Salicòrnia i enciams cultivats en tancs amb peixos, un model de bioeconomia circular
Mitjançant el sistema d’aquaponia es poden cultivar plantes directament a l’aigua enriquida amb excrements de peix i restes del seu pinso
En dos experiments pilot realitzats a l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita s’han collit 90 kg d’enciams i 250 kg de salicòrnia en només 18 metres quadrats
L’estudi demostra per primer cop que aquest sistema és eficaç per cultivar plantes halòfiles, tot i que es podria aplicar en l’àmbit particular amb qualsevol planta utilitzant pocs recursos naturals i energètics
La majoria de sistemes aquapònics que estan en funcionament avui dia s’utilitzen a petita escala a les piscifactories. En moltes regions del món s’ha demostrat que aquest sistema que combina l’aqüicultura i la hidroponia és sostenible, eficaç i de baix cost energètic, però el seu ús comercial encara és limitat. Recentment, a l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita s’ha cultivat per primera vegada amb l’aquaponia una planta tolerant a la salinitat, la salicòrnia o espàrrec de mar, coneguda pel seu alt valor en el món culinari i les seves propietats com un element nutritiu funcional. Han dissenyant un sistema aquapònic amb el llissal cabeçut (Mugil cephalus), un peix omnívor explotat principalment a nivell de pesca i de consum local al delta de l’Ebre, on es troba una important pesqueria d’aquesta espècie, ja que es considera un indicador de la biodiversitat local. L’experiment forma part del projecte europeu NewTechAqua del programa H2020, que té l’objectiu d’innovar en sistemes de producció aqüícola sostenibles.
En una primera fase s’ha posat a prova el sistema cultivant enciams. «El gener de 2021, en menys de tres mesos, vam collir 90 kg d’enciams; tenint en compte que es va fer amb un clima hivernal i aigua freda, és tot un èxit. Després d’assegurar el bon funcionament del sistema, en una segona fase ja hem cultivat la salicòrnia, de la qual hem collit 250 kg en 18 metres quadrats. Això ens assegura que el llissal és una bona elecció de peix per aconseguir un model eficient d’aquaponia», destaca Enric Gisbert, cap del programa d’Aqüicultura de l’IRTA.
La salicòrnia és una espècie de planta halòfila, suculenta, que creix en sistemes costaners amb alta concentració de sal com les platges i manglars. No obstant, en algunes regions com el delta de l’Ebre no es pot collir perquè està protegida. Actualment, està considerada d’alt valor gastronòmic pel seu intens gust salat, tot i que a la primera meitat del segle XX era una font valuosíssima d’aliment de les poblacions costaneres i que va contribuir a reduir la fam. «En aquests casos l’aquaponia podria ser una alternativa per poder seguir utilitzant aquesta planta en el món culinari, fer una gestió controlada i amb condicions de seguretat alimentària i alhora ser respectuosos amb el medi ambient», afegeix Gisbert. Aquesta planta, a més, té la particularitat de poder aprofitar sols infèrtils i amb poca aigua dolça. En uns primers assajos, van comprovar que fent servir femtes de llobarro, la salicòrnia incrementava la seva proporció d’àcids grassos totals i no necessitava salinitats tan elevades de l’aigua, cosa que suposa un avantatge respecte altres plantes.
Plantes i peixos es beneficien mútuament
El sistema d’aquaponia es basa en el fet que els nutrients de l’aigua provenen dels peixos, a diferència de la hidroponia, en què els nutrients els aboquen les persones de manera activa. Els peixos viuen en uns tancs d’aigua salada on s’alimenten de pinso. Els seus excrements i les restes de menjar que no aprofiten passen a un altre tanc de sòlids, en el qual es decanten. L’aigua que sobra d’aquests tancs passa per un altre filtre biològic, on hi ha uns bacteris que transformen l’amoni ―tòxic per als peixos― en nitrits, i dels nitrits es transformen a nitrats de manera natural. Aquests van a parar al compartiment on hi ha les plantes perquè els puguin aprofitar per créixer. Les arrels que es troben submergides a l’aigua també són un hàbitat perfecte pels bacteris nitrificants. A més, les plantes també aprofiten el ferro i el fòsfor dels macro i micronutrients que porten les restes d’excrements i pinso sobrant. Finalment, un cop l’aigua ha fet el recorregut per les plantes, es bombeja de nou cap als tancs dels peixos.
D’aquesta manera, la planta creix en millors condicions pel valor nutritiu afegit que aporten els peixos. Ara, han comprovat que la salicòrnia cultivada amb aquaponia té un valor nutricional molt més alt que les silvestres perquè creix en condicions controlades i estables en comparació al medi natural. D’altra banda, els peixos també treuen profit d’aquest cicle, ja que les plantes ajuden a retenir macro i micronutrients que els podrien ser tòxics. Això suposa un estalvi energètic, perquè els sistemes tradicionals de recirculació d’aigua necessiten afegir una petita quantitat extra d’aigua de manera contínua per transformar els nutrients, però en els sistemes d’aquaponia no és necessari aportar aquesta aigua extra. «Estem reproduint el que ja succeeix a la natura però optimitzant-ne el procés. Tot i això, hi ha factors pendents per estudiar com trobar l’equilibri dels nutrients a l’aigua depenent de cada espècie, els cicles de producció segons l’estació de l’any i l’optimització energètica», detalla Ricard Carbó, responsable del centre.
De les antigues civilitzacions a casa
L’aquaponia no és una tècnica nova, sinó que daten evidències en l’agricultura de fa aproximadament 4.000 anys, a la Xina, i de 3.500 anys, a la Mesopotàmia. Actualment, es considera una alternativa sostenible i eficient de cultivar plantes en sistemes de recirculació d’aigua que podria optimitzar-se encara més, instal·lant plaques solars per bombejar l’aigua. «Es pot utilitzar per cultivar qualsevol hortalissa i instal·lar a qualsevol lloc, tant en l’àmbit particular com als horts urbans, parcs agrícoles, zones de recursos limitats i d’orografia complicada, i àrees urbanes i periurbanes, i esdevenir una alternativa en les regions del món on hi ha pocs recursos naturals, reduir la petjada de carboni i promoure productes de proximitat», constata Cristóbal Aguilera, gestor d’innovació en aqüicultura.
