Instauració de protocols de treball per reduir l'ús dels antibiòtics en granges de boví lleter

Resultats:

Davant el fet constatat de l’augment de les resistències microbianes en medicina humana i veterinària, les autoritats sanitàries europees han fet un seguit de recomanacions per a l’ús prudent dels antimicrobians. Aquestes recomanacions comprenen un seguit de mesures d’higiene i desinfecció del personal i de les instal·lacions, millores en els allotjaments i la reducció en l’ús sistemàtic dels antibiòtics com a mesura profilàctica.

En la darrera d’aquestes recomanacions és on el Grup Operatiu “Instauració de protocols de treball per reduir l’ús dels antibiòtics en granges de boví lleter” ha treballat en tres accions per tal d’aportar nous enfocaments en la reducció de l’ús d’antibiòtics i en el què l’IRTA ha estat el centre de recerca encarregat de fer-ne els estudis corresponents. Concretament s’ha treballat en evitar el tractament sistemàtic en l’eixugat, en l’ús de probiòtics com a pràctica preventiva de les infeccions intrauterines, i en la utilització dels antibiòtics tenint en compte els resultats de les probes bacteriològiques (aïllament de bacteris i antibiograma).

En la primera de les accions s’ha estudiat la pràctica de l’eixugat selectiu, que consisteix en tractar amb antibiòtics només aquells quarterons que siguin necessaris. En el nostre cas estudi, primer es varen seleccionar els animals  amb baix recompte de cèl·lules somàtiques (<200.000 cel/ml) al darrer control lleter i sense historial de mastitis al llarg de la lactació, i després de fer cultius de la llet de cada quarteró abans de l’eixugat, es van tractar només els quarterons amb creixements bacterians de més de 15 colònies). Tots els animals que no complien les primeres condicions (baix recompte i sense historial de mastitis) van ser sistemàticament tractats amb antibiòtics intramamaris.

Els resultats obtinguts han evidenciat que el protocol d’eixugat selectiu aplicat en els animals sans al llarg de la seva lactació és una pràctica recomanable i més favorable que l’eixugat convencional aplicat indiscriminadament a tot el ramat, ja que no augmenta el risc d’infeccions intramamàries en la següent lactació (al voltant del 10% en l’estudi), reduint, per tant, l’ús d’antibiòtics en l’explotació. Val a dir també, que per a ser totalment eficaç, s’ha d’acompanyar de pràctiques de maneig que permetin tenir als animals en bones condicions d’higiene i d’allotjament durant el període d’eixugat.

Dins del mateix projecte, s’ha avaluat l’eficàcia dels probiòtics en el prepart com a estratègia per a reduir les infeccions intrauterines en el postpart. Malauradament, els resultats obtinguts no han estat prou satisfactoris com per poder recomanar una pràctica complexa com aquesta (6 aplicacions de probiòtics durant el prepart).

Finalment, tot i que encara no s’ha acabat del tot, la tercera part del projecte té com a objectiu el de determinar un protocol de camp per valorar les principals resistències als antibiòtics en el cas de les mastitis i les metritis. Fins s’ha observat que les resistències als antibiòtics estan molt lligades a les explotacions, i s’espera que realitzant dos controls anuals permetrà conèixer el patró de resistències de les explotacions i així poder gestionar millor l’ús d’antibiòtics.

En el primer mostreig de vaques amb infeccions intramamàries i intrauterines realitzat en 8 explotacions de la província de Girona, la majoria de resistències ho han estat front la penicil·lina, tetraciclina i sulfadimetoxina, i poques de les soques aïllades han mostrat multiresistència a més de 3 antibiòtics. Aquest mes d’octubre es realitzarà un segon mostreig que ha de permetre poder determinar aquest protocol de camp i poder recomanar l’aïllament de bactèries provinents de les infeccions de la glàndula mamària i la matriu, i el seu posterior antibiograma, com a eina de treball per un ús més racional dels antibiòtics en les explotacions de boví lleter.