Noves varietats i alternatives als herbicides: l’IRTA analitza com millorar la gestió dels cultius extensius davant dels reptes globals

Quatre projectes demostratius, duts a terme els últims dos anys, traslladen ara les seves conclusions al sector agrícola de dins i fora de Catalunya

Utilitzar estratègies de desherbatge mecànic o identificar les varietats que són més resistents a malalties foliars són algunes de les alternatives que s’han avaluat

El grup de Cultius extensius sostenibles de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha dut a terme des del 2022 quatre projectes demostratius encarats a millorar la sostenibilitat econòmica i mediambiental del sector agrícola català. Sota els títols de Xarxa Ordi, Xarxa Blat i Xarxa Colza, tres dels projectes s’han enfocat a avaluar les noves varietats comercials de cadascun d’aquests cultius que s’ofereixen als productors catalans de cereals d’hivern, per conèixer, per exemple, quines s’adapten millor a la manca d’aigua, la seva susceptibilitat a malalties o com absorbeixen els nutrients. Un quart projecte, INNODES, s’ha dedicat a valorar com es podria substituir o reduir l’ús d’herbicides gràcies a la utilització de nova maquinària de desherbatge mecànic de precisió.

Així, s’han generat una gran quantitat de resultats que s’estan transferint al sector agrícola a través de diverses jornades. De fet, ja fa anys que l’IRTA estudia el comportament i les característiques de les varietats de cultius extensius per donar suport al sector cerealista català. Ara, aquests quatre projectes demostratius, finançats a través del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022, han estat un impuls per introduir innovacions en el maneig i conèixer el nou material vegetal que surt al mercat.

Noves estratègies per al desherbatge

El que s’ha fet amb el projecte INNODES: Implementació de sistemes de desherbatge innovadors per reduir l’ús d’herbicides en cultius extensius, és estudiar, d’una banda, l’eficàcia de les noves tècniques de desherbatge mecànic de precisió per substituir els herbicides, i de l’altra, les estratègies que combinen un sistema mecànic amb una aplicació reduïda d’herbicida.

Aquesta és una anàlisi necessària davant l’horitzó 2030, quan la Unió Europea, en el marc del programa Farm to Fork, preveu reduir en un 50% l’ús de productes fitosanitaris. Més, tenint en compte que els herbicides són molt utilitzats en els cultius extensius de Catalunya, que ocupen una part molt important de la superfície agrícola del territori.

Una de les conclusions que han sorgit d’aquest projecte és que separar les línies de cultiu de cereals d’hivern a 25 cm no sol penalitzar la producció i permet que les màquines de desherbatge mecànic puguin treballar millor. A més, en el cas del cultiu de blat de moro, el desherbatge mixt, mecànic i químic, mostra eficàcies del 90% en el control de les herbes, reduint molt la quantitat d’herbicida.  

Conèixer encara més totes les varietats

Pel que fa a l’avaluació de noves varietats comercials de blat, ordi i colza, s’ha dut a terme en diversos punts del territori català per conèixer bé la seva adaptació als diferents ambients. Aquesta avaluació s’ha fet durant les campanyes 2021-22, 2022-23 i 2023-24. S’ha analitzat tant la productivitat i la qualitat d’aquests cultius com altres paràmetres que contribueixen a donar resposta a nous requeriments relacionats amb el canvi climàtic i amb la sostenibilitat de les produccions.

Als projectes Xarxa Blat i Xarxa Ordi s’hi ha determinat quines varietats cobreixen més superfície de sòl i creixen amb més altura, que són les que normalment competeixen millor amb les herbes, cosa que en alguns casos pot contribuir a reduir l’ús d’herbicides. També, s’han analitzat les diferències entre varietats pel que fa a la seva susceptibilitat a les principals malalties foliars. I s’ha comprovat com sembrar-ne de resistents als principals fongs que afecten el blat i l’ordi pot fer disminuir la necessitat d’aplicació de productes fungicides.

A Xarxa Blat, a més, s’hi ha avaluat la qualitat del gra necessària per a la panificació, que depèn de paràmetres com el pes o el contingut en proteïna, entre d’altres. Conèixer les varietats que poden complir aquests requisits pot contribuir a donar un valor afegit a les produccions.

D’altra banda, el cultiu de la colza és un dels més importants en les rotacions amb els cereals d’hivern en moltes explotacions cerealícoles. En el marc del projecte Xarxa Colza, s’han assajat varietats de colza alt oleiques, que donen un oli amb un perfil d’àcids grassos amb més contingut d’àcid oleic. Aquesta característica fa que el seu oli sigui més apte per a determinats usos, principalment per fregir. També, s’han estudiat les varietats de la coneguda com a colza erúcica, que es caracteritzen per donar un oli amb un alt contingut en àcid erúcic, valorat per a determinats usos industrials. L’oferta d’aquests dos tipus de material vegetal és limitada i la seva productivitat sembla que no difereix massa de les convencionals.

Així mateix, s’han estudiat les varietats de creixement més ràpid i que poden escapar-se abans dels atacs del saltiró (Psylliodes chrysocephala), una de les principals plagues del cultiu de la colza.

Finalment, s’ha estudiat el cicle de les diverses varietats, és a dir, quant de temps triguen a créixer i madurar, perquè això pot contribuir a una adaptació dels cultius d’hivern a les situacions derivades al canvi climàtic. En general, és més probable que les varietats de cicle més curt, amb un acabament més ràpid, puguin escapar-se més fàcilment de temperatures elevades durant el període de formació del gra, i aquest fet té una afectació directa en les produccions.

Per a més informació sobre els projectes, podeu consultar aquests enllaços de RuralCat:
INNODES | XarxaBlat  | XarxaOrdi | XarxaColza  

Activitat finançada a través de l’Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.