L’IRTA incorpora sis investigadors/es amb l’ajut Ramón y Cajal durant el 2024
Donem a conèixer el personal investigador que s’ha incorporat a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) durant aquest any amb l’ajut a la recerca Ramón y Cajal, emmarcat en el Pla Estatal de Recerca Científica i Tècnica i d’Innovació 2021-2023.
Els beneficiaris/es d’enguany són la Catherine Preece, Osvaldo Fonseca, Adrià Barbeta, Maria Garcia-Altares, Xavier Fernández i Raúl Castañera, els quals van presentar la seva sol·licitud a la convocatòria del 2022 i van haver de superar un procés molt competitiu per aconseguir l’ajut. Per l’avaluació dels sol·licitants es tenen en compte els mèrits curriculars i la capacitat per a liderar una línia de recerca, a més de la seva experiència científica i professional, així com de la seva independència i trajectòria.
Les ajudes Ramón y Cajal tenen l’objectiu de “promoure la incorporació en organismes de recerca de personal investigador, tant espanyol com estranger, amb una trajectòria destacada amb la finalitat que adquireixin les competències i capacitats que els permetin obtenir un lloc de caràcter estable en un organisme de recerca del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació”.
Perfil del personal investigador
Catherine Preece té experiència prèvia en ecologia de plantes i ciència del sòl, especialment en els canvis a causa del canvi climàtic. Després del seu doctorat i el seu primer postdoctorat a la Universitat de Sheffield (Regne Unit), es va traslladar a Catalunya amb una beca Marie Curie per treballar al CREAF, i després va guanyar una segona beca a la Universitat d’Anvers (Bèlgica). L’any 2023 va ser guardonada amb una beca ERC Consolidator (WILD-ROOTS) i la beca Ramón y Cajal, la qual cosa li permetrà desenvolupar la seva línia de recerca a l’IRTA, investigant com es poden aprofitar les interaccions entre les arrels dels cultius i els sòls agrícoles per millorar la seguretat alimentària. La seva recerca se centra en dos reptes específics: millorar la tolerància a la sequera i augmentar la captació de carboni al sòl. Particularment, estudia com la diversitat no explotada dels parents silvestres dels cultius i les varietats tradicionals es pot utilitzar per millorar els sistemes alimentaris moderns.
Osvaldo Fonseca , graduat en Medicina Veterinària per la Universitat Agrària de l’Havana amb màster en Medicina Preventiva Veterinària i doctorat en Ciències Veterinàries de la mateixa institució, compta amb experiència laboral com a investigador en el Centre Nacional de Sanitat Agropecuària (Cuba), becari de recerca en la Universitat Federal Rural de Pernambuco (el Brasil) i investigador sènior en la Universitat de Umea (Suècia). La seva recerca en medicina veterinària s’ha enfocat principalment en la caracterització epidemiològica de la pesta porcina clàssica, la seva distribució espaciotemporal i factors de risc.
En l’àmbit de la Salut Pública, s’ha dedicat a avaluar l’impacte de variables meteorològiques (temperatura, humitat, etc.) en la mortalitat i hospitalitzacions, així com en la quantificació del risc de complicacions en pacients amb COVID-19. L’obtenció de l’ajut Ramón y Cajal li possibilitarà contribuir a l’estudi de l’efecte de variables meteorològiques i esdeveniments climàtics extrems (onades de calor i fred) en la mortalitat, morbiditat i producció de diverses espècies domèstiques i sistemes productius.
Ambientòleg de formació, Adrià Barbeta es va doctorar per la UAB amb una tesi feta al CREAF sobre les relacions hídriques dels alzinars. En etapes postdoctorals a l’INRAe de Bordeus i la UB, va aprofundir en l’ecofisiologia forestal amb eines com els isòtops estables i la teledetecció. S’incorporoa al programa de Fructicultura de l’IRTA amb l’objectiu d’estudiar les respostes dels cultius llenyosos mediterranis al canvi climàtic. Durant el contracte Ramón y Cajal, estudiarà les relacions hídriques de la vinya amb l’objectiu d’assegurar la viabilitat del cultiu en un context d’augment de la demanda evaporativa i disminució de la disponibilitat hídrica al sòl. En col·laboració amb investigadors i viticultors, es proposa avaluar l’efecte de pràctiques agronòmiques i material genètic sobre l’estat hídric de la planta i la producció. Entre altres aproximacions, farà servir traçadors isotòpics per comprendre millor els patrons d’ús de l’aigua de les arrels, que són claus per a la resistència a la sequera.
María García-Altares és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Madrid, màster en Ecologia Aquàtica per la Universitat de Wageningen (Països Baixos), i doctora en Química Analítica per la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). La seva línia de recerca se centra en l’aplicació de tècniques d’espectrometria de masses, incloent-hi tècniques capdavanteres com l’espectrometria de masses d’imatges, per a l’estudi de compostos naturals amb implicacions ecològiques, com les toxines marines produïdes per dinoflagel·lats. Després d’una estada postdoctoral de gairebé quatre anys en l’Hans-Knöll Institute d’Alemanya amb un contracte Marie Skłodowska-Curie, i posteriorment en la Universitat Rovira i Virgili amb els contractes Juan de la Cierva i Beatriu de Pinós, es va incorporar al centre IRTA La Ràpita al febrer de 2024 amb l’ajut Ramón y Cajal.
Després de llicenciar-se en Veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) al 2009, en Xavier Fernàndez va realitzar una estada de recerca de set mesos en l’Institut Veterinari Nacional de Suècia (SVA), contribuint a un projecte de conservació de la guineu àrtica, per posteriorment obtenir un màster en Gestió i Sanitat de la Fauna Salvatge per la Universitat de Múrcia al 2010. Al 2017 es va doctorar per la UAB en epidemiologia de la Queratoconjuntivitis Infecciosa en la interfície fauna salvatge-ramaderia en ecosistemes d’alta muntanya del nord d’Espanya, adquirint experiència en virologia, microbiologia i epidemiologia molecular de malalties infeccioses a la Universitat de Berna i a l’IRTA-CReSA.
Al 2018, ja com a Postdoc, va contribuir a projectes internacionals relacionats amb malalties infeccioses emergents com la febre de Lassa i la pesta de petits remugants al Royal Veterinary College (Universitat de Londres). Del 2018 al 2022, va treballar com postdoc al laboratori de Kutz de la Universitat de Calgary, centrant-se en la salut del caribú i la vigilància sanitària de la fauna silvestre a l’Àrtic. L’obtenció de l’ajut Ramón y Cajal li permetrà investigar sobre els factors i la dinàmica de les malalties infeccioses en la interfície entre animals salvatges, bestiar i éssers humans, determinar les causes de la propagació i aparició de malalties infeccioses des de la perspectiva One Health, investigar els efectes del canvi climàtic i dels ecosistemes en les malalties zoonòtiques i perfeccionar els mètodes d’avaluació i vigilància sanitària de la fauna salvatge.
Raúl Castañera és graduat en Enginyeria Agroalimentària i del Medi rural, amb màster i doctorat en Biotecnologia per la UPNA (Pamplona, 2017). Ha participat en la seqüenciació genòmica de més de 60 espècies de fongs i plantes, incloent-hi ametller, meló i pinya. Com a investigador postdoctoral en el CRAG (Barcelona), va estudiar l’impacte dels transposons en la variabilitat fenotípica de l’arròs. Ha realitzat sis estades en centres de recerca als Estats Units, França, Itàlia i Alemanya, a més de liderar projectes nacionals i internacionals relacionats amb la genòmica i publicar 29 articles científics. Com a investigador Ramón y Cajal a l’IRTA, construiré pangenomes de cultius i els seus parents silvestres per a identificar noves variants genètiques d’interès agronòmic en espècies com a ametller, arròs, o ordi. També desenvoluparà eines bioinformàtiques per a potenciar la millora assistida per la genòmica mitjançant l’ús del pangenoma.
