Virginia Aragón: «Cal avaluar l’equilibri entre el cost i el benefici biològic dels tractaments, i fer servir els antimicrobians només quan són necessaris»

· Parlem amb la coordinadora de la Iniciativa científica estratègica «Reducció d’antimicrobians en la producció animal» de l’IRTA per al període 2020-2023

· La resistència a les substàncies que inhibeixen el creixement de microorganismes com bacteris, fongs o protozous és una de les principals amenaces per a la salut mundial

Un dels reptes de l’IRTA per als propers anys és reduir l’ús d’antimicrobians, com els antibiòtics, en la producció animal.

I és que, segons l’OMS, la resistència als antibiòtics és una de les principals amenaces per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament, entre d’altres perquè pot dificultar el tractament de malalties tan freqüents com la pneumònia, la tuberculosi o la sèpsia.

Es considera que una de les causes de l’aparició de superbacteris resistents als antimicrobians és l’ús excessiu d’aquests tractaments en la producció animal. De fet, ja s’ha pogut demostrar que aquestes resistències poden passar dels animals als humans a través del seu consum (aquí en teniu un exemple).

La «Reducció de l’ús d’antimicrobians en producció animal» és una de les Iniciatives científiques estratègiques presents al nostre Pla Estratègic 2020-2023, i està coordinada per la investigadora del programa de Sanitat animal Virginia Aragón. Aragón té una àmplia experiència en diferents aspectes de la patogènesi bacteriana, i des de 2003 desenvolupa la seva activitat dins de la línia de recerca d’infeccions bacterianes respiratòries a l’IRTA-CReSA.

Des de la Iniciativa que coordina es treballa de forma intensiva en noves estratègies per eliminar pràctiques inadequades i reduir el risc d’aparició de malalties zoonòtiques (com la COVID-19), així com per oferir eines de diagnòstic i estratègies alternatives de maneig i tractament, com ara noves vacunes o el desenvolupament i la validació de mètodes ràpids de detecció.

Deixem que ens ho expliqui la investigadora:

Bon dia Virginia. Es diu que la resistència antimicrobiana és un gran problema. Com l’explicaries a algú que no tingués res a veure amb la ciència?

La resistència als antimicrobians sorgeix de la capacitat dels microorganismes per adaptar-se i fer-se resistents als tractaments que existeixen contra ells. Aquesta resistència es selecciona en presència d’antimicrobians, perquè els bacteris que aconsegueixen adaptar-s’hi (és a dir, els que resisteixen) són els únics que sobreviuen i, en una segona ronda de tractament, esdevenen resistents, per la qual cosa el tractament passa a ser ineficaç. És un fet que pot aplicar-se a tots els microorganismes (virus, bacteris, fongs…), però que normalment associem més als bacteris.

Els antimicrobians han permès tractar infeccions que abans eren letals i que han salvat la vida a milions de persones. A més, són essencials en els processos quirúrgics que exposen l’interior del cos (estèril) al medi ambient (no estèril). Si els bacteris que arriben a infectar el nostre cos, sigui per patògens o perquè hi accedeixen en una operació, són resistents als antimicrobians, no disposarem de tractaments i la nostra vida estaria en perill per una infecció que, d’una altra manera s’hauria resolt amb antimicrobians. En l’actualitat hi ha soques multiresistents, de difícil tractament. Això és especialment preocupant en individus immunocompromesos, en què el sistema immune no pot lluitar contra els microbis de forma eficient.

Com més antimicrobians es fan servir, més es seleccionen els microorganismes resistents, i si no es fa res al respecte s’espera que al 2050 hi hagi més morts a causa de la resistència als antimicrobians que per càncer. Per això, s’han de fer servir de forma responsable davant d’infeccions diagnosticades i si és possible amb un espectre d’acció reduït. Això últim és important per l’efecte secundari que tenen els antimicrobians en la microbiota beneficiosa dels animals.

Quina creus que és la principal causa d’aquesta problemàtica?

Un dels orígens del problema és que els antibiòtics han funcionat tan bé per controlar les malalties bacterianes, que ens hem oblidat de desenvolupar noves eines de control. Hem deixat el sector ramader amb poques alternatives efectives. S’han utilitzat molt per la seva efectivitat, i a vegades han substituït una bona gestió sanitària. Crec que és massa fàcil ara dir que hi ha hagut males pràctiques (tant en medicina veterinària com en humana), però crec que també hi ha hagut desconeixement dels efectes perjudicials dels antibiòtics, que no només són l’aparició de resistències, sinó també en l’efecte negatiu sobre la microbiota, l’ecosistema de bacteris beneficiosos que colonitzen els animals.

Com ja se sap, la microbiota juga un paper rellevant en la salut animal, i la seva disrupció per l’ús d’antimicrobians pot produir disbacteriosi i augmentar la susceptibilitat dels animals a les infeccions. En definitiva, cal avaluar l’equilibri entre el cost i el benefici biològic dels tractaments, i fer servir els antimicrobians només quan són necessaris.

Quin creus que seria el pes de la producció animal en la problemàtica de la resistència antibiòtica?

És una pregunta conflictiva. Crec que cadascú ha d’assumir la seva responsabilitat en aquest problema, i sobretot fer el possible perquè no continuï en augment. Jo crec que hi ha hagut abús d’antimicrobians en medicina humana i veterinària. Cal dir que ens els darrers anys s’ha fet un esforç en ramaderia i que se n’ha reduït significativament l’ús.

En relació amb la Iniciativa científica estratègica de l’IRTA, quines activitats treballeu ara mateix?

El primer que estem fent és un document que reculli la missió de la Iniciativa i els seus objectius globals. Tot i això, ja comencem a veure els primers fruits de la feina. L’intercanvi d’informació entre els investigadors i investigadores interessats en la temàtica ha facilitat l’elaboració de sol·licituds de projectes amb la participació de diversos programes, que poden aportar solucions diferents per facilitar la reducció de l’ús d’antimicrobians.

Destaquem la sol·licitud d’un projecte de la convocatòria de línies estratègiques de l’Agencia Estatal de Investigación(AEI), en què participaran investigadores de quatre línies de recerca pertanyents a tres programes de l’IRTA: Sanitat animal, Producció de remugants i Genètica i millora animal. Aquest projecte tractaria sobre la millora de les vacunes veterinàries, i s’hi estudiarien diverses estratègies de presentació d’aquests fàrmacs al sistema immune, incloent-hi, a més, aspectes d’immunogenètica.

Quin és l’estat del grup de treball d’aquesta Iniciativa?

A dia d’avui hem constituït l’equip de treball, format per un representant de cada centre de l’IRTA amb activitats relacionades amb la reducció d’antimicrobians en producció animal. Són els centres de Monells, Mas Bové, Torre Marimon, Sant Carles de la Ràpita i l’IRTA-CReSA. Cal destacar que Anna Arís, del programa de Producció de remugants, m’està donant molt de suport en la coordinació.

En què consisteix la teva tasca com a coordinadora?

La meva idea és fer de vincle entre els investigadors i investigadores que actualment treballen en diversos programes, i propiciar la col·laboració entre ells. A l’IRTA podem aportar solucions a la problemàtica de l’ús excessiu d’antimicrobians des d’àmbits molt diferents, aportant una visió global de la producció, que segur que resultarà en solucions realistes i sostenibles per als productors.

Quins són els resultats que espereu per a 2023, quan s’acabi l’actual Pla Estratègic de l’IRTA?

Encara estem treballant en els objectius específics, però sí que esperem poder optimitzar la connexió entre els membres dels diferents programes de l’IRTA que poden aportar la seva visió dins del tema de la reducció d’antimicrobians. Estarem més interrelacionats, i aquesta col·laboració interna es realitzarà de forma més natural. Per descomptat que esperem que hi hagi diversos projectes en marxa que comptin amb la participació d’investigadors i investigadores de programes diferents, i que aquests projectes suposin un salt qualitatiu en la recerca de l’IRTA.

Ja per acabar, dins del teu àmbit, com t’imagines el món al 2030?

No crec que sigui gaire diferent del com és ara (potser t’ho dic per manca d’imaginació), però sí que espero que sigui més respectuós amb el medi ambient i més compromès amb la sostenibilitat de cara a les generacions futures.