L’IRTA promou el compostatge de km zero a través de la detecció i difusió de desenes d’experiències al territori català
El projecte COMdeHORT fomenta l’ús de restes de menjar, residus vegetals i dejeccions ramaderes de proximitat, que es transformen per fertilitzar els cultius i millorar els sòls
Després de dos anys de feina, s’han fet cinc jornades divulgatives i s’ha publicat un article científic centrat en el compostatge amb la part sòlida dels purins de porc
Des de restes de menjar d’escoles i restaurants del Poble Nou de Barcelona, fins a romanents de fustes barrejades amb purins de vaques, passant per excrements d’insectes, fems de cavalls, dejeccions de porcs o, fins i tot, llana. Són alguns dels productes orgànics que s’usen arreu del territori català en multitud d’iniciatives de compostatge de km zero. Els últims dos anys, un projecte de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) s’ha dedicat a recopilar informació de més de quaranta d’aquestes iniciatives amb l’objectiu de potenciar l’agricultura circular i detectar els seus entrebancs i oportunitats. Es tracta de COMdeHORT, que s’ha tancat aquest inici de tardor amb un balanç de cinc jornades divulgatives, un article científic i un catàleg que recull totes les iniciatives.
“Actualment, la situació d’emergència climàtica, les restriccions en el reg, el cost afegit que suposa el transport dels fertilitzants o la baixa qualitat d’alguns terrenys ens criden a usar compost de proximitat per millorar l’estructura del sòl, fertilitzar-lo i ajudar-lo a retenir més aigua i carboni, tant en horticultura com als vivers”, explica Rafaela Cáceres, responsable de COMdeHORT i investigadora del programa de Sostenibilitat en Biosistemes de l’IRTA.
Però el compostatge de km té diversos reptes i aquest projecte ha servit per posar-los sobre la taula. Per exemple, cal millorar-ne la qualitat, reduint l’excessiva concentració de metalls pesants d’alguns productes o garantint que no hi ha possibilitat que propaguin malalties. En aquest sentit, “COMdeHORT ens ha permès publicar un estudi científic que demostra que, durant el compostatge dels excrements de porcs, es poden eliminar els gens bacterians de resistència als antibiòtics”. Això és rellevant perquè l’aplicació directa al sòl d’excrements d’animals que hagin estat medicats amb antibiòtics comporta un increment d’aquests gens a la terra i augmenta la probabilitat de transmissió dels bacteris resistents als antibiòtics des del sòl als cultius, i finalment, als consumidors de les plantes, ja siguin animals o persones.
També, les investigadores i investigadors del projecte, en què ha col·laborat la cooperativa Tarpuna, han pogut detectar els colls d’ampolla que impedeixen la implementació del compostatge de km zero en horticultura, com la manca de formació o de maquinària adequada. A més a més, “caldria incentivar l’agricultura circular amb normatives específiques acompanyades d’eines que possibilitin l’adopció de bones pràctiques”, remarca la responsable de COMdeHORT.
Sostenibilitat ambiental i econòmica
Les iniciatives de compostatge de km zero contribueixen a gastar menys recursos i generar menys emissions. És a dir, afavoreixen la sostenibilitat econòmica i ambiental, tant en horticultura com en els vivers.
En horticultura, el compost de matèria orgànica pot substituir l’ús de fertilitzants de síntesi, uns productes químics que tenen alt impacte ambiental en dos àmbits: l’energia per generar alguns dels seus components, com el nitrogen, i l’explotació del sòl per obtenir-ne alguns d’altres, com el fòsfor o el potassi. “Si disposem de residus orgànics de km zero que ja contenen aquests elements gastant molta menys energia i sense explotar el sòl, podem deixar d’utilitzar fertilitzants sintètics”, apunta Cáceres. A més, el compost ajuda la terra a retenir aigua i conté abundant carboni que, quan s’incorpora al sòl, n’afavoreix les propietats, i per tant el creixement de les plantes.
Als vivers, el compost pot reemplaçar la torba o la fibra de coco com a substrat. “Una part important de la terra que veiem als testos de les plantes que hem comprat en vivers és torba”, explica la responsable de COMdeHORT. L’extracció de la torba, que és el primer estadi geològic de la formació del carbó, suposa destruir sòls i emetre gasos d’efecte hivernacle, que també es generen en el seu transport. Igualment, el transport de la fibra de coco des del països on es produeix genera emissions. “La fibra de coco s’ha de rentar fent servir un altre recurs important, l’aigua, i conté moltes sals, que poden perjudicar les plantes”, afegeix la investigadora.
Pròxims passos
A banda del catàleg i l’article científic publicat recentment, l’equip de COMdeHORT ha seguit especialment un projecte on el compost i l’horticultura tenen lloc en una mateixa explotació, i n’ha elaborat un article tècnic que apareixerà ben aviat al número de tardor de la revista Agrocultura. Així mateix, han creat dos vídeos, un sobre el compostatge a La Fageda i l’altre sobre l’experiència de Conreu Sereny.
A més, l’IRTA continuarà desenvolupant activitats relacionades amb aquesta temàtica, com: un projecte finançat per la Comissió Europea que elaborarà i aplicarà productes que milloren el sòl a partir de la transformació de residus de la vinificació i de la producció de cervesa; un estudi experimental fet amb fons de la Diputació de Barcelona per conèixer les característiques de diversos subproductes generats en cooperatives hortícoles del Maresme; un projecte anomenat Grup de Treball de Carboni en el sòl i promogut pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), que vol millorar la qualitat dels sòls a Catalunya a partir de la prospecció de materials orgànics d’origen residual, o els projectes Agriregencat i Agricarbonicat, també finançats pel DARP.
