DEMO FANGS: Incidència agronòmica i ambiental de les aplicacions de biosòlids com fertilitzant en els conreus dels cereals d’hivern. Propostes per a la millora de la gestió
Investigador principal:
Entitats finançadores:
Es pretén fer una revisió dels criteris d’utilització dels fangs d’EDAR aptes per agricultura – biosòlids- per a la fertilització del conreus dels cereals d’hivern per fer més sostenible la seva gestió agrícola, incorporant-hi els coneixements obtinguts en el seguiment de l’assaig comparatiu de fertilització de cereals d’hivern, amb més anys de seguiment de l’estat espanyol (25 anys).
Aquesta activitat demostrativa vol donar resposta a la problemàtica d’augment dels nivells de fòsfor al sòl i contextualitzar el risc sobre el contingut de metalls i de contaminants orgànics persistents aportats en dosificacions agronòmiques de biosòlids i la seva transmissivitat als cultius de cereal d’hivern. Es divulgarà en jornades destinades al sector (tècnics, tan de les empreses gestors com de l’administració, agricultors) i es confeccionarà una Guia tècnica per a la utilització dels biosòlids en la fertilització dels cereals d’hivern.
Objectius
Es planteja com objectiu principal abordar els avantatges i inconvenients que té la fertilització dels cereals d’hivern amb fangs de la d’EDAR (biosòlids), i divulgar les estratègies agronòmiques que permeten posar en valor els avantatges i minimitzar els inconvenients per a portar a terme una fertilització sostenible a llarg termini.
Per assolir l’objectiu genèric es concreten també aquests objectius específics:
• Comparar l’estratègia de fertilització basada amb els fangs d’EDAR respecte a l’estratègia tradicional basada amb adobs minerals en els cultius de cereals d’hivern. Avaluar la dinàmica de nutrients i valoració dels aspectes agronòmics
• Determinar i valorar els efectes acumulatius en el sòl dels principals metalls (Cd, Cu, Ni, Pb, Zn, Hg i Cr) i contaminants orgànics persistents (AOX, PCBs i PAH) presents en els fangs. Condicionants legislatius. Determinar la potencial transmissivitat dels principals metalls i contaminants orgànics persistents en el cultiu del cereal d’hivern.
• Avaluar la sostenibilitat a llarg termini de les aplicacions de fangs per a la fertilització del cereal d’hivern i desenvolupar propostes de gestió pràctiques, que afavoreixi la valorització de residus i el foment de l’economia circular.
• Divulgar al sector agrari, tècnics i agricultors, les particularitats de la fertilització a partir de fangs d’EDAR per millorar la sostenibilitat de la fertilització amb fangs d’EDAR.
Descripció de les actuacions
1) Evolució del contingut de nutrients (N i P) en el sòl. Criteris i estratègies de dosificació més adients en funció dels nivells de P del sòl
2) Evolució agronòmica comparativa del cereal d’hivern fertilitzat amb biosòlids en comparació amb la fertilització mineral. Descripció de les pautes optimes de gestió dels cultius cerealístics.
3) Evolució i comparació de la concentració dels metalls, especialment dels regulats al RD 1310/1990 en el sòl. Valoració del seu efecte
4) Acumulació i impacte dels contaminants orgànics persistents indicadors (PCB, PAH, AOX) en els sòls.
5) Redacció d’una guia pràctica destinada a agricultors per a la fertilització dels cereals d’hivern amb biosòlids.
6) Divulgació i difusió dels resultats
Impacte sectorial i/o territorial
Aquesta millora de coneixement ha de contribuir a esvair els dubtes en relació als fangs, a posar-los en igualtat de condicionants amb altres subproductes orgànics molt utilitzats per a la fertilització de conreus, i a actualitzar els criteris i pautes a seguir per a l’aplicació agrícola dels biosòlids, a la superfície anual de cereal d’hivern, que ha Catalunya es xifren entre les 14.000 i 18.000 Ha depenent dels anys.
La millora de la gestió dels biosòlids, igual que altres productes orgànics que s’utilitzen per la fertilització agrícola dels conreus, ha de contribuir a la millora de l’estat de les masses d’aigua, tan superficials com subterrànies. En especial, ha de permetre reduir la pressió sobre les masses d’aigua subterrànies en sòls d’elevada permeabilitat (IMPRESS, 2013) com són els sòls al·luvials.