Enginyería i Agronomia de Biosistemes

El subprograma d’Enginyeria i Agronomia de Biosistemes desenvolupa la seva activitat en l’àrea de l’horticultura intensiva i sostenible.

L’activitat del grup es centra en les següents línies de treball:

• Disseny i control climàtic d’equipaments hortícoles: Disseny d’hivernacles i d’altres estructures productives com umbracles, tallavents, proteccions anti-insectes, etc. El disseny es realitza amb models numèrics (CFD) i segueix els criteris de sostenibilitat i utilització òptima dels recursos naturals (ventilació natural, ombreig mòbil, sistemes passius de calefacció i utilització d’energies renovables).
• Millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua i fertilitzants: El desenvolupament de tècniques i instrumental per a millorar la gestió de la irrigació en els cultius en substrats i en sòl contribueix a millorar la situació actual, en particular en les zones vulnerables pel que fa a la contaminació per nitrats.
• Avaluació quantitativa de l’impacte ambiental: Aplicació de l’eina ambiental ACV (Anàlisi del Cicle de Vida) als sistemes agrícoles. Mitjançant l’aplicació de l’ACV es poden identificar aquells elements del procés productiu que provoquen un major impacte ambiental. Aquest impacte es calcula en relació a un conjunt d’indicadors ambientals acceptats internacionalment com són l’escalfament global, eutrofització del medi, risc de destrucció de la capa d’ozó, etc.
• Valorització de materials per a ús com a substrats hortícoles o com a esmenes organo-minerals: El actuals criteris de sostenibilitat en l’horticultura exigeixen la utilització de materials procedents de matèries primeres renovables, no contaminants, higienitzades i que no calgui transportar des de grans distàncies com a substrats hortícoles o com a esmenes organo-minerals. D’aquí l’interès d’estudiar matèries primeres alternatives a les convencionalment utilitzades com són la torba o determinats subproductes d’origen agrícola, forestal o ramader. La caracterització d’aquests substrats, la seva avaluació agronòmica i l’optimització del procés de compostatge són algunes de les prioritats de recerca en aquest àmbit.