Col·laborem en la ‘Guia de bones pràctiques per a un espigolament segur’
Vol fomentar l’aprofitament dels aliments i contribuir a reduir les pèrdues del sector primari, alhora que dona seguretat jurídica i protegeix els interessos legítims dels productors i productores i el respecte als cultius
Podeu accedir a la guia en diversos idiomes i en versions resumides a través de la web del DARP: Eines per a la reducció.
La paraula espigolar fa referència a l’activitat tradicional de collir les espigues o els fruits que han quedat al camp després de la sega o la collita, amb l’autorització prèvia del propietari de l’explotació. Una forma de recuperar i reaprofitar uns aliments, que d’altra manera passarien a formar part de l’anomenat malbaratament alimentari. La FAO ja ho avisa: a nivell mundial, prop del 14% dels aliments produïts es perden entre la collita i la venda al detall.
Per això, i coincidint amb Dia Internacional de la Conscienciació sobre Pèrdues i Malbaratament Alimentari, s’ha publicat la Guia de bones pràctiques per a un espigolament segur. Es tracta d’un encàrrec del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat de Catalunya a la Fundació Espigoladors, que ha comptat amb la col·laboració de l’IRTA, la Unió de Pagesos i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.
El document té com a objectiu proporcionar les bases i les bones pràctiques per garantir un espigolament segur a totes les parts implicades. La Guia també vol fomentar l’aprofitament dels aliments, i contribuir a reduir les pèrdues al sector primari, alhora que dona seguretat jurídica i protegeix els interessos legítims dels productors/es i el respecte als cultius.
En la jornada de presentació de la guia, el 30 de setembre, Glòria Cugat, subdirectora general de la Inspecció i Control Agroalimentari, va destacar «l’aportació de criteri científic i tècnic» de l’Institut en la definició dels criteris per a un espigolament segur. D’altra banda, «tot i que l’espigolament no és la solució a les pèrdues alimentaries», va explicar Anna Palli, coordinadora de Desenvolupament estratègic a l’IRTA «sí que proporciona un punt de trobada inestimable per reconnectar la societat amb els aliments i el que hi ha darrere de la seva producció, per entendre i apreciar el seu valor». És, per tant, un element més del nostre compromís en l’estratègia de reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari.
L’espigolament, una activitat necessària i solidària
La pràctica de l’espigolament, com a activitat complementària i sense ànim de lucre, sovint és realitzada per voluntaris i està vinculada a iniciatives que promouen l’ocupació de persones en risc d’exclusió social. L’any 2019 es van espigolar (recuperar) 235.202 tones d’aliments, la qual cosa va evitar 114.073 kg d’emissions de CO2 i va estalviar 151 milions de litres d’aigua.
Catalunya és pionera en la regulació de l’espigolament. La Llei 3/2020, d’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, regula per primera vegada l’espigolament a Catalunya, com una activitat complementària i sense ànim de lucre, per a la prevenció de les pèrdues alimentàries a la producció primària. Actualment, la Generalitat treballa en el Reglament que ha de desplegar aquesta regulació.
