La resposta està en la natura – Dia Mundial de l’Aigua 2018
Investigador IRTA – Ús eficient de l’aigua en Agricultura
El lema que l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha escollit per al dia mundial de l’aigua 2018 “la resposta està en la natura” (www.worldwaterday.org) dona peu a fer un repàs global dels usos de l’aigua i de com gestionar aquest recurs escàs en els diferents àmbits. Tots tenim molt clara l’expressió: “l’aigua és vida”. I és tan evident i tan certa, que sense aigua no hi ha vida. Així de clar: sense aigua no hi ha vida. O dit d’una altra manera: tots els processos (industrials, econòmics, socials, ambientals o agronòmics, entre molts d’altres) requereixen la presència d’aigua per tal de satisfer les seves necessitats. I sinó, vagin pensant si trobem alguna cosa que podem fer sense l’aigua. La resposta és “cap”.
Si fem cas del lema escollit per la ONU, aprenguem nosaltres de la natura, que en un estat d’equilibri utilitza els seus recursos de forma harmònica i amb l’objectiu de mantenir la supervivència global del sistema. Seguim aquest exemple, i ja que necessitem l’aigua per a qualsevol cosa que fem a la vida, siguem molt curosos en la seva gestió en tots els àmbits en que es requereix d’aquest recurs.
Aquesta és també la visió de la FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i Agricultura) quan es refereix a l’aigua, i més concretament quan ho focalitza en aquest dia mundial de l’aigua 2018. La FAO estima que la demanda mundial d’aliments s’incrementarà en un 50% entre el 2013 i el 2050, i que al 2050, la meitat de la població mundial viurà en zones sotmeses a una escassetat d’aigua molt forta. També emfatitza que l’agricultura (l’art de produir aliments), utilitzant de forma intel·ligent les seves capacitats, ha de jugar un paper important en l’adaptació al canvi climàtic i escassetat d’aigua, a la vegada que mantenir i millorar la integritat dels ecosistemes que suporten tota la vida del nostre planeta, incloent la seguretat alimentària. El que en d’altres paraules en diem sostenibilitat.
De nou, el missatge que ens arriba d’aquests organismes és d’una visió integral. El debat de l’aigua no pot ser trossejat, sinó que s’ha de fer amb una visió global, i per fer-ho, cal tenir molt clar el paper que cada ús i cada finalitat juga en aquest equilibri.
No és l’objectiu d’aquest article posar en valor el paper de l’agricultura (agricultura, ramaderia, pesca, ..) a les altures del segle XXI. Però sí, que amb la intenció de posar-ho en context, recordar que, per sort, mengem 3 vegades al dia, i que aquests aliments algú els produeix. I no tan sols mengem 3 vegades al dia, vostè lector i jo que l’escric, sinó que a Catalunya ho fem uns 7,5 milions de persones, o que a l’Europa Comunitària 512 milions, (el que representa 1536 milions d’àpats diaris, uns 560 mil milions d’àpats anuals). I tot aquests aliments, els produeix algú.
Per produir tots aquests aliments (ja sigui a nivell català, europeu o mundial), s’estima que es destina una mitjana del 70% de l’aigua gestionada en cada lloc, i és que sense aigua no hi ha aliments. Però la nova realitat que se’ns presenta amb un increment significatiu de la població i un canvi climàtic que afectarà als recursos hídrics disponibles, ens obligarà a tots a replantejar-nos com gestionem l’aigua.
Per posar fil a l’agulla, la primera actuació que caldria fer és consensuar socialment com volem utilitzar els recursos hídrics. Per fer això, i perquè tots com a societat hi puguem dir la nostra, és bàsic que estiguem ben informats. Però, aquí és on fallem. No veiem un desplegament informatiu sobre la gestió de l’aigua excepte quan hi ha una situació d’emergència, que normalment es dona en les fases més extremes dels successius períodes de sequera que anem vivint, o quan s’apropa alguna situació que apreciem com de perill imminent. Ens falta fer un debat social informat per poder orientar el nostre futur.
Per encetar aquest debat, en un dia tan assenyalat com el dia mundial de l’aigua 2018, voldria posar en consideració dels lectors, alguns aspectes que l’agricultura pot aportar per adaptar-nos a aquesta nova realitat. De nou, la FAO ressalta que des de l’agricultura es pot contribuir a aquests objectius de sostenibilitat, treballant per una elecció estratègica de conreus, un correcte maneig del reg (tan pel que fa a l’ús de les noves tecnologies, els coneixements, la gestió, així com l’ús de fonts alternatives d’aigua), millorar la gestió ramadera, fer un ús sostenible dels sòls, i reducció del malbaratament d’aliments i de residus.
En un sistema de gestió global és necessari integrar tot allò que cadascú hi pugui aportar, i en el cas concret de l’agricultura, fer aquelles contribucions que estiguin en la línia d’adaptar-nos a la nova realitat d’escassetat d’aigua, mantenint, això sí, la capacitat de produir aliments per tal que a la Unió Europea es puguin seguir fent aquells 812 mil milions d’àpats anuals. No fer-ho amb aquesta visió seria no treballar per a la supervivència global del sistema, tal i com suggeria el lema que la ONU ha escollit per aquest dia mundial de l’aigua 2018: “La resposta està en la natura”.
