Desplegar menú lateral

Grup Operatiu: Estalvi d'aigua en el conreu de l'arròs, mitjançant la introducció de tècniques agronòmiques innovadores.

Data d'inici: 01/01/2016 Data de fi: 31/12/2017
Programa responsable: Cultius extensius sostenibles

Investigador principal:

Entitats finançadores:

La baixa eficiència en l’ús de l’aigua de reg que té tradicionalment el conreu de l’arròs, és un handicap important en el marc de la gestió de l’aigua de les comunitats de regants a casa nostra, que tenen una diversitat de conreus important. Moltes vegades s’associa el conreu de l’arròs a una manera de fer molt tradicional i peculiar que genera un alt consum hídric, malgrat que el conreu anòxic de l’arròs pot venir associada a la necessitat de rentar les sals del sòl, però en altres ocasions respon únicament a la gestió tradicional que s’ha fet el conreu a casa nostra. L’estudi ha permès obtenir informació per desenvolupar posteriorment a camp una estratègia agronòmica d’estalvi d’aigua en el conreu de l’arròs, que permeti augmentar l’eficiència de l’aigua de reg a partir d’utilitzar el reg localitzat per degoteig i determinar els canvis agronòmics necessaris per optimitzar la producció i la gestió del cultiu.

                                           

 

Objectiu

L’objectiu principal del projecte és la introducció de tècniques agronòmiques i processos innovadors que permetin l’estalvi d’aigua en el conreu de l’arròs. Per aconseguir aquesta finalitat general es desenvolupen els següents objectius específics:

 

  • Determinar els avantatges i inconvenients de la sembra enterrada en el conreu de l’arròs. Introduir aquest sistema entre els arrossaires.
  • Determinar els avantatges i inconvenients deI reg per degoteig en el conreu de l’arròs. Quantificació del consum d’aigua i dels costos del sistema. Avaluar els canvis agronòmics que comporta.
  • Introducció dels regs intermitents en el conreu de l’arròs. Complementarietat amb la sembra enterrada.

                             

Les propostes han de permetre que el sector productor arrossaire català pugui ser més eficient en la utilització de l’aigua. L’estalvi d’aigua a l’Europa mediterrània és cada vegada més necessari perquè s’està convertint en un recurs escàs, tan en quantitat com en qualitat.

                                         

                               Vista comparativa d’una parcel·la d’estudi, a l’esquerra sembra convencional i a la dreta sembra en sec pocs dies desprès de la inundació.

Participants:

                                                   

Resultats:

La sembra enterrada o sembra en sec va permetre estalviar un 8-10% d’aigua respecte de la manera tradicional, ja que la inun-dació s’aplica entre 3 i 6 setmanes més tard. També va permetre un estalvi de llavor del 30%, i es van reduir les poblacions de plagues (entre altres, alenteix la proliferació del cargol poma), i d’ànecs. El factor limitant és la salinitat, ja que en les zones arrosseres la inundació de parcel·les veïnes pot incrementar la concentració de sal de la pròpia parcel·la, cosa que n’impossibi-lita la sembra en sec. D’altra banda, en el moment de la sembra, el sòl no pot estar ni massa humit ni massa sec per a la germina-ció correcta de la llavor, i, per tant, la implantació de la sembra enterrada depèn del règim de pluges en les setmanes destina-des a la sembra. Si el sòl està massa sec, es podria humitejar abans o just després de sembrar. Les pluges poden dificultar el treball del sòl per facilitar la sembra amb la sembradora de línies. Quan no es pugui, queda l’alternativa de sembrar a voleig amb el sòl inundat.

Els resultats confirmen que el consum d’aigua del reg localitzat respecte del reg tradicional inundat pot ser com a mínim de la meitat. Però el cultiu d’arròs amb reg localitzat provoca proble-mes de gestió agronòmica del cultiu. El principal desavantatge és que el sistema de reg impedeix el pas de maquinària pesant, fet que dificulta/impedeix l’aplicació de determinats fungicides/herbicides. A més, no hi ha herbicides autoritzats per al cultiu de l’arròs que siguin efectius en sòls no inundats. Un altre pro-blema que sorgeix en el reg localitzat és la dificultat d’aplicar tractaments contra la Pyricularia si es cultiven varietats sensibles a aquest fong. La facilitat de fertirrigació del sistema és un dels avantatges més clars d’aquest sistema de reg.

El reg intermitent requereix un seguiment intensiu per determi-nar els moments d’inici i d’acabament del reg. Alhora, requereix camps molt ben anivellats perquè l’aigua corri amb rapidesa. És evident que cal disposar d’unes motes a les vores del camp que no tinguin forats i que cal controlar que no hi hagi cap pèrdua d’aigua no habitual.

Etiquetes: