L’IRTA obre camí cap a una prevenció més sostenible de la cendrosa del presseguer

Actualment, els fungicides pel control de la cendrosa se solen aplicar des de la caiguda dels pètals de forma periòdica, sense tenir en compte el risc d’infecció real associat a la malaltia

El projecte ‘Cendrosa Presseguer’ demostra que tractar aquests fruiters en funció de l’evolució de determinades variables meteorològiques estalvia recursos i redueix l’aparició de resistència als tractaments

La malaltia de la cendrosa del presseguer –causada pel fong Podosphaera pannosa– pot arribar a causar importants pèrdues econòmiques per al sector productiu, ja que malmet la fruita i conseqüentment limita la seva comercialització. Per norma general, el mètode de control de la malaltia consisteix en l’ús de fungicides, que habitualment s’apliquen de manera periòdica des de la caiguda dels pètals. Aquesta forma de procedir no té en compte el risc d’infecció real que té lloc al camp, el qual depèn de factors associats a la biologia del patogen i a l’ambient, i que resulta en un ús indiscriminat i excessiu dels productes fitosanitaris en molts casos. El 2017, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) va demostrar que el seguiment i l’anàlisi de la temperatura ambient permetia afinar la predicció de les infeccions primàries de la cendrosa. Actuant en base als coneixements adquirits, i modificant el programa de tractament amb fungicides, s’aconseguí reduir en un terç la quantitat de producte aplicat sense perdre efectivitat en el control de la malaltia. Ara, un nou estudi anomenat Cendrosa Presseguer fa un pas més i afegeix una eina per a predir les infeccions tardanes. Tot plegat hauria de permetre un ús més racional dels productes fitosanitaris i, així, rebaixar les despeses de producció i disminuir també el risc d’aparició de resistències als fungicides.

Models predictius en lloc d’una aplicació periòdica

La clau de tot plegat és l’ús dels anomenats models epidemiològics predictius, eines matemàtiques que ens ajuden a determinar la possibilitat (el risc) d’un determinat procés (per ex., la infecció) o bé descriure el progrés d’una malaltia, entre d’altres coses. El primer model que va desenvolupar l’IRTA, anomenat 220GDA, correlaciona la incidència de les infeccions primerenques de cendrosa amb l’evolució de les temperatures en períodes de temps previs.

“Després de desenvolupar aquest model entre el 2012 i el 2015, l’any 2017 el vam provar en diverses finques comercials de la zona productora de Lleida. Els resultats van mostrar que, aplicant el fungicida d’acord amb el que preveia el model per a cada finca concreta en funció de l’evolució de les temperatures, s’aconseguia la mateixa protecció però estalviant un terç de producte fungicida. Des d’aleshores, 220GDA ha quedat integrat en una plataforma disponible per als productors i tècnics de fruita de pinyol del grup Fruit.net”, relata Jordi Cambray, coordinador tècnic del HUB Sanitat Vegetal en l’àmbit de la fruita de pinyol i cítrics.

Utilitzar un model aplicat a la vinya

Però faltava un model que pogués també predir les infeccions més tardanes, les anomenades secundàries. En aquest cas, l’equip del projecte encapçalat per Jordi Luque, investigador del programa de Protecció Vegetal Sostenible de l’IRTA Cabrils, va decidir adaptar el model predictiu de l’oïdi de la vinya, anomenat Gubler-Thomas, al cas del presseguer.

Així doncs, el projecte ‘Cendrosa Presseguer’ ha avaluat en els darrers dos anys l’eficàcia de combinar aquests dos models, 220GDA i Gubler-Thomas, per a predir les infeccions per cendrosa en set finques lleidatanes de presseguer.

Resultats positius en uns anys amb poca cendrosa

Malgrat que no s’ha pogut comparar l’eficàcia del model Gubler-Thomas amb la del 220GDA, perquè els darrers dos anys hi ha hagut una incidència molt baixa del patogen, sí que s’ha constatat que tots dos models combinats estalvien, en conjunt, un terç de les aplicacions totals de fungicides durant la campanya del cultiu. Això estalvia també recursos econòmics alhora que, en usar menys fungicides, es redueixen les resistències dels fongs a aquests tractaments.

Tot plegat s’ha explicat en dues jornades en línia en el marc del HUB de Sanitat Vegetal on han assistit uns quaranta tècnics i tècniques assessors de fruita de pinyol. En el futur, els investigadors treballaran per a que el model 220GDA sigui accessible a més professionals i per afinar encara més l’aplicació del model Gubler-Thomas al cas específic del presseguer.

Activitat finançada a través de l’Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.