Desplegar menú lateral
06/11/2018

Aconsegueixen reproduir peixos en repòs gonadal mitjançant biotecnologia

Experts de l’IRTA i de l’empresa Rara Avis Biotec S.L. han aconseguit, per primera vegada en peixos, el desenvolupament complet d’ous i esperma i la fertilització dels mateixos mitjançant l’administració de gonadotropines específiques d’una manera similar al habitualment usat en reproducció assistida humana.

La capacitat per controlar la reproducció en peixos des d’estadis d’immaduresa fins a la producció d’ous i espermatozoides viables aporta a la indústria de l’aqüicultura i als projectes conservacionistes el potencial per reproduir qualsevol espècie en qualsevol moment de l’any.

En els treballs duts a terme pels científics Sandra Ramos, Neil Duncan (IRTA) i Ignacio Giménez (Rara Avis Biotec S.L.) es van tractar a mascles i femelles de llissa (Mugil cephalus) amb les gonadotropines específiques d’aquesta espècie produïdes per Rara Avis. Les etapes inicials del desenvolupament van ser induïdes amb FSH (hormona foliculoestimulant) i les etapes finals amb LH (hormona luteïnitzant). Amb aquest protocol, es van obtenir ous i espermatozoides que es van fecundar in vitro i dels que van resultar ous fertilitzats que van eclosionar produint larves. Tot i que el nombre d’ous fertilitzats va ser baix, el protocol va ser eficaç en tres femelles, un resultat prometedor per al control de la reproducció de peixos en el futur. Els peixos que van servir de grup control durant la investigació van romandre al llarg de la mateixa en estat d’immaduresa reproductiva. L’estudi es va basar en part en el treball inicial de Hanna Rosenfeld (IOLR, Israel) en el projecte conjunt amb l’IRTA (DIVERISFY) on la FSH es va utilitzar en peixos en avançat estat de gametogènesi.

L’empresa biotecnològica Rara Avis utilitza tecnologies recombinants per a la producció de gonadotropines sintètiques molt semblants a les hormones que, de manera natural, controlen la reproducció en les llisses en el seu medi. L’estructura de les gonadotropines va estar basada en les seqüències d’ADNc que els científics de l’IRTA François Chauvigné i Joan Cerdà van aïllar i seqüenciar a partir de llisses salvatges.

En paraules del director de Rara Avis, Ignasi Giménez: “Aquests avenços demostren, per primera vegada, que podem controlar el desenvolupament reproductiu per produir ous fèrtils quan sigui necessari i en l’espècie triada per a això”.

L’investigador de l’IRTA, Neil Duncan, afegeix: “Aquest és un desenvolupament molt prometedor que demostra el potencial d’aquestes tècniques biotecnològiques, però tenim molta feina per davant per millorar els protocols i produir grans quantitats d’ous fèrtils”.

Aquest treball ha estat finançat per l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentació (INIA), el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICINN), Rara Avis Biotec, S. L. i el projecte de la Unió Europea DIVERSIFY GA-603.121. Una proposta per al desenvolupament sobre la base d’aquests excitants i prometedors resultats ha estat recentment presentada al Programa estatal d’R + D + I orientada als Reptes de la Societat, MICINN.