El marisc i el peix tenen un rol destacat en una dieta equilibrada. Són un aliment ric en nutrients i una font important de proteïnes, vitamines, minerals i omega 3. Però també poden contenir components contaminants perjudicials per la salut. Per a la majoria de la gent, però, els beneficis del consum de productes del mar són majors que el risc potencial que suposa.

En els darreres anys, la recerca s’ha centrat en entendre l’origen dels possibles contaminants d’aquests productes. El projecte ECsafeSEAFOOD ha identificat els riscos potencials del consum de peix i marisc i les opcions per a minimitzar-los. Les tres guies editades es basen en els resultats de la recerca dels socis del projecte i d’altres recerques relacionades amb la seguretat alimentària dels productes del mar, tant de pesca com d’aqüicultura.

La guia dirigida als consumidors informa dels beneficis i els riscos en relació a la dieta. Destaca que tot i que existeix una preocupació sobre les possibles intoxicacions per consum de marisc, els resultats mostren que la presència de contaminants és baixa i que el seu consum no suposa un risc per als consumidors, sempre que es faci en una dieta equilibrada.

La directrius per la indústria consten d’un seguit de recomanacions per al sector –des dels  mariscadors i pescadors fins als productors o distribuïdors- per assessorar-los en el proveïment de marisc. Inclou un resum sobre la percepció de beneficis i riscos del consum de productes del mar per part dels consumidors i mètodes de detecció de contaminants desenvolupats durant el projecte. També es fan recomanacions sobre com reduir el risc de contaminació del producte, des d’aspectes biològics en origen, passant pels processos industrials o tècniques de cuinat.

Finalment, el text destinat a l’administració dóna a conèixer als organismes competents els últims resultats de la recerca productes de pesca i aqüicultura marina, i té com a objectiu contribuir a la creació de polítiques europees per a millorar la seguretat alimentària a partir de resultats científics. Se centra sobretot en la presència de nous contaminants químics que encara no han estat regulats.

El conjunt de directrius han estat produïdes pels socis del projecte ECsafeSEAFOOD, AquaTT, AEIFORIA, Instituto de Ciências, Tecnologias e Agroambiente da Universidade do Porto (ICETA) i Instituto Português do Mar e da Atmosfera (IPMA), tenint en compte els resultats obtinguts de la recerca. L’IRTA, com a soci del projecte, coordinat el treball sobre biotoxines marines i ha col·laborat en la redacció de les directrius associades a aquest àmbit. Les guies han estat també revisades per grups externs que inclouen associacions, autoritats i representants d’empreses del sector.

Sobre el projecte ECsafeSEAFOOD

El projecte ECsafeSEAFOOD va començar el desembre del 2013, i va estar finançat per la Unió Europea, dins el 7è Programa Marc per a la Recerca i el desenvolupament de tecnologies en el conveni n°311820. El coordinador del projecte és l’Institut Portuguès del Mar i l’Armosfera (IPMA). El consorci de l’ECsafeSEAFOOD comprèn 17 organitzacions sòcies provinents de 10 països diferents.

http://www.ecsafeseafood.eu/

L'entrada El projecte EC Safe Seafood presenta unes directrius per a conèixer els beneficis i els riscos del consum del peix i marisc ha aparegut primer a IRTA.