Un projecte internacional liderat per l’IRTA avança cap a la reducció de fitosanitaris en el cultiu de l’olivera i la vinya

Sota el nom de NOVATERRA, un consorci de 23 entitats ha estudiat els últims quatre anys com usar productes més naturals sense perdre rendiment ni qualitat

S’han fet assajos en cinc països amb un enfocament integral que combina l’ús d’aquests bioproductes amb l’agricultura de precisió i una millor gestió del sòl

Els resultats s’han presentat davant d’una vuitantenta de persones, entre les quals agricultors que preveuen implementar aquestes estratègies ben aviat, rebudes pel director general

Els productes fitosanitaris han fet possible durant les últimes dècades que molts cultius siguin viables, perquè n’eliminen les plagues. Amb tot, són productes químics que poden representar riscos per a la salut humana i la biodiversitat. És per això que Europa ja fa temps que s’encamina cap a la revisió d’aquests productes per afavorir alternatives més naturals i sostenibles. A la conca Mediterrània, al llarg dels darrers quatre anys, un consorci internacional de 23 entitats, sota el nom de NOVATERRA i liderat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), ha investigat com combinar diferents estratègies per reduir l’ús de fitosanitaris en els cultius de la vinya i l’olivera, que a Catalunya representen pràcticament una de cada cinc hectàrees de conreu. Els resultats, que s’han presentat aquesta setmana, demostren que integrar productes naturals amb tecnologies de precisió i una millor gestió del sòl permet reduir significativament l’ús de pesticides de síntesi sense perdre rendiment ni qualitat.

NOVATERRA ha inclòs assajos en finques de Catalunya, Portugal, França, Itàlia i Grècia. “Primer, hi hem provat les diferents estratègies per separat. Després, al llarg de l’últim any, hem escollit unes quantes finques on integrar aquestes estratègies. I s’ha demostrat que és factible reduir l’ús de fitosanitaris des d’una mirada holística”. Ho explica Luis Asín, cap del programa de Fructicultura de l’IRTA.

Per a la seva execució, el projecte ha comptat un pressupost de més de 5,5 milions d’euros, dels quals 4,8 procedien d’una ajuda de la Comissió Europea a través del programa Horizon2020 (referència: GA 101000554).

L’experiència de NOVATERRA s’ha presentat aquests dimecres i dijous a les instal·lacions de l’IRTA, a Caldes de Montbui, així com en una finca de l’espai comunitari Agròpolis i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El director general de l’IRTA, Josep Usall, ha donat la benvinguda als assistents de les jornades: una vuitantena de persones, entre les quals representants de les empreses, universitats i centres de recerca participants del consorci internacional, així com agricultors catalans d’olivera i de vinya que ja valoren aplicar aquestes estratègies en les pròximes campanyes.

Microorganismes, nanopartícules, feromones i captures massives

Les estratègies que ha estudiat NOVATERRA es poden dividir en tres àmbits. El primer és l’ús de productes com els anomenats agents de biocontrol, organismes que competeixen contra els que causen les plagues o malalties. També, s’han avaluat formulacions basades en nanopartícules de coure o de sofre, una tecnologia fungicida força recent que és molt eficient gràcies a la seva mida microscòpica. Un altre exemple són les feromones sense microplàstics i degradables, que s’usen per confondre sexualment els insectes causants de les plagues i evitar, així, que els mascles trobin les femelles per reproduir-se. Finalment, s’ha provat la captura massiva mitjançant l’ús d’unes trampes que atrauen les plagues.

Agricultura de precisió

El segon àmbit d’actuació de NOVATERRA ha estat el de l’agricultura de precisió. S’ha provat maquinària que aplica el producte fitosanitari només on hi ha conreu, evitant abocar-lo en espais buits i adaptant-se al volum de la planta. Així mateix, els investigadors han avaluat un sistema de visió intel·ligent que, mitjançant uns sensors instal·lats als tractors o la maquinària, detecta la presència de símptomes primerencs causats per plagues o malalties. Aquestes i altres tecnologies de precisió busquen reduir significativament l’ús de fitosanitaris.

Gestionar millor el sòl

Aplicar productes naturals i utilitzar tecnologies de precisió és més senzill si el sòl està ben preparat. Aquesta és la tercera estratègia que ha examinat NOVATERRA. Així, s’ha estudiat l’ús d’infraestructures ecològiques: zones a prop o dins de la fila del cultiu on es conreen plantes que són refugi dels enemics naturals dels organismes causants de les plagues. També, s’ha analitzat l’ús d’un robot que contribueix al control de les males herbes per millorar la diversitat i l’estalvi d’aigua.  

Futur: Estendre-ho a més cultius

Combinar-ho tot plegat està resultant la manera de fer camí cap a la reducció de l’ús dels fitosanitaris. Aquest camí es basa tant en l’optimització de l’aplicació dels pesticides de síntesi com en l’optimització de l’ús de l’aigua, els fertilitzants o l’energia. És així com es podrà aconseguir més sostenibilitat econòmica, mediambiental i social. I és per això que l’IRTA, en projectes futurs, té previst ampliar aquestes investigacions a més tipus de cultius.