A l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) veiem la complexitat del moment actual com una gran oportunitat que l’economia i el medi ambient es donin la mà, i que la recerca i la innovació avancin amb aliances entre tots els qui construïm els sistemes alimentaris. És per això que, aprofitant que la gala dels premis Porc d’Or reuneix centenars de professionals del sector porcí aquest divendres a Lleida, al matí hem organitzat una trobada prèvia entre els nostres investigadors i mig centenar de representants de les empreses d’aquest àmbit per compartir reptes i necessitats.

“A l’IRTA volem potenciar el treball transversal i situar les necessitats del sector porcí al centre de la ciència i la innovació que duen a terme desenes de professionals dels nostres diversos programes de recerca”, ha subratllat Carles Vilalta, investigador del programa de Sanitat Animal de l’IRTA-CReSA i coordinador de la reunió.

De fet, aquesta trobada és el punt de partida d’una nova iniciativa que és estratègia per a nosaltres: generar un diàleg constant i estructurat amb el sector porcí i amb les administracions per afrontar conjuntament desafiaments com el canvi climàtic, la salut i el benestar animal, i la sostenibilitat econòmica, però també ambiental i social, de les empreses agroalimentàries.

Precisament, la voluntat de l’IRTA és que els professionals del sector participin en el projecte constructiu de la nova granja pilot de porcí per a la innovació orientada a la sostenibilitat i a la nutrició, el benestar i el maneig dels animals. La nova granja es començarà a edificar a Mas Bové l’any 2027, tal com va anunciar el director general, Josep Usall, durant la recent visita del president de la Generalitat, Salvador Illa, a la nostra seu corporativa.

L'entrada Ens reunim amb el sector porcí per treballar junts en els seus reptes de present i de futur ha aparegut primer a IRTA.

L’investigador Teo Jové Juncà té 26 anys, va estudiar Biotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i després va fer un màster en Millora genètica animal i biotecnologia de la reproducció. Arran del màster, va decidir submergir-se en un doctorat que ara està a punt d’enllestir en el marc del programa de Genètica i Millora animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries. El 9 de desembre passat, Jové, juntament amb disset companys i companyes que també estan acabant les seves tesis doctorals a l’IRTA, va presentar la feina feta fins ara a l’auditori de Torre Marimon. I ell va ser reconegut pels investigadors i investigadores assistents com la persona que havia dut a terme la millor presentació. Hem aprofitat per entrevistar-lo.

Felicitats pel reconeixement. Com ho has viscut?
Quan van sortir els resultats de les votacions, vaig trigar una bona estona a pair-ho. Estic molt i molt content. El premi és molt gran: una publicació en accés obert. Això vol dir que la revista científica on es publiqui el meu article no en traurà benefici venent-ne l’accés, sinó que l’IRTA pagarà el benefici que la revista esperaria de treure’n.

Com si fos un publireportatge d’un diari?
Més o menys, però no exactament, perquè per a publicar en obert en una revista científica has de passar per totes les revisions que es necessiten.

En definitiva, podràs difondre un article de la teva tesi com a primer autor i hi podrà accedir qualsevol persona d’arreu del món.
L’accés obert vol treure barreres a la ciència. Moltes revistes publiquen recerca amagada rere un mur de pagament. De fet, actualment, moltes convocatòries públiques de finançament ja t’obliguen a publicar en accés obert.

“L’accés obert vol treure barreres a la ciència. Moltes revistes publiquen recerca amagada rere un mur de pagament”

Mentre no es publiqui el teu article, ens pots explicar de manera senzilla de què va la teva tesi doctoral? A la presentació parlaves de la sang dels porcs.
Quan ens fan una analítica de sang, veiem el llistat amb tots els resultats. Nosaltres estem fent això amb la sang dels porcs, i mirem amb deteniment algunes cèl·lules de defensa per veure la capacitat que tenen de menjar-se elements que poden ser perillosos per a la salut dels porcs. Però no només mirem cèl·lules, sinó també hormones relacionades amb els nivells d’estrès, o altres elements, com el ferro o les plaquetes, que poden estar lligats amb la immunitat. En resum, estem mirant tots els paràmetres de l’analítica de la sang, alguns dels quals amb més detall, i volem relacionar això amb la genètica del porc per veure com ho condiciona.

Ens en pots posar un exemple?
Porcs que tenen una mutació concreta a l’ADN tenen menys hormona cortisol, que és una hormona d’estrès.

I no només mireu l’ADN, sinó que estudieu com aquest codi es tradueix en característiques concretes.
L’expressió genètica.

És el mateix que l’epigenètica?
No ben bé. Si em permets una petita classe de Biologia…

I tant!
Al nostre cos tenim l’ADN, que és com un llibre amb les instruccions per poder crear i fer funcionar totes les parts de l’organisme. Això és un material molt preuat per a les cèl·lules, i està protegit dins seu, al nucli. L’ADN conté totes les possibilitats: permet que la cèl·lula sigui des d’una neurona a una cèl·lula muscular. Llavors, perquè la informació que hi ha a l’ADN viatgi des del nucli cap a la part de les cèl·lules on es llegirà i s’actuarà, hi ha un missatger que es diu ARN, que és una petita còpia temporal d’una part del llibre. Per tant, és molt important entendre quines parts s’estan copiant o, dit d’una altra manera, expressant. Cada cèl·lula només copia i envia cap a fora allò que ella considera apropiat en aquell moment. I això és el que nosaltres estem estudiant.

(…)
Per contra, l’epigenètica no són còpies, sinó una mena de post-its i subratllats que hi ha a l’ADN, al llibre, dins del nucli de la cèl·lula, i que diuen: això ho esborro perquè no funciona; això és important, ho subratllo en florescent i fes-ne més. L’epigenètica li diu a la cèl·lula què és important de tot el llibre i, d’acord amb això, es fan les còpies d’ARN que surten fora del nucli. I nosaltres estem llegint aquestes còpies temporals que estan sortint a fora.

Amb quins porcs ho esteu fent?
Col·laborem amb una empresa gironina, Selecció Batallé. Ells tenen una línia de porcs d’una raça que es diu Duroc. Són uns porcs que tenen molts trets de qualitat dels ibèrics mantenint alhora un bon ritme productiu i de creixement que fan que siguin assequibles per al públic general. Batallé té aquest tipus de porcs i els creua amb altres races per acabar fent un producte comercial bo. En el nostre cas, hem mirat la sang de la raça pura Duroc.

I tot això, per a què?
El nostre objectiu final és estudiar totes aquestes característiques de la sang, lligar-ho amb la immunitat per veure quines mutacions o variants genètiques causen canvis i, sobre la base d’això, fer un programa de selecció de porcs. Sempre dic que el nostre grup de recerca porta una mena de Tinder de porcs. Perquè, sabent quin perfil té cadascun, volem que s’emparellin de manera que les generacions següents siguin més robustes. És a dir, que els porcs siguin més resistents a malalties, estressos o canvis en l’ambient.

Tant els porcs com els garrins, oi?
Sí. Volem descobrir quines mutacions i marcadors genètics controlen que un porc sigui més o menys robust, i jugar amb el creuament de porcs per maximitzar els animals més resistents. Recentment, la Unió Europea ha prohibit l’ús preventiu d’antibiòtics en aquests animals i necessitem assegurar-nos que seran prou robustos per no contagiar-se o superar bé un constipat.

“Volem descobrir quines mutacions i marcadors genètics controlen que un porc sigui més o menys robust”

Heu pogut contribuir que hi hagi millores a les granges?
Fins ara hem detectat varies variants genètiques molt prometedores que fan més robustos els animals. Batallé ja ho està introduint als seus sistemes de selecció. Són uns primers resultats i estem a l’espera de veure com ha anat.

Les vostres investigacions podrien aplicar-se en salut humana?
El porc s’utilitza com a model en investigació per a salut humana. Tot allò que trobem, és possible que en salut humana sigui igual, però s’hauria de tornar a validar. Per exemple, vam publicar un article científic sobre una de les variants genètiques de què parlava i, pràcticament en el mateix moment, es va publicar que, en la mateixa regió genòmica dels humans, també hi ha un regulador que podria estar implicat en malalties cardiovasculars.

Des que vas aterrar a l’IRTA, en paral·lel a la teva tesi, has participat com a autor en diversos articles científics, tots relacionats amb les característiques genètiques dels porcs i amb la seva immunitat o alimentació. Tot plegat, en el marc del programa de Genètica i Millora Animal.
Com comentava abans, portem un mena de Tinder d’animals. Fem de Celestina amb la cria selectiva i esperem que hi hagi beneficis en les generacions futures.

Només en porcs?
El nostre grup treballa també amb conills i hi ha companys que estan explorant la microbiota de remugants.

Una de les característiques que té l’IRTA és que la recerca és molt aterrada, que hi ha molt de contacte amb el sector. És un al·licient?
Totalment. El nostre grup porta una base de dades, BDPorc, en què hi ha productors de tot l’estat espanyol. Col·laborem amb ells i això ens ajuda a entendre el sector de manera molt més enfocada a les seves necessitats. D’aquesta xarxa sorgeixen moltes col·laboracions.

Com va ser, que vas arribar a l’IRTA?
Al màster que estudiava hi havia diversos professors de l’IRTA, m’agradava el que explicaven i, quan va arribar el moment d’escollir les pràctiques, vaig triar de venir aquí. Em va agradar l’ambient, el que es feia i vaig aplicar per al doctorat.

Sense beca és complicat, oi?
El doctorat és burocràticament incòmode perquè és una barreja entre ser treballador i ser estudiant. De vegades reps el millor i de vegades el pitjor dels dos mons. Estàs en una mena de limbe. Vols progressar en la teva formació i treure’t una titulació, però ho fas com a treballador i com a investigador amb supervisió. Un doctorat són com unes pràctiques d’empresa molt llargues i no es requereix que et paguin. I aquí és on entren les beques, sense les quals un doctorat en ciència és molt difícil. En el meu cas, l’IRTA em va donar una beca i tinc una situació més regular que molts companys i companyes.

Com és, el vostre dia a dia?
El meu doctorat va sobretot d’analitzar dades, perquè durant la meva tesina de màster ja vaig generar totes les dades d’expressió genètica al laboratori. Un 80% de la meva feina és estar al despatx amb els ordinadors i les eines d’anàlisi. En canvi, hi ha doctorands que pràcticament viuen als laboratoris!

Quant et falta, per enllestir el doctorat?
He d’acabar-lo el 2025, encara que el meu grup m’ha fet una extensió per poder allargar una mica més la meva investigació i enriquir la tesi. Això, després, se’m valorarà al mercat laboral o en l’àmbit acadèmic. El que està clar és que, si acabes el doctorat, és perquè t’alimentes més de passió que de diners o de perspectives laborals.

“Si acabes al doctorat, és perquè t’alimentes més de passió que de diners o de perspectives laborals”

Què t’agradaria fer, després?
Sempre m’ha agradat molt el món acadèmic. M’agradaria fer de professor. La meva ruta ideal seria fer un postdoc internacional, cosa necessària per poder donar classes a la universitat. Però no descarto cap opció laboral, ni en empreses ni en centres de recerca. La vida dona moltes voltes. De moment, m’ho passo molt bé investigant.

Parlant de futur. Estem en un moment en què es parla molt de la sostenibilitat de la producció d’aliments d’animals terrestres i estem en un territori on es produeix una gran quantitat de carn de porc, molta d’ella per a exportar. Alhora, la societat té cada vegada més consciència sobre el benestar animal. Com creus que evolucionarà la producció i el consum d’aliments d’origen animal?
Estem progressant en la sostenibilitat, en l’eficiència de la producció, en la millora del benestar animal. Estem fent grans avanços. Amb els companys de benestar animal col·laborem a monitorar genèticament l’estrès. Amb els companys de nutrició estudiem l’eficiència perquè no es generin despeses innecessàries. Tenim companys que estudien els marcadors genètics de la composició química de la carn, per exemple de la composició en greixos… I jo considero que, en el futur, la producció animal tendirà més a prioritzar la qualitat que la quantitat. Ja hi ha moltes persones que demanen això: animals que hagin viscut en molt bones condicions i que ens donin aliments de més qualitat i de manera més eficient.

L’IRTA hi pot tenir un paper important.
Sí.

L'entrada “Treballem amb una mena de Tinder de porcs perquè les següents generacions siguin més resistents” ha aparegut primer a IRTA.

Més de 300 professionals de tot el món han intercanviat coneixements i han debatut sobre els reptes presents i futurs de la producció de conills

El sector cunícola, tot i ser de gran tradició a Europa i de produir una carn amb grans valors nutricionals, porta anys patint la disminució del consum a causa de diversos factors

Aquesta setmana se celebra el World Rabbit Congress 2024 (WRC) a Tarragona, una cita de referència internacional per al sector de la cunicultura, que durant aquests dies intercanviarà coneixements i debatrà sobre els reptes presents i futurs del sector de la producció de conill.

Escollir la ciutat portuària de Tarragona, amb la seva història i proximitat als centres de producció cunícola a Catalunya, ha estat una decisió ben adient per aquest esdeveniment, dins del seu Palau Firal de Congressos. I l’IRTA ha estat l’encarregat aquest any, juntament amb ASESCU (L’Associació Espanyola de Cunicultura) i sota l’encàrrec de la World Rabbit Science Association (WRSA), d’organitzar aquest congrés tan important.

Amb més de 20 anys d’experiència en la millora de la producció cunícola des de la recerca científica i la transferència de coneixement, l’IRTA i el seu equip de cunicultura, dins del programa Genètica i millora animal, són aliats reconeguts d’aquest sector tan rellevant i amb tanta tradició al nostre país. Mariam Pascual, especialista en cunicultura de l’IRTA i encarregada de l’organització d’aquest WRC, explica el lligam de l’Institut amb el sector cunícola: “Estem molt orgullosos de poder organitzar aquest congrés tan important. A l’IRTA, des d’abans dels anys 80 estem treballant en cunicultura, sempre al costat d’aquest sector, no tan gran com el d’altres tipus de carn. La nostra recerca ha anat lligada a la millora de temes com la sostenibilitat i l’eficiència, la millora genètica de línies per a producció i altres necessitats del sector, com la gestió tècnica i econòmica de granges, la reducció de l’ús d’antibiòtics o l’estudi de la microbiota intestinal”.

La inauguració va anar a càrrec de la propia Mariam i d’Elisenda Guillaumes (directora general d’Agricultura i Ramaderia), Montserrat Adan (Primera tinenta d’alcalde i consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç de l’Ajuntament de Tarragona), Juan José Pascual Amorós (president d’ASESCU) i Jordi Garcia-Mas, director científic de l’IRTA.

Conill, carn de qualitat amb molts reptes per afrontar

La cria i explotació de la carn de conill té una tradició molt llarga a la península ibèrica i d’altres països al sud d’Europa, que es pot seguir fins fa més de 2.000 anys amb els antics romans. La carn de conill, a més, és baixa en colesterol i sodi, i rica en proteïnes i fibra, ideal per a dietes baixes en greixos. Té un alt contingut en proteïnes d’alt valor biològic, superior al de la mitjana d’altres carns, i és una bona font de vitamines del grup B, especialment B12 i niacina.

Tot i així, en els darrers anys el sector afronta diverses problemàtiques greus. Els costos de producció han augmentat, i la producció cau acompanyada del tancament de granges que no poden assumir els costos, i amb unes segones generacions que no volen heretar el negoci dels seus pares. En el cas del conill, a més, se suma una caiguda del consum davant d’uns consumidors que no acaben de trobar la presentació adequada, que no coneixen prou les propietats d’aquesta carn, o bé que identifiquen més al conill com una mascota.

Un dels problemes més actuals és la decisió de la Comissió Europea d’eliminar progressivament l’ús de gàbies, amb l’objectiu de prohibir-ne l’ús completament l’any 2027. Aquestes mesures, nascudes de la iniciativa ciutadana, comporten, però, reptes importants, com la viabilitat econòmica de les explotacions, o fins i tot la consecució real d’un millor benestar animal. Un exemple de la complexitat real d’una solució fàcil la demostra els resultats del projecte PARCCUN.

En aquest sentit, Pascual assegura que “a l’IRTA continuem actualment provant diferents tècniques per trobar una solució a la necessitat d’un habitatge alternatiu per als conills d’explotació. El sector del conill necessita de l’ajuda de l’administració i de la recerca, i en aquest sentit des de l’IRTA poden comptar amb el nostre suport”.

Aquest i d’altres reptes s’han tractat durant aquests dies al WRC, amb la presència de molts professionals i científics de la Xina, principal consumidor mundial de conill. Els assistents han pogut també gaudir de ponències en diverses àrees: nutrició, patologia, genètica, reproducció, benestar, economia, biologia, qualitat de producte i d’altres. A més d’una exposició de pòsters científics i quatre taules rodones centrades en temes clau com el benestar animal, l’impacte mediambiental i la reducció de l’ús d’antibiòtics. Per part de l’IRTA, han ofert diverses sessions els investigadors/res Mariam Pascual, Miriam Piles, Raquel Quintanilla i Juan Pablo Sanchez.

Podeu consultar més detalls d’aquest congrés a la seva web: www.wrc2024.com.

L'entrada L’IRTA reuneix a Tarragona al sector cunícola com a organitzador del 13è World Rabbit Congress ha aparegut primer a IRTA.

El 14 i 15 de juny va tenir lloc a Roma la 4a reunió anual del projecte europeu H2020 GENE-SWitCH, i la investigadora Maria Ballester hi va participar en representació de l’IRTA.

Es tracta d’un projecte que té com a objectiu la identificació i caracterització d’elements funcionals en el genoma de porcs i pollastres durant el seu desenvolupament. Mitjançant la seva activació o repressió, poden contribuir als fenotips dels animals adults.

Aquesta informació funcional s’utilitza per incrementar la precisió dels models de predicció genòmica. L’IRTA ha contribuït en la generació de dades d’expressió i en la realització d’anàlisis eQTL i validació empírica de models amb fenotips intermitjos (expressió) i fenotips ordinaris (trets d’immunitat i indicadors d’estrès, eficiència alimentària i altres trets de producció).

Durant la reunió es van exposar els principals resultats obtinguts durant aquest darrer any sobre anotació funcional i el seu impacte sobre els principals caràcters de producció. També es va parlar de la millor manera de transferir aquests resultats als sectors porcí i avícola.

El programa Genètica i millora animal de l’IRTA ha generat un catàleg de variants genètiques transcripcionals en el fetge, duodè i teixits musculars del porc. Aquests resultats s’han publicat recentment en la revista GigaScience.

L'entrada El projecte GENE-SWitCH encara les seves darreres reunions i la valorització dels seus resultats ha aparegut primer a IRTA.

Creat per l’IRTA i amb el suport del Ministeri i ANPROGAPOR, gestiona les dades de prop d’un milió de truges reproductores de l’Estat espanyol i ofereix al sector porcí informació per al benchmarking

La plataforma està en un procés de renovació per ampliar el seu abast i la utilitat, en què s’actualitzaran els processos de recollida, emmagatzematge i processament de dades, i s’hi incorporaran tecnologies 4.0

El Banc de Dades del Porcí (BDporc) és un banc de dades i una plataforma digital al servei del sector porcí que ofereix a les empreses informació de referència, els proporciona eines per al benchmarking i reconeix les millors granges en els premis anuals Porc d’Or.

Creat l’any 1990 per l’IRTA amb el suport del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i ANPROGAPOR, en els darrers mesos va iniciar un procés de renovació profunda. Ja va estrenar logotip, i ara presenta el seu nou web, de què fins al moment ha renovat el portal públic. Disponible per ara en català, castellà i anglès, la nova web inclou notícies, dades i censos, enllaços als butlletins i informació sobre els premis Porc d’Or. Pot consultar-se a l’adreça https://bdporc.irta.es.

A més del nou logotip i la nova pàgina web, s’està treballant per actualitzar els processos de recollida, emmagatzematge i processament de dades amb l’objectiu d’ampliar l’abast i la utilitat de la plataforma. Segons Raquel Quintanilla, cap del programa Genètica i millora animal de l’IRTA: «La base de dades BDporc és l’embrió d’una eina digital que contribuirà a la sostenibilitat del sector porcí».

Actualment, el sistema BDporc gestiona les dades de gairebé un milió de truges reproductores, el que representa entorn el 50% del cens nacional. Des del 2015, BDporc també gestiona les dades tecnicoproductives de granges de mares de Portugal i Colòmbia, mitjançant acords entre l’IRTA i les seves respectives associacions a nivell nacional.

Una eina adaptada als nous temps

La renovació del web s’emmarca dins del projecte «BDporc: digitalització, sensorització i analítica augmentada per a l’eficiència i sostenibilitat del sector porcí», en què s’incorporaran tecnologies 4.0 i dades de diferent naturalesa en tot el cicle productiu, incloses la transició i l’engreix. A mig termini, l’objectiu és proporcionar informació de valor sobre nous aspectes relacionats amb l’eficiència i la sostenibilitat ambiental de les granges de porcí, juntament amb eines d’ajuda a la presa de decisions.

A llarg termini, s’aspira que BDporc constitueixi el nucli d’una plataforma digital d’informació integral del sector porcí que aglutini informació generada a les diferents etapes de la cadena de producció, que esdevingui una eina d’informació potent a diferents nivells i que permeti fer prediccions a curt i llarg termini. Per definir les noves funcionalitats de la plataforma i nous criteris de valoració en els Premis Porc d’Or, l’equip darrere de BDporc, els jurats dels Premis i el sector, analitzen actualment com gestionar tota la informació disponible i com es preveu que evolucionaran les necessitats del sector porcí.

L'entrada El Banc de Dades del Porcí (BDporc) estrena web ha aparegut primer a IRTA.

Doctora en veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Raquel Quintanilla fa més de 25 anys que treballa en l’àmbit de la genètica animal. En fa divuit que és a l’IRTA, vuit com a investigadora i deu com a cap del programa Genètica i millora animal. D’entre els projectes que té en marxa el programa, un amb què es veu «particularment entusiasmada» és la transformació digital del BDporc que, tal com explica, «cada cop incorporarà més informació per monitorar adequadament la producció, salut i sostenibilitat dels sistemes de producció porcina». Sobre el seu futur a l’IRTA, afirma que espera «d’aquí un temps poder aparcar una mica les activitats més administratives i de gestió del programa» i dedicar-se «més a la ciència i a la transferència del coneixement». Més enllà de la seva activitat a l’Institut, es defineix a si mateixa com «una persona de moltes inquietuds». Ha fet cursos d’animació, li agrada viatjar, llegir i escriure, i el teatre, que ha gaudit tant com a espectadora com dalt d’un escenari. També li agrada el mar i navegar; és patrona de iot i sempre que pot agafa «un veleret».

Què fa el programa de Genètica i millora animal?

Investiguem en els àmbits de la genètica, la genòmica, el microbioma i els sistemes d’informació, i la nostra recerca s’adreça, sobretot, a buscar com millorar les poblacions animals per adaptar-les als nous requeriments i als nous escenaris, cercant sempre l’eficiència productiva, el benestar i la salut animal, i la sostenibilitat dels sistemes de producció.

I quines serien les vostres línies de recerca principals?

Una línia està orientada a millorar l’eficiència en la utilització dels recursos alimentaris, o sigui, a millorar l’eficiència alimentària de poblacions de porcí i de conills a través de la genètica mitjançant programes de selecció. Una altra línia la tenim molt orientada al tema de la robustesa i resiliència en porcí; identifiquem marcadors o gens que estiguin funcionalment relacionats amb la immunocompetència dels animals. El que volem és aplicar esquemes de selecció genòmica per obtenir animals més robustos. Després tenim una línia una miqueta transversal orientada a l’estudi del rol de la microbiota, bàsicament microbiota gastrointestinal, sobre aspectes d’eficiència, salut i comportament dels animals.

Una de les vostres activitats estrella o, si més no, per la qual sou més coneguts, són els Premis Porc d’Or.

Sí. Els premis s’atorguen a partir d’analitzar les dades del BDporc, una base de dades de referència d’àmbit estatal sobre porcí amb més de 30 anys d’història, i de la qual nosaltres portem la gestió. En el marc del BDporc reportem regularment a les empreses de producció porcina resultats i informació de referència amb l’objectiu que els serveixi per fer benchmarking i com a suport per prendre decisions. Dintre d’aquest àmbit, cada cop més treballem en la transformació digital que permeti incorporar més informació a la base de dades i noves eines d’anàlisis que permetin monitorar adequadament la producció, la salut i la sostenibilitat dels sistemes de producció porcina.

El canvi climàtic ja és una realitat. Com enfoqueu la vostra recerca per fer-hi front?

El tema del canvi climàtic l’abordem des de dues perspectives. Una és contribuir a reduir la petjada ambiental i per tant l’impacte que la producció animal pot tenir en el canvi climàtic. En aquest sentit, la nostra línia per a millorar l’eficiència alimentària incideix no només a utilitzar els recursos de forma més eficient, sinó també a reduir l’impacte sobre el medi. També conduïm un grup operatiu per caracteritzar l’eficiència i les emissions de diferents genètiques porcines, i ho fem identificant estratègies i biomarcadors aplicables a la selecció per sostenibilitat. L’altra perspectiva és mirar de mitigar els efectes del canvi climàtic sobre els animals, per exemple seleccionant animals més resistents a l’estrès per calor, una línia en què treballàvem fa temps i que ara probablement reprendrem.

Com creus que la vostra recerca contribueix que els nostres sistemes siguin més sostenibles i resilients?

En la producció animal s’aplica molt el concepte de resiliència. Els animals resilients són aquells que es recuperaran millor i més ràpidament de qualssevol problemàtica provocada per l’estrès, la calor o les malalties. Nosaltres hi treballem de vàries maneres. Des de l’eficiència alimentària, per tal que els animals s’adaptin millor als nous escenaris on tindrem menys disponibilitat de recursos alimentaris. Així, el sistema serà més sostenible i reduirem les emissions. També treballem la part de la capacitat immunitària, millorar-la genèticament perquè pensem que és una manera conjunta de treballar la resiliència, robustesa i resistència a malalties. Crec que la nostra recerca està molt orientada a la sostenibilitat i la resiliència.

Suposo que hi ha grans reptes en producció animal, des del punt de vista del vostre programa.

Breument, podem dir que en tenim tres. Un és el canvi climàtic tant per com impacta en les poblacions animals, com per la manera que els animals impacten en el medi. Un altre és la reducció de l’ús d’antibiòtics per l’aparició, cada cop més, de resistències; per això, nosaltres aposem perquè els animals siguin més robustos i resistents de forma innata. Un altre gran repte és la transformació digital i com aquesta pot contribuir que la ramaderia sigui més eficient i sostenible. Un escenari amb una indústria 4.0 aporta moltes maneres d’obtenir informació de rellevància i d’utilitzar-la per a millorar processos, oferir indicadors i eines de suport a la presa de decisions, i fins i tot, prediccions sobre aspectes productius, de sanitat animal o de sostenibilitat ambiental.

Hi ha algun èxit del teu programa de què et sentis especialment orgullosa?

Sí, molts! I una mica ja els hem anat comentant. Crec que posar en marxa les línies de recerca sobre eficiència, immunocompetència i la influència de la microbiota ha sigut tot un èxit. També el BDporc ha sigut tot un cas èxit i pioner en el seu moment. És un projecte de data sharing que proporciona informació i eines al sector, i crec que és l’embrió d’una cosa molt més potent ara que volem incorporar altres dades i aspectes de digital farming. Però el més gratificant és veure com el programa ha crescut al llarg d’aquests anys en nombre de persones i en talent, en capacitat cientificotècnica, en projectes internacionals i en concertació amb el sector. Ens hem fet grans.

L'entrada Raquel Quintanilla: «La base de dades BDporc és l’embrió d’una eina digital que contribuirà a la sostenibilitat del sector porcí» ha aparegut primer a IRTA.

L’IRTA, a través del programa de Genètica i millora animal, col·labora en la organització de l’esdeveniment juntament amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) i l’Associació Espanyola de Cunicultura (ASESCU).

Aquest acte és una oportunitat per congregar productors, investigadors i empreses relacionades amb el sector cunícola, que durant dos dies podran gaudir de diverses ponències i comunicacions científiques centrades en temes considerats d’especial rellevància.

Programa preliminar

A continuació us detallem algunes de les ponències del Symposium:

Durant el primer dia, José Maria Gil, del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA), parlarà sobre les tendències al mercat de productes càrnics i les implicacions que podrien tenir per al sector cunícola.

Seguidament, Jordina Casas, de la Federació d’Associacions de Cunicultors de Catalunya (FACC), presentarà la situació actual de l’explotació ramadera de conills al territori català.

Durant la tarda tindrà lloc la taula rodona, amb un debat sobre benestar animal i l’ús de gàbies on participaran investigadors nacionals i internacionals, l’Organització Interprofessional Cunícola (INTERCUN) i representants del DACC.

El segon dia comptarà amb la presència de Fernando Estellés (de la Universitat Politècnica de València), que parlarà sobre medi ambient i producció de carn de conill.

També es tractarà el tema dels canvis en la normativa en matèria de medicació, de la mà de l’Associació de Veterinaris Especialitzats en Cunicultura (AVECU) .

Al llarg del Symposium també hi hauran sessions de comunicacions lliures, on es presentaran els avenços en recerca fets per diferents grups a les disciplines científiques més rellevants per al sector, com són el benestar, la nutrició, la genètica, el maneig i la salut animal.

Podeu trobar més informació sobre l’esdeveniment i les inscripcions a Asescu Pineda de Mar2022 – Asescu.

L'entrada El proper Symposium de Cunicultura comptarà amb la coorganització de l’IRTA ha aparegut primer a IRTA.

A l’IRTA s’estan desenvolupant models que permetin predir la variabilitat individual en funció de la valor de el grup

La relació entre el benestar animal i l’eficiència alimentària, així com les interaccions entre els individus d’un grup sobre les produccions, és el que els investigadors de l’IRTA dels programes de Benestar animal i de Genètica i millora animal han tractat d’investigar en el projecte europeu Feed-a-Gene. En aquest, s’han desenvolupat models que permeten tenir en compte de manera implícita aquestes interaccions i predir la informació individual a partir de registres a nivell de grup (per exemple, a partir de la mitjana de consum de tot el corral). Així mateix, han estudiat el valor que les dades de el grup poden aportar a un programa de selecció genètica en porcs per substituir el control individual i així estalviar costos.

Feed-a-Gene és un projecte europeu que ha treballat en adaptar els diferents components dels sistemes de producció en monogàstrics per millorar l’eficiència general i reduir l’impacte ambiental. Per això ha desenvolupat nous recursos i tecnologies alimentàries, identificat i seleccionat animals que s’adapten millor a les condicions fluctuants i desenvolupat tècniques d’alimentació que optimitzen el potencial dels aliments i els seus resultats en l’animal. El projecte ha abordat l’eficiència alimentària des d’una perspectiva multidisciplinària: nutrició, genètica, fisiologia, modelat matemàtic, enginyeria, economia i sociologia.

Un aspecte del projecte ha estat l’estudi de diferents indicadors i mesures del comportament en porcs per explorar com aquests es vinculen amb l’eficiència alimentària. Com a indicadors de comportament s’han emprat, d’una banda, observacions directes del comportament relacional entre porcs (jerarquies, baralles, lesions, etc.), utilitzant analítiques de xarxes socials. De l’altra, la informació generada pels menjadores electrònics (velocitat amb què els animals mengen a cada visita, freqüència amb què s’acosten a la menjadora, temps entre dues visites consecutives, etc.). Els dos grups de caràcters de comportament presenten una associació limitada amb l’eficiència, però, en qualsevol cas, el paper que suposen les interaccions entre els animals que comparteixen corral és molt important.

L’ús de models genètics d’interacció social és rellevant, i s’han proposat extensions dels mateixos per millorar la seva capacitat predictiva. «Aquests models», explica Juan Pablo Sánchez, investigador de l’IRTA, «suposen que part dels gens implicats en el control d’un determinat caràcter no estaran en el propi individu que el mostra o sobre el qual es mesura el caràcter, com per exemple el creixement, sinó en els seus companys de corral. Són gens implicats en caràcters del comportament que, per exemple, fan a un animal més o menys agressiu sobre els seus companys, amb conseqüències en el seu creixement».

La consideració estadística d’aquests models és complexa, ja que la informació disponible per distingir l’efecte dels gens que influeixen sobre els caràcters d’interès (per exemple, el creixement), i aquells que exerceixen efecte sobre els companys és limitada. Un dels desenvolupaments assolits en el projecte Feed-a-Gene ha estat un model alternatiu de les interaccions entre els animals de corral entre cada parell d’animals. Per exemple, assenyala Sánchez, «dos animals que tendeixen a anar a la menjadora a la mateixa hora és d’esperar que interactuïn més entre ells, que altres dos que mengen a hores diferents». Aquesta consideració diferencial de les parelles d’animals que hi ha a cada corral «permet millorar les capacitats predictives dels models que consideren les interaccions socials en les avaluacions genètiques», segons Sánchez.

De manera paral·lela a l’estudi dels caràcters de comportament també s’han explorat indicadors fisiològics del benestar i de l’estrès (nivell de cortisol, limfòcits i neutròfils), encara que els resultats no indiquen una associació clara entre aquests indicadors i el nivell d’eficiència.

El valor de el grup enfront de el de l’individu en la selecció

Una altra de les línies d’investigació dutes a terme per l’IRTA en el projecte Feed-a-Gene ha estat estudiar el valor que les dades del grup poden aportar a un programa de selecció genètica en porcs per substituir el control individual del consum.

A l’IRTA s’estan desenvolupant models que permetin generar prediccions individuals del valor genètic (i també del valor fenotípic) per a caràcters que no s’han mesurat de forma individual, sinó que es mesuren com la mitjana del corral, com el consum. Segons explica Sánchez, «amb aquest model hem vist que la predicció del consum individual és igual de bona tant si es consideren el 100% de les dades individuals disponibles com a tal, o si la meitat d’aquestes dades es tracten com mitjanes de grup». És a dir, es podria esperar la mateixa resposta a la selecció per millorar l’eficiència tant si fem servir el 100% de les dades recollides de forma individual, com si la meitat es recullen de forma individual i l’altra meitat es registren com mitjanes de corral. «Aquest canvi en l’estructura de recollida d’informació dins d’un programa de selecció per eficiència suposaria una important reducció en els costos de la mateixa», afegeix l’investigador de l’IRTA.

Sobre el projecte Feed-a-Gene

Feed-a-Gene és un projecte europeu que s’ha dut a terme durant 4 anys i que ha finalitzat al març d’aquest any, l’objectiu ha consistit en adaptar millor els diferents components dels sistemes de producció ramadera monogástrica (és a dir, porcs , aus i conills) per millorar l’eficiència general i reduir l’impacte ambiental.

Això ha implicat als seus participants, 23 centres de recerca, de transferència i empreses, el desenvolupament de recursos i tecnologies d’alimentació noves i alternatives, la identificació i selecció d’animals robustos que s’adaptin millor a les condicions fluctuants, i el desenvolupament de tècniques d’alimentació que permetin optimitzar el potencial de l’alimentació i de l’animal.

Per a més informació sobre el projecte (en anglès): www.feed-a-gene.eu

L'entrada Afecten les interaccions entre companys de corral el resultat productiu en porcs? ha aparegut primer a IRTA.