Foment de la producció d'ordi, blat de moro, userda i oleaginoses en producció ecològica per a l'alimentació dels animals

Resultats:

A continuació s’enumeren les conclusions derivades del projecte per cada activitat:

Activitat 1. Seguiment de parcel·les d’agricultors de producció d’ordi (Hordeum vulgare), blat de moro (Zea mays) i userda (Medicago sativa) en ecològic

• En general els productors d’ordi ecològic realitzen sembres tardanes durant els mesos de desembre i gener. La densitat de sembra és en general més elevada que la que s’utilitza en producció convencional.
• Totes les parcel·les estan sembrades amb una sembradora de cereal, amb una separació entre línies que oscil·la entre els 12 i els 15 cm, la qual cosa dificulta l’ús de binadores per al desherbatge i per això tots els agricultors que han realitzat escardes mecàniques ho han fet mitjançant el rascle de pues flexibles.
• Els adobats en fons solen ser importants, i cap agricultor realitza posteriorment un adobat en cobertora.
• Els rendiments de les diferents parcel·les han resultat relativament més baixos als esperats per la zona de conreu, tot i que acceptables en la majoria dels casos.
• La qualitat del gra ha estat molt variable entre les parcel·les en quant a humitat, pes hectolítric, contingut en proteïna i en midó. En general però, no s’han observat continguts en micotoxines que puguin condicionar l’acceptació del gra.
• S’ha observat una tendència en les parcel·les de blat de moro en producció ecològica a endarrerir la sembra, des de finals de maig fins a finals de juny en algun cas. Això va acompanyat de la sembra d’una varietat de cicle més curt, habitualment un cicle 500 que els permet no haver d’endarrerir excessivament la collita.
• Les estratègies de desherbatge són molt diverses, però en general s’aconsegueix un control acceptable de les males herbes.
• Les micotoxines que s’han observat amb més freqüència a les diferents parcel·les han estat les fumonisines, sovint amb valors per sobre dels acceptables, i en menor mesura també el deoxinivalenol.
• En general la userda ha mostrat una bona adaptació en cultiu ecològic. Una de les problemàtiques més importants pot estar en la qualitat d’algun dels dalls degut a la important presència de males herbes.

Activitat 2. Estudi de la viabilitat agronòmica del cultiu de la colza en els sistema de producció ecològic

• Els danys causats per saltiró són importants durant els primers estadis de desenvolupament del cultiu, comprometent la viabilitat d’algunes plantes. Tot i que en algunes zones les afectacions són molt majors, és una plaga que ha estat present a totes les parcel·les.
• El margall és la principal mala herba que afecta de forma generalitzada a totes les parcel·les. Les infestacions inicials han estat molt elevades, i tot i que s’han aconseguit eficàcies del 70 i el 97% amb l’escarda mecànica, la densitat final a la parcel·la continua essent elevada.
• Segons el monitoratge realitzat a les parcel·les de colza de la campanya 2020-21, el desherbatge mecànic mitjançant la binadora és aproximadament un 15% més eficaç que la grada de pues flexibles.
• És important no realitzar una sembra massa tardana per tal de poder assolir la biomassa del cultiu recomanada a sortida d’hivern i no condicionar la producció.
• Les poblacions de corc més elevades s’han observat amb C. pallidactylus seguida de la de C. assimilis, aquest últim amb una incidència mitjana del 7% de les síliqües amb danys en la parcel·la més afectada.

Activitat 3. Avaluació de noves varietats d’ordi (Hordeum vulgare) i blat de moro (Zea mays) en el sistema de producció ecològic

• És important seleccionar varietats d’ordi amb característiques que els permetin competir millor amb les males herbes, com la cobertura vegetal durant els primers estadis de desenvolupament i l’alçada de les plantes. Les varietats RUBIANA, FATIMA, TRAVELER, LAGALIA i KWS FANTEX són les que han presentat una major cobertura del sòl, mentre que les varietats ZOO, LG AUSTRAL, LG NABUCO, KWS FANTEX, JALLON i LAGALIA són les que han presentat una major alçada de les plantes.
• El fet de no poder aplicar fungicides fa necessari sembrar varietats que siguin resistents a les principals malalties foliars, sobretot al complex de taques marrons que és la que més afecta al cultiu, i en menor mesura al rovell bru. Les varietats JALLON, ZOO, FOCUS i MESETA són les que han mostrat una major resistència al complex de taques marrons, mentre que per al rovell bru només LG NABUCO, KWS FANTEX i RGT PLANET han mostrat una major susceptibilitat, amb severitats per sobre del 5% de superfície foliar afectada. En general s’ha observat que les varietats de tipus primavera, es veuen més afectades per les malalties foliars.
• És interessant tenir plantes amb més vigor en els primers estadis del cultiu, per reduir els danys de plagues i en certa mesura per competir millor amb les males herbes. En els primers estadis del cultiu no s’observen diferències significatives en el desenvolupament vegetatiu (biomassa) de les plantes de les diferents varietats. Tot i així, les de cicle 500 són les que presenten uns valors més elevats.
• L’afectació per plagues (barrinadors, Helicoverpa, etc.), malalties (podridures a la base de les tiges) i accidents (plantes trencades) sol ser més elevada en producció ecològica. En aquest sentit cal utilitzar el material vegetal que ofereixi més resistència.
• Les diferències en les alçades de les varietats pot ser un factor a tenir en compte sobretot en situacions de pressió elevada de barrinadors i condicions climatològiques de vents forts.
• S’observa en els dos assajos que les varietats de cicle 500 presenten un comportament productiu similar al de varietats de cicles més llargs.
• S’han analitzat un total de 9 micotoxines diferents. Els continguts més elevats s’han detectat en fumonisines.

Activitat 4. Incidència de la fertilització nitrogenada en la producció, la qualitat i la sanitat de l’ordi (Hordeum vulgare) i el blat de moro (Zea mays)

• No s’observen diferències importants de rendiment entre les varietats d’ordi convencional i les varietats híbrides utilitzades.
• En els assaigs realitzats, en una parcel·la amb un sòl molt fèrtil, aportar una dosi elevada de nitrogen no genera un rendiment més elevat. En els quatre assaigs realitzats, la dosi de N més elevada (210 kg N/ha aportats de forma fraccionada: 140 kg N/ha en fons i 70 kg N/ha a cobertora) no ha assolit en cap cas el rendiment més elevat. En algun dels assaigs s’ha observat que aportar la dosi mitjana de N (140 kg N/ha de forma fraccionada (70+70 kg N/ha)) pot generar un rendiment més elevat que aplicar la mateixa dosi en un sol moment (140+0 kg N/ha), abans de la sembra del cultiu.
• L’elevada fertilitat inicial de la parcel.la, comporta en determinats casos, reducció del rendiment del cultiu quan s’aporta fertilitzant.
• El contingut en proteïna del gra, en els quatre assaigs, ha estat més elevada en el tractament amb les dosis de nitrogen més elevades (140+70 kg N/ha), en alguns casos, amb diferències estadísticament significatives.
• S’observen continguts més elevats de midó en les varietats d’ordi convencional que en les d’ordi híbrid. En general, no s’han donat diferències significatives entre tractaments de fertilització.
• La fertilització ha influït en l’efecte que té una baixa temperatura, en moments sensibles per el cultiu, sobre la proporció de grans avortats. S’ha observat, que el cultiu en els tractaments en els que s’han aplicat fertilitzants ha estat menys afectat, presentant una menor proporció de grans avortats.
• Pel que fa a la sensibilitat a malalties, s’ha observat que les varietats convencionals han presentat una major sensibilitat al complex de taques marrons respecte les varietats híbrides.
• La producció de blat de moro en els assaigs de varietats de cicle mitjà-llarg ha estat superior a on s’han utilitzat varietats de cicle curt.
• En cap dels assaigs, però, s’han observat diferències en producció pels diferents tractaments de fertilització (incloent un Control sense fertilitzar) que s’han assajat.
• En les dues parcel·les, el sòl era molt fèrtil, especialment en la localitat on s’ha implantat una varietat de blat de moro de cicle llarg. La menor, però igualment alta, fertilitat de la parcel·la on només s’ha implantat una varietat de cicle curt, ha quedat, probablement, compensada per les menors necessitats de nutrients del cultiu, per una menor producció assolida.

Activitat 5. Avaluació de la viabilitat agronòmica del cultiu de la soja (Glycine max) en agricultura ecològica

• Tot i que la soja és un cultiu que es pot adaptar al sistema de producció ecològic existeixen diverses problemàtiques que poden condicionar l’èxit del seu cultiu, entre les que es poden destacar la implantació i el control de les herbes.

Activitat 6. Transferència dels resultats

• L’extensa divulgació dels resultats obtinguts al llarg del projecte han tingut una àmplia repercussió i acceptació positiva dins del sector.