Desplegar menú lateral
18/02/2022

Vint investigadores de l’IRTA participen en l’edició 2022 de #100tífiques

Georgina Alins fent la seva xerrada a una escola.

Un any més, l’IRTA ha celebrat el Dia Mundial de la Dona i la Nena en la ciència amb les seves investigadores a diferents centres escolars de Catalunya.

Aquesta ha estat la quarta edició de #100tífiques, una iniciativa de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Barcelona Institute for Science and Technology (BIST).

Cada 11 de febrer la ciència es vesteix de lila per reivindicar i visibilitat les dones que es dediquen a la recerca. Entre totes les activitats que s’organitzen, #100tífiques coordina diverses xerrades simultànies a escoles i centres de secundària de Catalunya, fetes a càrrec d’investigadores de totes les edats i de tots els centres de recerca catalans. És una estona per compartir les seves experiències professionals a l’alumnat i explicar a la canalla i els joves com és el dia a dia d’una científica. A continuació recollim algunes experiències de les nostres científiques!


Estimular amb l’experimentació

Algunes van tenir la sort de poder fer la seva xerrada en un teatre! és el cas de la Begonya Marcos, del programa de Qualitat i tecnologia alimentàries, va fer la seva xerrada a alumnat de 1r d’ESO de l’Institut de Celrà. La xerrada de la Begonya formava part d’un grapat d’activitats que van dur a terme a l’escola per commemorar aquest dia, tal com expliquen al web del centre. «Els vaig explicar la recerca que fem a l’IRTA de Monells i la meva línia sobre els envasos alimentaris. També els vaig fer un petit experiment per ensenyar-los com extreure microplàstics de l’aigua de manera molt senzilla. I el més curiós, que l’experiment no el va idear cap gran científic, sinó un noi de només 18 anys», explica la investigadora.

Begonya Marcos.

Algunes virtuals, però molt a prop

Aquest any encara no s’han pogut fer les totes xerrades amb normalitat. Tot i que la majoria les van fer presencials, moltes investigadores les van fer en format virtual segons la situació de cada centre. La Patricia Prado, investigadora del programa d’Aigües marines i continentals, també va fer la xarrada en format virtual, en el seu cas a tres classes d’alumnat de 3r d’ESO de l’Institut de Tecnificació d’Amposta. Ella, però, va decidir anar al centre uns dies abans i portar-los tríptics i adhesius del seu projecte de conservació de la nacra al Delta. «El dia de la xarrada tot l’alumnat estava molt motivat per conèixer més coses sobre aquesta espècie i això em va agradar molt!», celebra, contenta, la investigadora. La Laura Vilanova, investigadora de Postcollita, també va fer la xerrada en format virtual, però en el seu cas a 120 alumnes! Va ser a l’Institut Ronda de Lleida.

La Montse Martín, del programa de Genòmica i biotecnologia vegetal, va fer la xerrada a l’Escola Cor de Roure de Santa Coloma de Queralt. «M’hauria agradat haver-la fet en persona perquè és molt més divertit, però de totes maneres els ha agradat molt la meva xerrada i m’han aplaudit molt. És tan maca, la canalla!».

La Rosario Torres, investigadora del programa de Postcollita, va fer la seva xerrada a l’alumnat de 1r i 2n d’ESO de l’Institut Escola Baldomer Solà de Badalona. Ho van explicar al seu compte d’Instagram.

La Sílvia Fornalé, investigadora del programa de Genòmica i biotecnologia vegetal, va fer la xerrada a una classe de 6è de Prats del Lluçanès. «Els nens i les nenes van estar molt participatius i s’havien preparat força preguntes. En la primera part de la xerrada vaig presentar-me com a dona científica i vaig explicar com vaig decidir dedicar-me a la ciència. També els vaig explicar què faig en el meu temps lliure. Després, vaig parlar de què fem al nostre programa de recerca per millorar la qualitat de fuita i de plantes d’interès farmacèutic». Vejam si l’any vinent es pot fer tot en format presencial i buscar la interacció cara a cara, ja que les investigadores en tenen moltes ganes!

La Sílvia fent la xerrada virtual.

Escoles petites i rurals, també amb la ciència

A #100tífiques també hi ha participat escoles rurals, com el cas de l’Escola la Gessera, a Arnes, on es va desplaçar l’Emma Fàbrega, investigadora de Benestar animal. «Ha estat tota una experiència anar a una escola tan petita, amb només vuit alumnes de diverses edats. Vaig portar una càmera termogràfica, una eina que fem servir per mirar patrons de temperatura en als animals, i s’ho van passar molt bé fent la seva pròpia imatge».

Emma Fàbrega.

Judit Guitart, estudiant de doctorat del programa de Sanitat animal, va participar per primer cop a #100tífiques i diu que ja té ganes de tornar-hi l’any que ve. Descriu la seva experiència així: «Em va tocar fer la xerrada al Institut Escola Corbatera, a Cornudella de Montsant. Entre els cursos de 6è de primària i de 1r d’ESO hi havia un total de 22 alumnes, cosa que em feia pensar que seria poc interactiu o que tindrien poques preguntes. Lluny de tot això, l’experiència va ser meravellosa. Vaig poder respondre totes les preguntes que tenien totes les nenes i nens, vam poder fer una xerrada més dinàmica i interactiva, a més de poder conèixer una escola molt familiar i un poble amb molt d’encant. Em quedo sobretot amb el moment abans marxar, quan els vaig repetir la pregunta que els hi havia fet al principi sobre a quantes d’elles els interessava la ciència, moltes més i amb més convenciment van aixecar la mà!».

La Marta Cerdà, investigadora també del programa de Sanitat animal, va desplaçar-se a l’escola rural Zer Berguedà Centre (Vilada i Borredà). Va portar unes plaques de Petri perquè l’alumnat veiés com es treballa amb bacteris al laboratori i van fer un petit experiment per veure els microorganismes que tenim a les mans i la importància de rentar-nos-les. «Vam mirar microbis una mica de per tot arreu, a les mans brutes en comparació amb les mans netes, a la boca, al terra de l’aula, a la sola de la sabata i a sobre la taula. També els vaig portar plaques amb medis de cultiu de diferents colors perquè poguessin tocar i remenar, i alguna placa ben segellada, perquè veiessin l’aspecte del creixement bacterià en aquests medis i com en funció del color del creixement, ajuda a fer la identificació bacteriana». La Marta fa fa 3 anys que participa a #100tífiques i diu que el seu kit de demostració del mètode científic sempre té molt èxit!


Ser científica, una professió única

Apropar-se als infants perquè coneguin la professió de científica com qualsevol altra és encara una assignatura pendent. La Míriam Cerrillo, del programa de Sostenibilitat en biosistemes, va anar a Sant Julià de Vilatorta a explicar la seva carrera científica a l’alumnat de 6è a l’Escola Bellpuig. La Míriam va explicar-los que investiga com fer que els purins no contaminin tant i també com treballen per millorar el benestar animal. Se’ls veu ben contents en aquesta notícia al web del centre!

Míriam Cerrillo fent la xerrada.

La Maria Casanovas Castro, investigadora del programa de Fructicultura, ho va aconseguir transmetre als alumnes de 6è de primària l’Escola Pinyana d’Alfarràs. Tot i ser divendres a la tarda (unes hores complicades), diu que «van estar molt atents, van fer moltes preguntes i crec que vaig aconseguir que ens vegin a les científiques com a persones “normals”, amb vides i feines “normals”, i que no som persones estranyes ni tampoc rates de laboratori, que no sortim mai del cau». Explica que van poder veure la utilitat de la seva recerca en en el dia a dia de tots i totes, amb exemples pràctics, i això els va agradar molt.

La Georgina Alins, del programa de Fructicultura, va fer la xerrada a l’Escola Comptes de Torregrossa d’Alcarràs. Ella va centrar la xerrada explicant la recerca que fa en l’estudi dels insectes beneficiosos per l’agricultura, i de la importància de la biodiversitat. En aquest cas, l’alumnat ja havia preparat prèviament a l’aula algunes preguntes, com què faria el planeta sense els insectes o quina funció tenen aquests animals. Tal com expliquen les nenes i els nens en una notícia del web de l’escola, «hem vist que per dedicar-se a la ciència no cal ser especial, que tothom pot emprar el raonament científic i que la ciència no deixa mai de meravellar-nos».

L’Alicia Manzanares, del programa de Sanitat animal, va explicar la recerca que fa amb el bacteri Campylobacter a l’Institut Manuel Vazques Montalbán, a Sant Adrià del Besós, amb un toc influencer! L’Alícia sempre participa en totes les activitats possibles de divulgació i que apropin la ciència als infants, joves i adults. Ho va publicar al seu compte d’Instagram @alice.sciene


Connectar amb els infants

Un any més, doncs, l’IRTA celebra la participació de les seves científiques en aquesta activitat simultània a tot Catalunya. Algunes ja pensen a repetir l’activitat, com la Laura Bonillo, del programa de Sanitat animal. «Ho vaig gaudir molt i els nens i nenes em van semblar molt curiosos i molt atents. De fet, no em pensava pas que estiguessin tant interessats en mi i en la recerca que faig, fins i tot amb preguntes que no m’esperava. Com a curiositat, i entre tantes preguntes que em van fer, vam descobrir que compartia l’afició del ballet amb un grupet de nenes i això va fer que connectéssim molt!». 


I el camí per arribar a ser científic o científica, quin és?

La Cristina Zomeño, investigadora del programa d’Indústries alimentàries, va anar a l’escola FEDAC de Salt. «La meva experiència ha estat molt positiva i estimulant. La responsable de l’activitat, que era la directora de l’escola, es va implicar molt i va fer l’activitat que es proposava a la guia didàctica per les escoles. Respecte els alumnes (1er ESO), eren molt trempats i van participar molt. De fet, vaig tenir tantes preguntes durant la xerrada que quasi em quedo sense temps per poder explicar-los totes les coses que havia previst. Em va agradar molt veure que tenien interès per la ciència i que alguns d’ells volien ser científics». La Cristina explica que els joves no coneixien com és el procés per arribar a ser científics i els va explicar el passos que s’han de seguir posant-me a mi com a exemple. Remarca que és molt necessari fer aquestes activitats per despertar vocacions científiques i també seria interessant treballar conjuntament amb els professors i psicopedagogs dels instituts i escoles perquè sàpiguen orientar bé els alumnes i els donen a conèixer aquesta sortida professional.