Desplegar menú lateral
19/12/2024

“Treballem amb una mena de Tinder de porcs perquè les següents generacions siguin més resistents”

Teo Jové a l’oficina des d’on investiga, a l’IRTA Torre Marimon.

L’investigador Teo Jové Juncà té 26 anys, va estudiar Biotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i després va fer un màster en Millora genètica animal i biotecnologia de la reproducció. Arran del màster, va decidir submergir-se en un doctorat que ara està a punt d’enllestir en el marc del programa de Genètica i Millora animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries. El 9 de desembre passat, Jové, juntament amb disset companys i companyes que també estan acabant les seves tesis doctorals a l’IRTA, va presentar la feina feta fins ara a l’auditori de Torre Marimon. I ell va ser reconegut pels investigadors i investigadores assistents com la persona que havia dut a terme la millor presentació. Hem aprofitat per entrevistar-lo.

Felicitats pel reconeixement. Com ho has viscut?
Quan van sortir els resultats de les votacions, vaig trigar una bona estona a pair-ho. Estic molt i molt content. El premi és molt gran: una publicació en accés obert. Això vol dir que la revista científica on es publiqui el meu article no en traurà benefici venent-ne l’accés, sinó que l’IRTA pagarà el benefici que la revista esperaria de treure’n.

Com si fos un publireportatge d’un diari?
Més o menys, però no exactament, perquè per a publicar en obert en una revista científica has de passar per totes les revisions que es necessiten.

En definitiva, podràs difondre un article de la teva tesi com a primer autor i hi podrà accedir qualsevol persona d’arreu del món.
L’accés obert vol treure barreres a la ciència. Moltes revistes publiquen recerca amagada rere un mur de pagament. De fet, actualment, moltes convocatòries públiques de finançament ja t’obliguen a publicar en accés obert.

“L’accés obert vol treure barreres a la ciència. Moltes revistes publiquen recerca amagada rere un mur de pagament”

Mentre no es publiqui el teu article, ens pots explicar de manera senzilla de què va la teva tesi doctoral? A la presentació parlaves de la sang dels porcs.
Quan ens fan una analítica de sang, veiem el llistat amb tots els resultats. Nosaltres estem fent això amb la sang dels porcs, i mirem amb deteniment algunes cèl·lules de defensa per veure la capacitat que tenen de menjar-se elements que poden ser perillosos per a la salut dels porcs. Però no només mirem cèl·lules, sinó també hormones relacionades amb els nivells d’estrès, o altres elements, com el ferro o les plaquetes, que poden estar lligats amb la immunitat. En resum, estem mirant tots els paràmetres de l’analítica de la sang, alguns dels quals amb més detall, i volem relacionar això amb la genètica del porc per veure com ho condiciona.

Ens en pots posar un exemple?
Porcs que tenen una mutació concreta a l’ADN tenen menys hormona cortisol, que és una hormona d’estrès.

Jové, el 9 de desembre, presentant als companys i companyes l’estat de la seva tesi doctoral.

I no només mireu l’ADN, sinó que estudieu com aquest codi es tradueix en característiques concretes.
L’expressió genètica.

És el mateix que l’epigenètica?
No ben bé. Si em permets una petita classe de Biologia…

I tant!
Al nostre cos tenim l’ADN, que és com un llibre amb les instruccions per poder crear i fer funcionar totes les parts de l’organisme. Això és un material molt preuat per a les cèl·lules, i està protegit dins seu, al nucli. L’ADN conté totes les possibilitats: permet que la cèl·lula sigui des d’una neurona a una cèl·lula muscular. Llavors, perquè la informació que hi ha a l’ADN viatgi des del nucli cap a la part de les cèl·lules on es llegirà i s’actuarà, hi ha un missatger que es diu ARN, que és una petita còpia temporal d’una part del llibre. Per tant, és molt important entendre quines parts s’estan copiant o, dit d’una altra manera, expressant. Cada cèl·lula només copia i envia cap a fora allò que ella considera apropiat en aquell moment. I això és el que nosaltres estem estudiant.

(…)
Per contra, l’epigenètica no són còpies, sinó una mena de post-its i subratllats que hi ha a l’ADN, al llibre, dins del nucli de la cèl·lula, i que diuen: això ho esborro perquè no funciona; això és important, ho subratllo en florescent i fes-ne més. L’epigenètica li diu a la cèl·lula què és important de tot el llibre i, d’acord amb això, es fan les còpies d’ARN que surten fora del nucli. I nosaltres estem llegint aquestes còpies temporals que estan sortint a fora.

Amb quins porcs ho esteu fent?
Col·laborem amb una empresa gironina, Selecció Batallé. Ells tenen una línia de porcs d’una raça que es diu Duroc. Són uns porcs que tenen molts trets de qualitat dels ibèrics mantenint alhora un bon ritme productiu i de creixement que fan que siguin assequibles per al públic general. Batallé té aquest tipus de porcs i els creua amb altres races per acabar fent un producte comercial bo. En el nostre cas, hem mirat la sang de la raça pura Duroc.

I tot això, per a què?
El nostre objectiu final és estudiar totes aquestes característiques de la sang, lligar-ho amb la immunitat per veure quines mutacions o variants genètiques causen canvis i, sobre la base d’això, fer un programa de selecció de porcs. Sempre dic que el nostre grup de recerca porta una mena de Tinder de porcs. Perquè, sabent quin perfil té cadascun, volem que s’emparellin de manera que les generacions següents siguin més robustes. És a dir, que els porcs siguin més resistents a malalties, estressos o canvis en l’ambient.

Tant els porcs com els garrins, oi?
Sí. Volem descobrir quines mutacions i marcadors genètics controlen que un porc sigui més o menys robust, i jugar amb el creuament de porcs per maximitzar els animals més resistents. Recentment, la Unió Europea ha prohibit l’ús preventiu d’antibiòtics en aquests animals i necessitem assegurar-nos que seran prou robustos per no contagiar-se o superar bé un constipat.

“Volem descobrir quines mutacions i marcadors genètics controlen que un porc sigui més o menys robust”

Heu pogut contribuir que hi hagi millores a les granges?
Fins ara hem detectat varies variants genètiques molt prometedores que fan més robustos els animals. Batallé ja ho està introduint als seus sistemes de selecció. Són uns primers resultats i estem a l’espera de veure com ha anat.

Les vostres investigacions podrien aplicar-se en salut humana?
El porc s’utilitza com a model en investigació per a salut humana. Tot allò que trobem, és possible que en salut humana sigui igual, però s’hauria de tornar a validar. Per exemple, vam publicar un article científic sobre una de les variants genètiques de què parlava i, pràcticament en el mateix moment, es va publicar que, en la mateixa regió genòmica dels humans, també hi ha un regulador que podria estar implicat en malalties cardiovasculars.

Des que vas aterrar a l’IRTA, en paral·lel a la teva tesi, has participat com a autor en diversos articles científics, tots relacionats amb les característiques genètiques dels porcs i amb la seva immunitat o alimentació. Tot plegat, en el marc del programa de Genètica i Millora Animal.
Com comentava abans, portem un mena de Tinder d’animals. Fem de Celestina amb la cria selectiva i esperem que hi hagi beneficis en les generacions futures.

Només en porcs?
El nostre grup treballa també amb conills i hi ha companys que estan explorant la microbiota de remugants.

Jové amb les companyes i companys del programa de Genètica i millora animal de l’IRTA.

Una de les característiques que té l’IRTA és que la recerca és molt aterrada, que hi ha molt de contacte amb el sector. És un al·licient?
Totalment. El nostre grup porta una base de dades, BDPorc, en què hi ha productors de tot l’estat espanyol. Col·laborem amb ells i això ens ajuda a entendre el sector de manera molt més enfocada a les seves necessitats. D’aquesta xarxa sorgeixen moltes col·laboracions.

Com va ser, que vas arribar a l’IRTA?
Al màster que estudiava hi havia diversos professors de l’IRTA, m’agradava el que explicaven i, quan va arribar el moment d’escollir les pràctiques, vaig triar de venir aquí. Em va agradar l’ambient, el que es feia i vaig aplicar per al doctorat.

Sense beca és complicat, oi?
El doctorat és burocràticament incòmode perquè és una barreja entre ser treballador i ser estudiant. De vegades reps el millor i de vegades el pitjor dels dos mons. Estàs en una mena de limbe. Vols progressar en la teva formació i treure’t una titulació, però ho fas com a treballador i com a investigador amb supervisió. Un doctorat són com unes pràctiques d’empresa molt llargues i no es requereix que et paguin. I aquí és on entren les beques, sense les quals un doctorat en ciència és molt difícil. En el meu cas, l’IRTA em va donar una beca i tinc una situació més regular que molts companys i companyes.

Com és, el vostre dia a dia?
El meu doctorat va sobretot d’analitzar dades, perquè durant la meva tesina de màster ja vaig generar totes les dades d’expressió genètica al laboratori. Un 80% de la meva feina és estar al despatx amb els ordinadors i les eines d’anàlisi. En canvi, hi ha doctorands que pràcticament viuen als laboratoris!

Quant et falta, per enllestir el doctorat?
He d’acabar-lo el 2025, encara que el meu grup m’ha fet una extensió per poder allargar una mica més la meva investigació i enriquir la tesi. Això, després, se’m valorarà al mercat laboral o en l’àmbit acadèmic. El que està clar és que, si acabes el doctorat, és perquè t’alimentes més de passió que de diners o de perspectives laborals.

“Si acabes al doctorat, és perquè t’alimentes més de passió que de diners o de perspectives laborals”

Què t’agradaria fer, després?
Sempre m’ha agradat molt el món acadèmic. M’agradaria fer de professor. La meva ruta ideal seria fer un postdoc internacional, cosa necessària per poder donar classes a la universitat. Però no descarto cap opció laboral, ni en empreses ni en centres de recerca. La vida dona moltes voltes. De moment, m’ho passo molt bé investigant.

Parlant de futur. Estem en un moment en què es parla molt de la sostenibilitat de la producció d’aliments d’animals terrestres i estem en un territori on es produeix una gran quantitat de carn de porc, molta d’ella per a exportar. Alhora, la societat té cada vegada més consciència sobre el benestar animal. Com creus que evolucionarà la producció i el consum d’aliments d’origen animal?
Estem progressant en la sostenibilitat, en l’eficiència de la producció, en la millora del benestar animal. Estem fent grans avanços. Amb els companys de benestar animal col·laborem a monitorar genèticament l’estrès. Amb els companys de nutrició estudiem l’eficiència perquè no es generin despeses innecessàries. Tenim companys que estudien els marcadors genètics de la composició química de la carn, per exemple de la composició en greixos… I jo considero que, en el futur, la producció animal tendirà més a prioritzar la qualitat que la quantitat. Ja hi ha moltes persones que demanen això: animals que hagin viscut en molt bones condicions i que ens donin aliments de més qualitat i de manera més eficient.

L’IRTA hi pot tenir un paper important.
Sí.