PLA ESTRATÈGIC IRTA
2020-2023
S’espera que pel 2050 hi hagi al món 10.000 milions de persones, i que augmenti fins un 60% la demanda d’aliments. Què podem fer, des d’ara, davant l’augment de la demanda d’aliments i la creixent pressió sobre uns recursos naturals limitats en un context de canvi climàtic?
L’agricultura i els sistemes alimentaris tenen una sèrie de reptes, com el proveïment d’aliments de qualitat, segurs, assequibles i presentats en un format convenient a una població que tendirà a concentrar-se a les grans ciutats, la necessitat de minimitzar els impactes ambientals associats a la producció, la transformació, la distribució i el consum d’aliments i la transició cap a dietes més saludables i ambientalment més sostenibles.
En aquest nou escenari, la generació de coneixement i la seva transferència als sectors productius tindran un paper clau. Atenent tant les necessitats del sector a Catalunya com les recomanacions de les institucions europees i internacionals de referència, l’IRTA ha elaborat el Pla estratègic 2020-2023. Un pla que pivota al voltant de tres Objectius Científics Estratègics:
Objectiu 1
Produir aliments de qualitat i saludables
Objectiu 2
Implementar solucions tecnològiques
Objectiu 3
Desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles
Els tres objectius es despleguen en nou Iniciatives Científiques Estratègiques, relacionades amb alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Organització Mundial de les Nacions Unides (ONU):
A continuació podreu veure en detall en què consisteix cadascuna de les Iniciatives Científiques Estratègiques de l’IRTA. Són nou reptes als que la nostra recerca donarà resposta:
1) Reduir el malbaratament alimentari i la pèrdua d'aliments
En termes globals, s’estima que més d’un 30% del menjar produït es malbarata. D’aquí al 2030, l’objectiu que es fixa la Unió Europea és reduir en un 50% el malbaratament i les pèrdues d’aliments en tota la cadena de producció i subministrament (incloent-hi el comerç, el consumidor i la restauració) amb estratègies de reducció de la generació de residus, la reutilització i el reciclatge, i sota els paradigmes de l’economia circular i la bioeconomia.
2) Mitigar el canvi climàtic i adaptar-s'hi
Els models actuals de producció, transformació, distribució i consum dels aliments tenen un gran impacte sobre el medi ambient, la resiliència dels ecosistemes i l’estabilitat del clima. El canvi climàtic interfereix en els sistemes alimentaris i es preveu que en els propers anys aquesta afectació serà especialment rellevant en les regions del clima mediterrani. És per això que calen estratègies per mitigar els impactes del canvi climàtic i perquè els sistemes agroalimentaris s’adaptin, i garantir, així, la disponibilitat i la qualitat dels aliments.
3) Incrementar la producció de proteïna
Hi ha una necessitat creixent d’incrementar la producció de proteïna, tant per a l’alimentació humana com per a l’animal, i una demanda emergent de fonts de proteïna alternatives a l’animal que atén a motius ambientals, ètics o de salut. Serà necessari abordar, a més, estratègies d’extracció i purificació de la proteïna com a ingredient, i la formulació d’aliments i pinsos amb proteïnes de noves fonts.
4) Reforçar la sanitat vegetal
El canvi climàtic i la globalització han provocat l’aparició de nous riscos per a la salut dels cultius en forma de plagues i malalties emergents, que posen en risc uns estàndards de qualitat, uns nivells de producció i una seguretat i suficiència alimentàries que la ciutadania exigeix cada cop més. Controlar-los haurà de ser compatible amb una reducció en l’ús de pesticides i fitosanitaris convencionals, que poden tenir efectes negatius en la salut humana, la pèrdua de la biodiversitat i la contaminació dels recursos naturals.
5) Disminuir l’ús d’antibiòtics en la producció animal
L’increment de la resistència als antibiòtics i l’aparició de nous mecanismes de resistència són una amenaça per a la salut de les persones i dels animals, perquè redueixen la capacitat de tractar-ne les malalties infeccioses, comporten un risc per a la vida, i una gran càrrega socioeconòmica pels costos tan elevats dels tractaments i, en el cas específic dels animals, per la disminució de la seva productivitat.
6) Millorar la seguretat alimentària
La multidisciplinarietat dels programes de recerca de l’IRTA, que engloba des de la producció primària fins al consumidor, fa que la seguretat alimentària pugui ser-hi abordada de forma transversal i col·laborativa. A més, el coneixement sobre seguretat alimentària, la proximitat amb el sector i la cooperació amb els organismes reguladors i les organitzacions internacionals de referència conformen un marc excepcional per abordar la seguretat alimentària des de l’aproximació d’una sola salut (One Health).
7) Fomentar l’estudi del microbioma
L’estudi de les interaccions entre comunitats microbianes complexes amb el sòl i/o l’hoste, així com l’aplicació pràctica d’aquest coneixement, constitueixen un gran repte ambiental i agronòmic i, al mateix temps, una bona oportunitat per a l’IRTA, que ja els aplica en els àmbits de la genètica i el benestar animal, la nutrició i la sanitat, la producció d’aliments, el canvi climàtic i la gestió de residus, entre d’altres.
8) Caracteritzar nous compostos bioactius
Els resultats potencials de la recerca en compostos bioactius són l’adquisició de coneixements bàsics tant en la identificació i l’obtenció d’aquests compostos, com en l’impacte que puguin tenir sobre l’estat de salut de plantes, animals i persones. En l’àmbit animal, per exemple, els efectes en el funcionament del tracte digestiu, la permeabilitat i la inflamació poden permetre reduir l’ús d’antibiòtics i desenvolupar nous additius o aromes que regulin l’apetit, el comportament animal o el dipòsit de greix, entre d’altres.
9) Implementar sistemes agroalimentaris intel·ligents
Tecnologies digitals com la telefonia mòbil, el big data, la Internet de les coses, la intel·ligència artificial o el blockchain tindran un paper clau en la millora de l’eficiència de les explotacions agrícoles i de la sostenibilitat ambiental i econòmica del sector agrari. L’IRTA treballarà en una estratègia per contribuir a reduir les barreres per adoptar tecnologies per a la digitalització de l’agricultura, la ramaderia, l’aqüicultura i la indústria alimentària.
