Catalunya, declarada lliure de tuberculosi bovina
La Unió Europea ha declarat Catalunya com a zona oficialment lliure de tuberculosi en l’espècie bovina, una malaltia infecciosa crònica i zoonòtica que actualment afecta també d’altres animals domèstics i silvestres
La tuberculosi bovina és una malaltia bacteriana causada pel complex Mycobacterium tuberculosis en l’espècie bovina, principalment per M. bovis, però també per Mycobacterium caprae i, en menor mesura, per Mycobacterium tuberculosis. És una important malaltia infecciosa del bestiar boví que també afecta a altres animals domesticats i a unes certes poblacions d’animals silvestres. La tuberculosi és també una zoonosi, una malaltia infecciosa que es pot transmetre entre els animals i l’espècia humana.
La línia de recerca de Tuberculosi de l’IRTA-CReSA, dins del programa Sanitat animal, investiga la malaltia i les seves mesures de control i prevenció. També participa activament en el desenvolupament i implementació dels programes de vigilància, control i eradicació de la tuberculosi animal a Catalunya, en el diagnòstic anatomopatològic, immunològic i bacteriològic de micobacteriosis i també en la formació dels agents implicats en aquests programes (sector ramader, veterinaris i administració pública).
Amb l’assoliment d’aquest nou estatus sanitari, que entra en vigor el 26 de gener de 2023, Catalunya entra en una nova fase de vigilància de la malaltia. La col·laboració entre l’Administració i el sector continuarà sent una peça clau pel manteniment d’aquesta situació, en què caldrà demostrar que el 99,8% de granges i el 99,9% dels bovins es mantenen lliures de la malaltia.
Segons Bernat Pérez de Val, investigador de l’IRTA-CReSA en Tuberculosi “aquest nou estatus suposa que les diferents mesures que s’han anat implementant al llarg dels últims anys han tingut efecte, però alhora representa un gran repte de futur. El manteniment d’aquest estatus requerirà una vigilància encara més estricte de la malaltia no només en l’espècie bovina sinó també en els seus altres reservoris domèstics i silvestres (com la cabra i el senglar)”.
Enric Vidal, investigador de l’IRTA-CReSA, afegeix també que “a partir d’ara pren força el paper de la vigilància passiva de la malaltia a nivell d’escorxadors. Des del Servei de Suport a Escorxadors de l’IRTA-CReSA (www.sesc.cat) finançat per l’ASPCAT, es potencia aquest aspecte del programa, que cada any permet detectar un important nombre de brots en animals domèstics i de caça.”
Aquest reconeixement és el fruit de l’esforç i el treball conjunt del sector, des de ramaders fins a l’Administració, empreses i laboratoris, amb un paper especialment rellevant de l’IRTA-CReSA i del personal veterinari habilitat de les Agrupacions de Defensa Sanitària i els Serveis Veterinaris Oficials, que durant més de 30 anys de programes d’eradicació de la malaltia han estat treballant intensament per assolir aquest objectiu.
