La micorrizació del romaní augmenta la producció de substàncies interessants per a la indústria

• El romaní conté ingredients actius amb propietats terapèutiques, aromàtiques i organolèptiques.
• La micorrizació en els cultius intensius de romaní millora la producció de polifenols.

El romaní (Rosmarinus officinalis) és una planta molt comuna en els ambients mediterranis que es conrea en vivers per utilitzar-la en la revegetació de sòls degradats, en jardineria sostenible i per a usos medicinals i culinaris.

És una planta interessant ja que conté ingredients actius amb propietats terapèutiques, aromàtiques i organolèptiques, i per tot això, el seu cultiu té interès farmacològic, nutracèutic i per a la indústria alimentària. Les fulles del romaní contenen concentracions altes d’àcid fenòlic, flavonoides, olis essencials, àcid triterpènic i alcohol triterpènic, substàncies que estimulen el sistema nerviós i el circulatori, a més de mostrar efectes anticancerígens.

El romaní estableix una simbiosi amb fongs del sòl formadors de micorrizes arbusculars, en la qual, tant el fong com la planta es beneficien d’aquesta associació. Aquesta simbiosi es produeix de forma natural i espontània en els ecosistemes naturals, però, quan es conrea el romaní en cultius intensius sense sòl, per a què l’associació tingui lloc cal inocular amb micorrizes.

Investigadors de l’IRTA i de la Universitat de Barcelona han pogut observar que, quan s’inoculen artificialment les plantes amb fongs formadors de micorrizes arbusculars en els vivers intensius de romaní, la simbiosi també es produeix de forma efectiva com a la natura.

Així, el romaní micorrizat creix millor (ja que el fong ajuda a la planta a captar nutrients), augmentant la quantitat de les fulles i, per tant, la quantitat de polifenols produïts. Aquesta micorizació també redueix l’aportació de fertilitzants en el cultiu.

La simbiosi fong-planta altera de manera positiva la fisiologia del romaní i la producció de polifenols. Els polifenols tenen interès per les seves propietats antioxidants, i s’ha comprovat que la micorrizació artificial augmenta la seva síntesi en quatre d’ells (àcid ferúlic, àcid asiàtic, carnosol i vanil·lines).

Aquesta millora obtinguda mitjançant la micorrizació és molt interessant per augmentar els rendiments en les produccions destinades a obtenir aquests compostos amb finalitats farmacològics o d’un altre tipus.

Crèdit foto: Manuela Böhm

Seró R, Núñez N, Núñez O, Camprubí A, Grases JM, Saurina J, Moyano E & Calvet C. Modified distribution in the polyphenolic profile of Rosemary leaves induced by plant inoculation with an arbuscular mycorrhizal fungus. J Sci Food Agric 99: 2966-2973 (2019)