El CRAG promou el diàleg entre els joves i el món de recerca amb dues noves propostes educatives

Investigadors del CRAG participen en la creació de dues noves iniciatives educatives del programa EscoLab de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb els instituts Bernat Metge i Josep Tous

Iban Eduardo, investigador de l’IRTA al CRAG, ha realitzat una de les activitats, dedicada a analitzar si el que mengem és “natural” i els missatges que ens arriben sobre alimentació

Durant el darrer trimestre escolar, el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) ha participat en el desenvolupament de dos nous projectes que busquen promoure el diàleg entre alumnat de secundària i personal investigador. Es tracta d’activitats realitzades dins del marc de la iniciativa EscoLab de l’Ajuntament de Barcelona, i són una bona oportunitat perquè l’alumnat entri en contacte amb temes de recerca actuals i desenvolupi un esperit crític. A més, als centres de recerca els permet conèixer de primera mà quina és la percepció de la ciència i de qui la fa per part del públic adolescent.

Gràcies a la col·laboració entre personal investigador, docent i expert en comunicació i educació científiques, les dues propostes dissenyades integren elements de ciència, educació i divulgació des de la base, i sumen esforços amb l’Any Internacional de les Fruites i Verdures i amb Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021 per sensibilitzar sobre la importància de la recerca en plantes per a la seguretat alimentària, l’ecologia i la salut. Les proves pilot, desenvolupades i realitzades colze a colze amb els instituts Bernat Metge i Josep Tous de Barcelona, permetran avaluar l’impacte de les activitats, proposar millores de cara als cursos vinents i crear un protocol que pugui fer-se extensiu a altres projectes i centres de recerca.

És natural el que mengem?

Amb el projecte Alimentem-nos, naturalment!, l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Josep Tous de Barcelona es va enfrontar al repte d’analitzar si el que mengem és natural, si és millor que ho sigui, i quins missatges ens arriben sobre l’alimentació. Després d’aquesta anàlisi, van conèixer l’investigador de l’IRTA al CRAG Iban Eduardo, qui els va recordar que la humanitat fa més de 10.000 anys que modifica la natura per alimentar-se. L’investigador, que pertany al programa de Genòmica i biotecnologia, els va explicar també les tècniques més o menys actuals que s’utilitzen en millora vegetal: des de la mutagènesi a l’atzar fins la transgènesi i l’edició gènica. La conveniència d’aquestes noves tecnologies va generar un primer debat a l’aula, en el que l’alumnat va aprofundir posteriorment, cercant nova informació i recollint l’opinió de familiars i amistats a través d’una enquesta.

Els resultats del qüestionari dissenyat pel propi alumnat van indicar que, malgrat que una part important de les persones enquestades recelava dels aliments transgènics, creien que en consumien habitualment (el que no és cert, ja que a la Unió Europea caldria etiquetar-los com a tals). En una segona sessió de diàleg entre l’institut i el centre de recerca es van examinar aquestes idees i  es van analitzar críticament les fonts d’informació utilitzades per informar-se sobre els organismes modificats genèticament. Finalment, l’alumnat va preparar una campanya digital per lluitar contra la desinformació en aquesta temàtica, que es trobarà aviat al blog de l’Institut.

Com comuniquem ciència?

Amb el títol Tenim una idea, l’estudiant de doctorat Andrés Rico va explicar a l’alumnat de 2n d’ESO de l’Institut Bernat Metge la recerca del seu grup, dirigit per Ana I. Caño-Delgado. Amb resultats molt prometedors, l’equip està treballant per aconseguir plantes més resistents a la sequera, un dels grans reptes als que s’enfronta l’agricultura per tal de poder alimentar una població mundial creixent en un context de canvi climàtic. Si volem aconseguir cultius més productius en condicions de sequera, hem de ser capaços de conèixer, predir i modificar el comportament de les plantes, i, com va explicar el doctorand a l’aula, el seu grup estudia els processos de desenvolupament i creixement vegetal, especialment de les arrels, per fer-ho possible.

Després d’aquesta sessió centrada en la ciència, el següent pas va ser pensar de quina manera divulgar-la. Com ens informem sobre temes científics? Per on ens arriben aquests missatges? Quins formats (vídeos, música, cartells…) ens semblen més atractius? A partir del plantejament d’aquestes qüestions, van sorgir respostes ben diverses entre l’alumnat, les quals van dur a reflexionar sobre les diferents maneres en què consumim informació. Amb aquestes consideracions ben presents, es va plantejar a la classe el repte de desenvolupar propostes per comunicar la recerca del grup de Rico a altres nois i noies de la seva edat.

En una última trobada, l’alumnat va presentar per grups les diferents campanyes divulgatives que havien treballat a l’aula. Enganxines per xatejar, mems, dibuixos i vídeos de TikTok van ser algunes de les propostes que van plantejar per despertar l’interès sobre la recerca en plantes entre el públic adolescent d’una manera fresca, directa i atractiva.

Màrqueting o ciència?

Ambdues propostes educatives de la iniciativa EscoLab parteixen de l’aprenentatge interdisciplinari basat en projectes per tal d’equipar l’alumnat amb eines que li permetin desenvolupar un esperit crític envers la informació que ens arriba en el dia a dia. La reflexió conjunta entre estudiants i personal investigador sobre la percepció i la comunicació de la ciència busca contribuir a formar joves amb criteri propi, capaces d’identificar estratègies de màrqueting i rebatre missatges sense fonament científic, alhora que els centres de recerca s’apropen al públic adolescent i prenen major consciència de les seves inquietuds.

Els dos projectes s’estructuren en un seguit de sessions basades en la reflexió i la descoberta, on l’alumnat, guiat pel professorat i pel personal dels centres de recerca, treballa de forma autònoma, en petits grups i a nivell d’aula com a espai de conversa de cara a arribar a un producte final clar i definit que té un impacte directe sobre la societat. Davant l’èxit de les proves pilot, la següent fase passa per avaluar-les, proposar-hi millores i obrir-les a la comunitat investigadora i educativa.

El Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) és un consorci format pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i la Universitat de Barcelona (UB).